Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Museu del Tabac, Vides inacabades, sensesostre, Fundació Arrels, Miguel Fuster, 15 años viviendo en la calle
Andorra, Museu del Tabac, Vides inacabades, sensesostre, Fundació Arrels, Miguel Fuster, 15 años viviendo en la calle

Viure al carrer: et podria passar a tu


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Diuen que Miguel Fuster va ser una vegada, cap als anys 70, un il·lustrador d’èxit, que il·lustrava per a Bruguera historietes romàntiques. S’hi guanyava bé la vida. Fins que un dia les coses es van començar a tòrcer –un fracàs sentimental, un pis que es crema accidentalment, un desnonament per acabar-ho de rematar– i aquell home que mai en la vida s’ho hauria imaginat –com vostè, lector– va acabar al carrer. S’hi va passar quinze anys, dormint a qualsevol racó i amb l’alcohol, diu, “com a únic i funest àngel custodi”. Quinze anys sobrevivint al carrer aporten, segur, una perspectiva molt particular de la Barcelona postolímpica, global i cool que coneixem avui. I aquesta perspectiva és exactament la que Fuster va deixar a 15 años en la calle, la (mena de) novel·la gràfica que va dibuixar després de topar-se amb la Fundació Arrels, que el va ajudar a reconstruir la vida. És clar que de novel·la, allò, en va tenir ben poc.

Doncs la història de Miguel és tan sols una de les nou que s’oculten rere els nous retrats gegants –120 per 160 centímetres– de Vides inacabades, singular projecte que al desembre es va exposar al convent de Sant Agustí de Barcelona i que fins al 26 de maig recala a la sala temporal del Museu del Tabac lauredià, en paral·lel a –i no en lloc deSurrealisme a Catalunya. Bosque, de qui les últimes notícies que teníem era el mural gegant de la plaça del Poble, torna ara al retrat hiperrealista marca de la casa per donar veu i sobretot contundent presència a nou persones que, com Miguel, van veure un dia com la sort els donava l’esquena i es quedaven literalment al carrer. Se’n van sortir, també com Miguel, gràcies a la Fundació Arrels, que fa trenta anys que treballa a favor dels sensesostre. I això de quedar-se al carrer, adverteix Ferran Busquets, el director d’Arrels, li pot passar a qualsevol: “Pensa en aquella vegada que no arribaves a final de mes i que et va ajudar un familiar o un amic; i pensa ara què podria haver passat si no haguessis tingut aquest familiar o aquest amic.” I una vegada t’has quedat al carrer, continua, el més difícil és –glups– sortir-se’n.

Que els ho diguin als vuit supervivents que acompanyen Miguel –es diuen Luis, Salvador, Gema, Loraine, Francisco, Ana María i Juan Carlos, cadascun amb la seva història– que un dia van tocar fons i que ara són aquí per donar testimoni que sí, que és possible sortir-se’n. I que els ho diguin també al miler de persones que –calcula Busquets– van dormir ahir mateix al carrer en una ciutat tan acollidora, guai i cosmopolita com Barcelona. Els nou protagonistes de Vides inacabades han intervingut en els retrats de Bosque escrivint damunt la fusta –perquè és fusta– “allò que els suggereix veure’s allà, gegants, hieràtics, contundents, fent valer la seva presència davant la societat i sent ells mateixos els que miren l’espectador, perquè ni volen ser ni són invisibles”. L’exposició, per cert, es completa amb una funció de L’últim crit, obra dirigida per Ivana Miño i interpretada per col·laboradors i usuaris de la Fundació Arrels, que tindrà lloc el 21 de maig a l’auditori Rocafort.

Andorra
Museu del Tabac
Vides inacabades
sensesostre
Fundació Arrels
Miguel Fuster
15 años viviendo en la calle

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte