Diari digital d'Andorra Bondia
Wolves Rodríguez Areny curtmetratge curt Andorra Illa Carlemany
Wolves Rodríguez Areny curtmetratge curt Andorra Illa Carlemany

‘Wolves’: un decàleg


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

“Gamuza Blanca 2, Gamuza Blanca 2... Me han tocado, voy a saltar.” Aquestes són les primeres (i últimes) paraules que se senten a Wolves, el primer curt del director encampadà Álvaro Rodríguez-Areny, estrenat ahir als cines Illa Carlemany. Les pronuncia Isak Férriz, aquí en la pell d’Arthur, pilot de la RAF a la cabina d’un Spitfire abatut en algun lloc sobre Bèlgica just abans de saltar en paracaigudes i anar a espetegar a un llac que s’assembla sospitosament a Engolasters per convertir-se en la presa de dos soldats nazis. Els llops d’una pel·lícula que arrenca en el gènere bèl·lic, passa pel suspens i acaba en el terror. L’estrena va tenir lloc ahir a Illa Carlemany i la bona, excel·lent notícia és que el multisales el projectarà a partir de divendres abans de cada sessió, amb el suport de la família Sangrà. A continuació, un breviari Wolves per resoldre dubtes legítims sense rebentar l’argument ni el final (sorpresa).

1. L’origen

Wolves va néixer com a exercici de suspens per a una classe de guió a l’escola Bande à Part de Barcelona, on Rodríguez-Areny estudiava guió i direcció: dues pàgines per explicar la història d’un home perseguit per dos llops: “Com a guió era irrealitzable, però era l’esbós de què em sentia més satisfet i el vaig repescar a l’hora de rodar el projecte de fi de carrera. Amb retocs, és clar: el fugitiu es va convertir en un pilot abatut, i els llops, en soldats.”

2. El missatge

Els soldats nazis són òbviament els dolents, el mal del qual Férriz intenta escapar. Ja veurem si se’n surt. Però l’inquietant de Wolves és precisament el que tan sols insinua en el tram final: el mal inesperat que s’oculta rere el quotidià. Com deia Hobbes, l’home és un llop per a l’home.

3. El Rodatge

Cinc dies de rodatge repartits entre Engolasters, on cau Férriz després de ser ejectat de l’Spitfire; cal Colau d’Adrall, on es van rodar les seqüències interiors; l’aeròdrom d’Igualada, per al pròleg i les escenes de vol, i Collserola, on es van filmar la persecució inicial i el desenllaç. I nou mesos de postproducció. El part va tenir lloc a principis de febrer, i la presentació de la criatura en societat, el 26 d'aquell mateix mes al festival Ull-Nu.

4. El Repartiment

La presència de Férriz, omnipresent en els 12 minuts del curt, va multiplicar “per mil” –diu el director– el pes específic del curt. Completen l’elenc Hèctor Mas i Rodrigo García –els soldats: peus, cames, fusells i ombres anònimes amb un sol pla frontal–, la nena Irene Quera i Horaci Botella, l’home del sac.

5. En l’aire: no és un croma!

La seqüència inicial, amb Férriz a bord del caça i a punt de saltar, es va rodar a Igualada en un Yakolev-52, biplaça d’entrenament soviètic dels anys 70. La càmera es va col·locar entre el seient de l’instructor i el de l’alumne, que ocupava Férriz, i els plans dorsals els va rodar un membre de l’equip en un segon vol, i el doble és l’instructor amb el vestuari de Férriz: “Quan la gent em diu que ha quedat bé, el croma, fa ràbia perquè vam volar de veritat!”

6. Els efectes especials

En la postproducció s’ha recreat l’estela negra que deixa l’Spitfire tocat, així com els núvols que decoren el cel: “Era imprescindible per donar la sensació de moviment: contra el cel blavíssim que teníem el dia de rodatge hauria semblat que l’avió no es movia.”

7. El Vestuari

Els únics complements originals de la II Guerra Mundial que vesteix Férriz són la màscara, el cinturó i la funda de la pistola; les ulleres són una rèplica contemporània, com la jaqueta de pell –que reprodueix la mítica B3 dels aviadors ianquis–; els pantalons són els reglamentaris de l’exèrcit... holandès, i les botes són les que utilitzaven els bombers alemanys dels anys 50.

8. El Pressupost

“Si haguéssim hagut de llogar la càmera i l’òptica, de qualitat professional, així com la sala de muntatge i de retoc de color, s’hauria disparat fins a 30.000 euros”, diu el director. Wolves s’ha pogut rodar perquè comptava amb el suport de l’escola Bande à Part i amb una ajuda de MoraBanc.

9. Les referències

El David Fincher de Seven, el Decàleg de Kievlovski, “pel simbolisme” –atenció als caps d’isard que pengen com trofeus de caça a la casa suposadament abandonada i que prefiguren el destí de Férriz– i tot Hitchcock.

10. La banda sonora

Els persefones Migue Espinosa i Carlos Lozano firmen la banda sonora, als antípodes del metal a què ens tenen acostumats. Primer van ser les imatges, i després la música, d’influències clàssiques –John Williams, qui ho havia de dir– i en estret contacte amb el director perquè no els sortís una cosa massa simfònica, diuen.

El pròxim curt, de passadors i amb la llegenda negra

Havia de ser una revisió negra de la llegenda de la Creu dels Set Braços, però el segon curtmetratge de Rodríguez-Areny serà finalment una història sobre els passadors de la II Guerra Mundial amb la llegenda negra com a teló de fons i amb el títol provisional de The BlizzardEl Torb, res a veure amb la novel·la de Viadiu, i molt menys amb la sèrie de Lluís M. Güell— que es rodarà com a molt aviat l’hivern que ve. Mentrestant, Wolves ja s’ha preinscrit a mig centenar de festivals, començant per Sitges, Saint Louis i Palm Springs. Per somiar que no quedi.

Wolves
Rodríguez Areny
curtmetratge
curt Andorra
Illa Carlemany

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte