Diari digital d'Andorra Bondia
Toldrá Viazo, Andorra, Pugcerdà, topografia,  Sabaté, Calbet, kit-book, Cabrinetty
Toldrá Viazo, Andorra, Pugcerdà, topografia, Sabaté, Calbet, kit-book, Cabrinetty

Viure i morir el 1900


Escrit per: 
A. L. / Postal: Toldrá Viazo

La Topografia mèdica de Puigcerdà, recentment reeditada, repassa les condicions higièniques i sanitàries al Pirineu de fa cent anys.

És cosa sabuda que aixecar una casa amb la façana orientada al nord –“comúnmente fría, triste y fatigosa”, per dir-ho en les paraules del nostre autor d’avui– és una ocurrència més aviat discutible, perquè t’hi jugues no veure el sol més que a primera hora del matí i a última hora del dia. I amb sort. Més encara cent anys enrere, quan els sistemes de calefacció es limitaven, en el millor dels casos, a brasers i estufes de llenya i carbó. El que no és tan evident és que les principals perjudicades per aquesta desafortunada orientació haguessin de ser les “mujeres nerviosas y de pechos delicados”. Doncs aquesta és una de les pintoresques conclusions de la Topografia mèdica de Puigcerdà, escrita el 1902 per un metge de qui no en sabem el nom però que coneixia de primera mà les condicions higièniques i sanitàries de la població –els problemes de l’habitatge, l’alimentació i les malalties predominants– i recentment reeditada pels doctors Ferran Sabaté i Josep Maria Calbet (kit-book).

Un volum insospitadament suculent, que beu de la tradició de les topografies mèdiques impulsades per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya al segle XIX, que aporta llum sobre les condicions de vida dels ceretans de fa un segle –com vivien i quines malalties patien, bàsicament, però també natalitat, mortalitat i nupcialitat, així com dades geogràfiques, botàniques, meteorològiques i econòmiques– i que, diuen els autors, és perfectament extrapol·lable a totes les comarques de muntanya, inclosa Andorra, “amb una economia de subsistència, i vies de comunicació molt precàries que les deixaven aïllades durant els mesos d’hivern”, i on els remes casolans i les herbes remeieres eren sovint l’única medecina a l’abast de la població.

El patracol, escrit en castellà, amb el títol d’Estudio topográfico médico de la villa de Puigcerdà i que consta de 350 pàgines, el va presentar el nostre anònim doctor –“Home de moltes lectures i bon coneixedor de la literatura mèdica i social del moment”– al concurs anual que convocava l’Acadèmia, i inclou un capítol dedicat a l’agricultura local firmat per Josep Maria Martí, apotecari, polític i arqueòleg, liberal practicant, que va veure desfilar per la rebotiga de la seva farmàcia personatges com Verdaguer, Maragall i Frederic Mistral, i que va tenir temps de col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover.

L’autor repassa per començar el moviment demogràfic de la localitat: Puigcerdà tenia 2.572 habitants el 1900, i entre el 1895 i el 1899 es va registrar 356 naixements, 378 defuncions i 81 matrimonis. La dada més sorprenent potser és en aquest punt l’alarmant taxa de mortalitat infantil: quasi un de cada tres òbits corresponia a nens menors de 5 anys. A l’hora de repassar les condicions “higièniques” dels habitatges és categòric: els edificis són massa alts en relació amb l’amplada dels carrers, i això provoca humitat, mala ventilació i llum escassa als pisos inferiors. I quan travessa la porta, les coses no milloren: l’escandalitza l’amuntegament i la promiscuïtat dels dormitoris, “el suelo cubierto de jergones que ocupan individuos de todas edades y de ambos sexos: una misma cama recibe una madre y un adulto; otra, al marido, a la esposa y a su hermana; una tercera, al hermano y a la hermana adolescentes”.

Pitjor encara és el costum de llançar per la finestra les aigües “más o menos fétidas”, que, diu, “forman charcos de los que se desprenden más deletéreos que infeccionando la atmosfera causan enfermedades”. En aquesta línia, denuncia la presència a les cases de corts de porcs, galliners i conilleres, “focos infectos que contribuyen eficazmente a infeccionar el ambiente”, així com de femers i “depósitos de materiales animales o vegetales en putrefacción”, que recomana treure a fora del poble, “a 100 metros de distancia de las carreteras y a 200 de toda habitación”. També el preocupa el mal costum de col·locar els (diguem-ne) vàters –“escusados”, en diu– al costat de la cuina i dels dormitoris, o pitjor encara, “en el rincón más oscuro, más retirado y menos ventilado de la casa, y en algunas, en la cocina, entre la despensa y el fregadero”.

Però no es limita a despotricar, és clar. De fet, l’objectiu d’aquesta implacable radiografia higiènica és aportar solucions. Per exemple, deixar passar dos estius abans d’ocupar una casa de nova construcció per evitar les humitats; orientar les façanes cap al sud o, millor encara, cap a l’est; prohibir les habitacions a la planta baixa, empedrar els carrers i prohibir corts i femers als patis i a l’interior de les cases.

Tot el que precedeix tenia, és clar, conseqüències mèdiques. I aquest és potser l’apartat més decebedor de la topografia, que despatxa les malalties “reinantes” al Puigcerdà del 1902 en tan sols tres paginetes. I són les següents: a l’hivern, angines, pleuresies, pulmonies, pleurodínies, febres exantemàtiques, erisipeles, xarampió, verola i tos ferina; a la primavera, reumatismes, angina, oftalmies, còlics, febre escarlatina, Milian, epistaxis i hemoptisis; a l’estiu, més còlics, diarrees i disenteria, febres bilioses i “algun cas de cólera morbo”; a la tardor, oftalmies, angines i tos, hemoptisis, reumes i flegmasies; i de propina, apoplexies, asma i tisis, clorosis “y demás enfermedades propias de las mujeres”, escròfules i herpes. Glups.

Toldrà Viazo
Andorra
Pugcerdà
topografia
Sabaté
Calbet
kit-book
Cabrinetty

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte