Yeager: l’as que va creuar el Pirineu
Va ser un dels elegits, un As en un dia, que és com els pilots de guerra aliats batejaven els qui abatien cinc avions enemics en una jornada. Després, Charles Elwood Chuck Yeager (nascut a Myra, a l’estat nord-americà de Virginia Occidental el 1923 i traspassat dilluns passat) encara ampliaria la llegenda, convertint-se el 14 d’octubre de 1947 en la primera persona que va volar superant la velocitat del so. I què té tot això a veure amb aquest racó de món muntanyós? Doncs que Yeager va ser teòricament hoste de la presó de Sort quan el 1944, fugint dels nazis després de caure derribat el seu avió, va ser detingut per la guàrdia civil. Diem teòricament perquè, com recorda l’historiador Josep Calvet, encara que està oficialment inscrit al registre carcerari, en realitat el seu pas per la localitat pirinenca va ser molt més plaent: els seus ossos no van acabar en una cel·la freda sinó en un confortable llit d’hotel. “En primer lloc, era un pilot nord-americà i en segon, ja estàvem al 1944”, recorda Calvet, i amb la balança començant a inclinar-se del bàndol aliat, les autoritats franquistes no s’aplicaven tan a fons. Igualment, la de Yeager és una de les històries recollides a la Presó-Museu Camins de la Llibertat, a la capital del Pallars Sobirà.
La peripècia de Yeager (com la de tants altres evadits que van travessar la serralada pirinenca, en llibres com Les muntanyes de la llibertat, editat per Alianza el 2010) va ser reconstruïda per Calvet des que el 5 de març l’avió que pilotava va ser abatut per un Focke-Wulff 190 alemany entre Bordeus i Pau. Aterrat en paracaigudes, va ser recollit per un grup de la Resistència que el va ocultar durant tres setmanes i el va acompanyar fins als peus de la carena. També havien saltat la resta de membres de la tripulació, però durant la persecució a què es van veure sotmesos pels alemanys es van dispersar, i Yeager va passar aquest temps només acompanyat d’un navegant d’un bombarder B-24.
Els dos fugitius van travessar la frontera espanyola per la Val d’Aran i la guàrdia civil els va interceptar a Bossòst. Després dels interrogatoris, l’1 d’abril ja passen la nit instal·lats a l’hotel Pessets de Sort, abans d’iniciar viatge cap a Gran Bretanya. Un viatge gens dur per a ell: les diferents etapes el van portar per hotels com el Palace lleidatà i algun balneari, un tracte absolutament preferent, recorda Calvet. El 15 de maig embarca a Gibraltar rumb al port britànic de Bristol i set setmanes després ja entra novament en combat.
Seria a partir d’aquí quan protagonitzaria les grans gestes. “Quan va passar per Sort al 1944 encara no era la figura en què es convertiria, sinó un tinent que havia començat com a mecànic i que, després d’un curs de formació s’havia convertit en aviador”, puntualitza l’historiador.
Yeager esdevindria definitivament un dels grans asos de l’aire quan al desembre del 1953 batia un nou rècord volant a Mach 2.44 a bord d’un X-1A-.El segon després que el 14 d’octubre de 1947, dèiem, va fer volar a Mach 1 el Bell X-1.
Sort, el 2010
Sis dècades després del seu pas com a fugitiu per terres pirinenques, Yeager va tornar a posar els peus a Sort. Prou que li va costar a Calvet aconseguir-ho. Després d’uns quants intents infructuosos i no poques negociacions i contactes amb l’entorn del ja mític i molt ocupat i homenatjat aviador, es va sortir amb la seva i el mateix dia que es complia un dels aniversaris de la fita de Yeager trencant la barrera del so, els peus de la llegenda van tornar a trepitjar terres pirinenques.
Yeager, acompanyat de Calvet (i un equip de rodatge que enllestia un documental sobre l’aviador), va refer el camí d’aquells dies del passat, des de la localitat francesa de Saint-Béat, on el van recollir els membres de la Resistència. Se’n recordava, d’aquell periple de fugida, des de Bordeus fins a l’Arieja i la travessa de la serralada? “Sí, sí, tenia molt interioritzada la fugida, com els havien perseguit i tirotejat els nazis, el posterior interrogatori de la guàrdia civil”, explica Calvet. Records bèl·lics que en aquesta segona visita es van entrelligar amb altres qüestions més ocioses: gran aficionat a la pesca, l’as de l’aviació es va interessar per tot l’entorn, especialment per les opcions per a la pràctica en els rius pirinencs. “Era tota una figura però es va mostrar com un home molt planer, molt cordial”.