Diari digital d'Andorra Bondia

Xavier Fernández: “Entre l’Escena Nacional d’Andorra i el teatre amateur manca comunicació”


Escrit per: 
Anna Burgstaller

Xavier Fernández és el Sisquet de Cal Sinquede, el personatge que protagonitza les visites teatralitzades que redescobreixen racons de la Massana i de Pal. En aquesta entrevista Fernández explica com veu el panorama cultural del país, així com l’oferta, sobretot teatral, que es porta a Andorra.

¿Com i quan neix el personatge del Sisquet de Cal Sinquede?
El Sisquet neix ara fa uns tres anys amb la voluntat de fer visites teatralitzades, però unes visites protagonitzades per un personatge que el que farà serà explicar molta més història de la que es veu. Fa de guia, però d’una manera molt més amena, introduint anècdotes i històries. És una idea que va ser pensada des del Comú de la Massana i per a la qual jo els vaig proposar el guió, la història i el personatge, i així es va acabar tirant endavant. Em va semblar original apostar per un personatge que fos del poble, un padrí que el que fa és explicar com era la vida abans del que hi ha ara.

Les visites teatralitzades a la Massana tenen molt èxit. ¿Quina creu que és la clau?
Les visites estan enfocades a tothom, tant a gent del país com de fora. És cert que molta gent d’aquí desconeix el perquè de moltes coses, des del nom de les cases fins a per a què servien moltes coses o com estaven fetes les cases. Avui dia vivim en un temps en què només pensem en el futur i en què sembla que el passat cada vegada importa menys, i hauria de ser precisament el contrari. Penso que, si estem en aquest present, és gràcies a un passat que s’ha de conèixer per tal d’entendre el present. Una visita on t’expliquin els orígens del poble et fa entendre millor l’actualitat, i aquest és l’objectiu del Sisquet. A més, aquestes visites s’adapten al tipus de públic en funció de l’edat o del que més els interessi de tota la ruta. Crec que per al país i per al turisme s’haurien de potenciar aquest tipus d’activitats, perquè es conegui el país d’una forma diferent. Si una cosa trobo a faltar aquí a Andorra són activitats per a tots els gustos i per a tots els públics.
Els museus són molt complets i estan ben plantejats, però en general, i no vull dir tots, són avorrits. Un cop ja els has vist una vegada tens la sensació que no hi tornaràs. Hi ha d’haver una interacció amb el públic perquè això no passi. Alguns museus ja ho fan, però d’altres no, i els caldria pensar en noves fórmules.

En general, ¿què li sembla l’oferta cultural del país?
Em sembla molt trist que el primer que es retalli acabi essent sempre cultura. Precisament la cultura és la base que forma una persona. És cert que moltes vegades projectes molt cars es podrien fer igualment sense un pressupost tan gran. El que cal és dedicar-hi esforços tant per part dels qui ens dediquem a promoure i fer activitats culturals com per part dels polítics i dels ciutadans. Hem de ser creatius, hem de buscar sortides i alternatives a la crisi. El que no es pot fer és deixar de banda la cultura. Jo sempre poso d’exemple un viatge que vaig fer a Praga. En totes les places, bars i restaurants hi havia música; es respirava un ambient cultural a tot arreu. En canvi, aquí som un país petit i seria fàcil a priori que hi hagués una oferta cultural àmplia. Crec que falta una coordinació i una difusió de la cultura. D’oferta, n’hi ha molta, però potser no està ben encaminada.
 
¿Quina opinió té dels espectacles que en general porta la Temporada de teatre al país?
Ara s’aposta molt per la comèdia. Es diu que es fa així perquè, si no, la gent no aniria al teatre. Jo penso que això no és així. S’ha posat de moda dir que la gent vol riure quan va al teatre, que ja passa prou penes en el dia a dia. En canvi, però, les sèries que mira aquesta gent a la televisió són d’assassinats, violacions i drames. És una gran incoherència que a la televisió et decantis per un gènere i al teatre per un altre. Bàsicament el que arriba als nostres teatres és l’oferta que hi ha a Barcelona i al millor preu. Es porta el que hi ha al circuit més comercial; no hi ha propostes arriscades. Està bé portar obres de personatges de la televisió, però no cal que siguin els quatre fantàstics de sempre els qui acaparin el cartell.

D’Andorra han sortit bons actors...
Sí. El que passa és que els que són joves i ja es veu que despuntaran, acabaran a Barcelona. Els qui ens hem de quedar aquí perquè tenim la feina i la vida muntada a Andorra ho tenim molt difícil. Portar un espectacle fora és molt complicat i sobretot des d’una companyia amateur.

En aquest sentit, ¿què en pensa de la tasca de l’Escena Nacional?
L’ENA creu que ha de fer coses exportables a l’exterior d’una certa envergadura, però sovint costa que la gent d’aquí hi tingui cabuda. Crec que l’ENA hauria de fixar-se en projectes més petits, en muntatges més reduïts on també tingués cabuda gent que, tot i treballar, pogués assolir un bon nivell i que pogués ser igualment exportable a fora. Crec que es poden fer muntatges de gran qualitat amb gent d’aquí.

¿L’ENA s’ha de preocupar del teatre amateur d’Andorra? ¿Entra dins els seus plans ?
Els amateurs diuen que sí, però l’ENA no sé què en pensa. Certament penso que hi ha una falta de comunicació entre l’Escena Nacional d’Andorra i el teatre amateur .

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic