Vila-Grau: de Sant Pere Màrtir a Santa Eulàlia, passant per la Sagrada Família

Quines estupendes i secretes afinitats que ens descobreix Enric Dilmé, aquí amb el barret d’historiador oficiós de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX. L’última, el fil que uneix Sant Pere Màrtir amb la Sagrada Família, que no és mal parentiu. La clau la dona el pintor, ceramista i vitraller Joan Vila-Grau (Barcelona, 1933), fill del també pintor Antoni Vila Arrugat i autor, atenció, del gran vitrall de la façana de la Passió i també dels vitralls de la futura façana de la Glòria del temple expiatori projectat per Gaudí. En total, un centenar de finestrals i mig miler de vitralls, que li van portar vint anys de feina. El cas és que la parroquial d’Escaldes també pot lluir obra de tan il·lustre vitraller: va ser el 1981 quan va rebre l’encàrrec de projectar-ne els vitralls. Dilmé els considera una obra de maduresa i la més “significativa” entre les andorranes i culmina el temple projectat per l’arquitecte olotí Josep Danés el 1955, que va triar com es veu un quart de segle a completar-se. D’aquesta mateixa època són els esgrafiats de les benaurances que Sergi Mas va dissenyar per a la façana. De fet, la de Sant Pere Màrtir és l’única obra andorrana de Vila-Grau que s’ha conservat. Anys abans, el 1949!, l’arquitecte castellà Miguel Fisac havia aixecat la primera seu de Crèdit Andorrà, a Príncep Benlloch de la capital, i li havia encarregat un vitrall interior que Dilmé creu perdut: n’ha trobat el rastre, i el model, al Museu del Disseny de Barcelona. El tercer i últim vitrall andorrà de Vila-Grau no va passar, llàstima, del paper: quan el 1992 el despatx Martorell-Bohigas-Mackay va assumir la reforma de Santa Eulàlia d’Encamp, ell havia de ser inicialment l’encarregat de dissenyar els finestrals monumentals de la parroquial: 50 metres quadrats de vitrall! Al final, diu Dilmé, el Comú es va decantar per Agustí Ríos, talent local, que va imaginar-hi el bateig de Jesús al Jordà i l’Anunciació. Se’n va encarregar el mestre vitraller Josep Maria Bonet, i es va estrenar el 1998.