Villatoro guanya el 30è Ramon Llull amb una novel·la sobre el barcelonisme

Tenim un nom. Així es titula la novel·la guanyadora de la 30a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, obra del periodista i escriptor Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957). El títol no deixa lloc a dubtes, i és que l’obra se centra en un viatge que un pare i un fill fan a París l’any 2006 per assistir a la final de la Champions en què el Barça s’enfronta a l’Arsenal.

L’autor, però, va deixar clar que “no és una novel·la sobre el Barça, sinó sobre el barcelonisme”. De fet, l’argument va molt més enllà del futbol, serveix per “narrar l’actualitat a través del Barça”, va assenyalar el guanyador. En aquesta obra els jugadors no són els protagonistes, ni tan sols el club, sinó que la importància del llibre està en el fet de “ser del Barça”, entès com a “aglutinador social”.
A l’hora de començar a escriure la novel·la, Villatoro es va preguntar “¿per què no parlar del Barça?”, ja que fins ara un tema de tanta envergadura social ha tingut poc ressò literari. L’autor va assenyalar que aquest llibre no és autobiogràfic, tot i que ho pot semblar. I és que la novel·la se centra en un periodista que s’adona que té ben poques coses en comú amb un fill adolescent. Per aquest motiu, pare i fill decideixen anar junts a veure aquest partit del Barça a París.

I és que per Villatoro el més important de la novel·la premiada és precisament el fet d’explicar la “relació conflictiva entre pare i fill” i sobretot el fet d’intentar plasmar les relacions familiars més íntimes. En aquest sentit, l’escriptor va assenyalar que el paper de la dona del protagonista és fonamental en el fil argumental de l’obra, ja que “totes les novel·les sobre pares i fills són novel·les sobre dones” .
Una curiositat que va esmentar el guanyador va ser que la novel·la comença amb la cita “A vegades ens en sortim”, extreta d’una cançó del grup català Manel. Una banda de què Villatoro va confessar ser seguidor per la seva capacitat d’“explicar històries de gent normal”, un fet que ell també vol transmetre als lectors de Tenim un nom.
Villatoro es va mostrar molt “il·lusionat” de rebre el guardó –el més ben dotat de les lletres catalanes–, que li va ser lliurat ahir a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino. Després de l’acte oficial d’entrega del premi, es va celebrar el sopar de gala, que va aplegar diferents personalitats del món cultural i polític tant d’Andorra com de Catalunya en un hotel de la capital.

EL GUARDÓ
El Grup Planeta i el Govern d’Andorra van signar l’octubre del 2006 un acord de col·laboració, renovat el gener del 2009, per donar un impuls al Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que ha concedit editorial Planeta des del 1981.
En virtut d’aquest acord, el Govern i editorial Planeta es van associar per organitzar i celebrar conjuntament el premi amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió. Com a resultat de l’acord, el premi ha celebrat les tres darreres edicions a Andorra la Vella. N’han resultat guanyadores les obres Tigres, de Gabriel Janer Manila, el 2007; L’últim patriarca, de Najat el-Hachmi, el 2008, i L’últim home que parlava català, de Carles Casajuana, el 2009.
En aquesta edició s’hi van presentar un total de 71 obres, cinc de les quals van quedar finalistes.

L’obra ‘La derrota de l’àngel’ es va endur
el premi Carlemany l’any 2004
Aquesta no és la primera vegada que Vicenç Villatoro rep un guardó al Principat d’Andorra. I és que l’any 2004 es va endur el premi Carlemany de novel·la, dotat amb 36.000 euros, en la que va ser l’onzena edició del guardó, per l’obra titulada La derrota de l’àngel. L’any anterior l’havia guanyat Joan Agut per l’obra Pastís de noces. La novel·la presenta la història d’Abraham Abulàfia, un cabalista –seguidor d’un corrent místic jueu que reflexiona sobre el missatge ocult de les lletres– que a la Barcelona del 1281 té una visió i decideix viatjar a Roma per entrevistar-se amb el Papa, tot i que no ho aconseguirà. Partint d’aquesta història, Villatoro trasllada el lector al segle XXI, on el Papa que ha substituït Joan Pau II rep una petició d’entrevista que recorda la de l’antic cabalista.
El premi Carlemany és un premi literari en llengua catalana convocat pel Govern d’Andorra i Fundació Enciclopèdia Catalana, Columna Edicions i Edicions Proa. Al guardó hi poden optar novel·les inèdites escrites en llengua catalana i té una dotació de 42.000 euros. La seva proclamació es fa cap al mes de desembre, tot i que en alguna ocasió s’ha lliurat al setembre.
Pel que fa l’autor, va néixer a Terrassa l’any  1957. És un escriptor, periodista i polític català. Llicenciat en ciències de la informació, va dirigir el diari Avui del 1993 al 1996. Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2004). Entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya amb Convergència i Unió. Com a periodista, ha pres part en diversos mitjans: Catalunya Ràdio, Avui, El Periódico i el Canal 33, on va presentar el programa De llibres.