Diari digital d'Andorra Bondia
La casa Vima, als afores de Toloriu, on diu la llegenda que Maria es va establir; a baix, placa apòcrifa en memòria de la princesa Xipaguazin Moctezuma.
La casa Vima, als afores de Toloriu, on diu la llegenda que Maria es va establir; a baix, placa apòcrifa en memòria de la princesa Xipaguazin Moctezuma.
La casa Vima, als afores de Toloriu, on diu la llegenda que Maria es va establir; a baix, placa apòcrifa en memòria de la princesa Xipaguazin Moctezuma.
La casa Vima, als afores de Toloriu, on diu la llegenda que Maria es va establir; a baix, placa apòcrifa en memòria de la princesa Xipaguazin Moctezuma.
L'església de Sant Jaume, a Toloriu, amb la placa en memòria de Maria de Moctezuma.
L'església de Sant Jaume, a Toloriu, amb la placa en memòria de Maria de Moctezuma.
Toloriu, d'on era suposadament originari Juan de Grado, o Joan de Grau.
Toloriu, d'on era suposadament originari Juan de Grado, o Joan de Grau.

Xipaguazin, carn de novel·la


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Carles Gascón / Jordi Pasques

La gironina Imma Tubella reconstrueix la peripècia pirinenca de Maria de Moctezuma a ‘A cavall del vent’.

Le chapitre des chevaliers de l’Ordre de la Couronne Azteque de France à la mémoire de S. A. I. princesse Xipaguazin Moctezuma, épouse du noble Juan de Grau, baron de Toloriu, décédée en l’an 1537”. Aquest és, com sap tothom que s’hagi enfilat alguna vegada fins a l’església de Sant Jaume de Toloriu, tot el rastre que queda de la princesa Xipaguazin, la suposada filla de l’últim emperador asteca, que diu la llegenda que va venir a morir en aquest racó de Pirineu nostre. La llàstima és que fins i tot aquesta placa és apòcrifa: la firma un tal L. Vidal Pradal de Mir, llarg i sospitós nom que correspon –diu l’escriptor mexicà Jordi Soler– al príncep Guillem III de Grau-Moctezuma, el vividor que als anys 60 es va fer la barba d’or venen falsos títols nobiliaris. Es veu que fins i tot tenia ambaixada oberta per aquí dalt.

En fi, que si en parlem avui és perquè la pobra Maria és la protagonista de A cavall del vent, la segona novel·la d’Imma Tubella (la Bisbal, 1953). A diferència de Soler, que fa uns anys va novel·lar a Ese príncipe que fui l’aventura de Guillem III i estava convençut que tot plegat, des de Xipaguazin, era una total impostura, i a diferència també Rosalia Pantebre, que a principis del mil·lenni va demolir minuciosament i implacablement el mite, Tubella sosté que sí, que Xipaguazin és la Maria de Grado que figura com a esposa d’un tal Juan de Grado en un galió que cap al 1528 va arribar a Sevilla procedent de Mèxic.

Creu també que sí, que aquest Juan de Grado és Joan de Grau, lloctinent i company d’armes de Cortés, supervivent de la Noche Triste i que en atenció als serveis prestats va rebre com a premi la princesa Xipaguazin i el seu germà, Yohualicahuacatzin. I que tots tres, Joan, Maria i Pedro, com van ser cristianitzats els dos últims fills de Moctezuma, es van instal·lar a Toloriu, que ella, com diu la versió Cuarto Milenio d’aquesta història, va tenir un fill, Joan Pere de Grau Moctzeuma, que es va recloure a la casa Vima i que hi va morir el 1537.

A partir d’aquests ingredients, que considera certs, Tubella ha construït una ficció que reconstrueix lliurement, adverteix, el periple pirinenc de Xipaguazin. Amb dos propòsits principals: d’una banda retratar el xoc psicològic i cultural que devia provocar en l’última dels Moctezuma aterrar en el racó de món que a mitjans del segle XVI era Toloriu. I més, per a una princesa imperial. I ho fa a través del relat de quatre personatges que la van acompanyar a l’exili ultramarí, entre els quals es troba Maria, remeiera d’Aristot (!): “Xipaguazin venia de la imperial Tenoctitlan, on hi havia clavegueram i aigua corrent –la gent es dutxava cada dia, i es diu que els asteques no suportaven la ferum que feien els espanyols– i tothom, fins i tot els fills dels esclaus, anava a l’escola. El contrast devia ser brutal”. De l’altra, reescriure la versió de la Conquista que ha quedat en les cròniques oficials, començant per la canònica de Bernal del Castillo i que Tubella considera unes mistificacions matusseres.

Tubella, en fi, sosté que la historiografia espanyola s’ha empassat la versió oficial beneïda per la Inquisició, i que no té res a veure amb el relat dels historiadors mexicans, nord-americans i francesos –als quals, naturalment, concedeix tota credibilitat. Ah, sí, també diu que Cortés surt sempre a les fonts asteques com a Ferran: es veu que, com a mínim, entenia el català. I d’entendre’l a ser-ho hi ha un pas tan, però tan fi...

Amb aquests antecedents, no és estrany que el portentós Jordi Bilbeny, l’ànima de l’Institut Nova Història –ja saben: que Cervantes, Colom, Teresa de Jesús, Leonardo i no sé quantes celebritiés més eren catalans– s’hagi interessat per la pobra Xipaguazin, que no descansa en pau: “El primer que ha de fer abans d’estirar fils nous és demostrar els que té a mitges. Però no dic que en alguna cosa no tingui raó. El que és evident és que les cròniques espanyoles no s’avenen amb les dels altres historiadors. Però si fa quatre dies Borrell encara negava el genocidi!”

Andorra
Toloriu
Moctezuma
Tubella
A cavall del vent
Maria
Xipaguazin
Soler
ese príncipe que fui
Joan
Grado
grau
Número de vots: 63
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic