Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, gendarmes, 1936, Baulard, Casi Arajol, Vist i No Vist, Vigneaux, Liger, Ransan, Armistici
Andorra, gendarmes, 1936, Baulard, Casi Arajol, Vist i No Vist, Vigneaux, Liger, Ransan, Armistici

Vigneaux, l’heroi de guerra de la 182a


Escrit per: 
A. L. / Foto: Fons ACAP (Arxiu Nacional)

No només nom, sinó també data exacta: va ser l’11 de novembre del 1936. Feia un mes i mig que els gardes mobiles del coronel Baulard –tres companyies: en total, 140 homes, més un destacament del 28è d’enginyers i una unitat sanitària– havien arribat per garantir la integritat del país. S’hi quedarien quatre anys: tota la Guerra Civil Espanyola i els primers mesos de la II Guerra Mundial, just fins a l’Armistici. Però encara falten moltes llunes, per a això, perquè som a l’11 de novembre del 1936. Els gendarmes de Baulard s’han reunit a la plaça Benlloch per a una parada excepcional, i l’Arxiu Nacional en conserva una estupenda sèrie de fotografies procedents del fons ACAP. Ahir publicàvem la d’aquí dalt a la contraportada del BonDia i a Casi Arajol –qui, sinó?– li va faltar temps per lligar caps i trobar al seu gabinet de curiositats el diploma que reproduïm.

Diu que el va adquirir fa anys en una mena de Paperassa –perquè vegin de què serveixen, aquests mercats que a alguns els fan nosa– a la localitat de Miralpeix (Arieja) i és una petita mina: el diploma –dissenyat i cal·ligrafiat, sembla, per un dels gendarmes que firma a la cantonada de baix amb el nom artístic d’Azaïs– dona notícia del motiu de la parada: la imposició d’una medalla militar a un veterà de la I Guerra Mundial: el nostre Vigneaux, adscrit a la 182a companyia de gardes mobiles –destinada per cert a Sant Julià– “pels heroics fets d’armes que va protagonitzar durant la Gran Guerra”.

De seguida els repassem, però diguem abans que sobta la data triada per a tan marcial commemoració: el 1936 feia quasi vint anys, vint, dels fets d’armes en qüestió, que segons relata el gendarme Ransan, ajudant de Baulard, en el discurs que va pronunciar en el brindis posterior, va consistir a defensar tot sol la posició, després que caiguessin tots els seus companys d’armes. L’acció va tenir lloc exactament el 12 de juny del 1918, i cal dir que el bon Vigneaux portava en aquelles altures quatre anys de guerra, perquè s’havia enrolat el 1914. El cas és que després de resistir unes quantes onades d’assaltants, diu, amb la seva arma automàtica, “Vigneaux fut forcé de se rendre sous les poids du nombre, non sans avoir assuré jusqu’au bout, son devoir de soldat”. Resumint: que va caure presoner dels odiats boches, però va poder escapar al cap d’uns mesos aprofitant el caos en què a finals de la guerra va caure l’exèrcit alemany. Conclusió: “Le vieux militaire que nous avons là, devant nous, se représente à nos yeux nu des nombreux modèles de dévouement et de sacrifices que l’armée française est fière de posséder encore dans les rangs.” En fi, que Vigneaux era un heroi, encara que haguessin trigat vint anys a reconèixer-ho.

El diploma és interessant en molts aspectes: primer de tot, perquè és extraordinari trobar referències als gendarmes particulars tret de l’ubic Baulard, que s’endú sempre tots els mèrits. Aquí surten Vigneaux, és clar, però també l’ajudant Ransan i un tal Liger, tinent de la unitat sanitària. Ens diu també que la 182a companyia estava destacada a Sant Julià, i que la parada va tenir lloc l’11 de novembre per commemorar l’Armistici del 1918, que va suposar la derrota definitiva d’Alemanya a la I Guerra Mundial. Qui els havia de dir a Baulard, Vigneaux i companyia que el 1940 hi hauria un altre armistici, i que aquesta vegada serien ells els derrotats.

Andorra
gendarmes
1936
Baulard
Casi Arajol
Vist i no vist
Vigneaux
Liger
Ransan
Armistici
Número de vots: 148
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic