Diari digital d'Andorra Bondia
El paleontòleg Yves Coppens, que el 19 (Gwened, Bretanya, 1934) posa amb una rèplica del crani de 'Lucy', que va descobrir el 1974 al desert d'Etiòpia.
El paleontòleg Yves Coppens, que el 19 (Gwened, Bretanya, 1934) posa amb una rèplica del crani de 'Lucy', que va descobrir el 1974 al desert d'Etiòpia.

Yves Coppens, paleontòleg: “Qualsevol ésser viu el considero un parent meu, fins i tot el coronavirus”


Escrit per: 
A. Luengo/ Foto: L. Bonaventure / AFP

És un dels ‘pares’ de ‘Lucy’, l’esquelet de femella d’australopitec datat entre 3,2 i 3,5 milions d’anys que va revolucionar la paleontologia als 70: eren les restes d’homínid més completes que s’havien trobat fins a la data. Doncs bé: les investigacions de Coppens inspiren Les singes aussi s’ennuient le dimanche, la pròxima i prometedora cita teatral que proposa la temporada francesa. Dissabte al Complex d’Encamp.

Què és el que ens fa humans: el llenguatge, la consciència, el bipedisme?
Des del punt de vista anatòmic, el punt d’inflexió es produeix fa tres milions d’anys, quan els nostres rebesavis han d’adaptar-se a un clima més sec. Una d’aquestes respostes evolutives serà modificar les vies respiratòries superiors: la llengua baixa respecte a la posició anterior i això permet que aparegui el llenguatge articulat.

Quin paper hi juga la dieta?
Com que el  medi ambient és més sec, hi ha menys vegetació i ens hem de posar a buscar altres aliments. L’home deixa de ser exclusivament vegetarià i es fa omnívor, per primera vegada la carn entra a la seva dieta, amb l’aportació de proteïnes que això comporta.

I tot això, per un canvi climàtic?
Menys vegetació vol dir menys llocs on resguardar-se. En un mitjà descobert com ho és la sabana t’has d’espavilar per no convertir-te en presa dels depredadors. L’evolució, en el cas de l’home, ho prova fent créixer el cervell, i això li permet passar de saber a saber que sap. Com si es veiés en un mirall. Un cervell més gran li confereix competències cognitives, tècniques i espirituals.

Però, per què nosaltres?
Davant d’un canvi en l’ecosistema, els éssers vius s’hi han d’adaptar. Això és el que va passar fa tres milions d’anys. Altres animals busquen i troben altres solucions. El cavall, que fins aleshores corria sobre cinc dits, es posarà a córrer sobre un de sol, així corre més ràpid i pot escapar dels depredadors. L’elefant, que fins aleshores menjava fulles, desenvolupa les dents per menjar herba que troba al sòl. I l’home engrandirà el cervell per respondre a aquest repte adaptatiu. Va ser una bona opció, perquè engrandir el cervell comportarà l’aparició de la paraula i de la consciència.

Des de quan existeixen homínids, éssers en qui puguem reconèixer els nostres ancestres?
Fa deu milions d’anys el primer homínid es va posar dret sobre les potes posteriors. Apareix el bipedisme. L’altre moment decisiu, perquè ens obliga a desenvolupar el cervell com a estratègia de supervivència, es produeix fa tres milions d’anys, quan el clima es fa més sec.

I els homínids en què ens puguem reconèixer com a congèneres?
L’homo sapiens, l’home modern, la nostra espècie, apareix a Àfrica fa 500.000 anys. A poc a poc es va expandint pel continent africà, després per Europa, Àsia, Amèrica i finalment Oceania. 

Assistirem en endavant a una evolució dirigida?
El desenvolupament del cervell permet a l’home inventar la cultura. Què vol dir, cultura? Altres animals són capaços d’utilitzar eines que es troben en la naturalesa. Però l’home és capaç de fabricar-les. És llavors quan neix la cultura. En lloc de tallar pedres, la cultura ens serveix avui per modificar les molècules, les cèl·lules, l’ADN, fins i tot els àtoms.

Però, hem frenat l’evolució?
Crec que el nostre desenvolupament seguirà sent biològic, però és evident que la cultura el retroalimentarà, així que l’evolució funcionarà en aquests dos plànols, el biològic i el cultural.

Els nostres nets, seran híbrids, meitat biològics i meitat cibernètics?
Molt possiblement. I em sembla bé. No hem de tenir por de la ciència. Hem de mirar el futur amb confiança. El desenvolupament cultural de l’home és sorprenent, per no dir extraordinari. La ciència n’és una conseqüència, però també l’art, la religiositat, la compassió.

Quan  va al zoo i contempla el tancat dels primats, hi veu els seus congèneres?
Quan veig un ésser viu qualsevol hi veig un parent. Un cosí, de fet. Fins i tot el coronavirus, per molt allunyat que sigui. Però un ximpanzé és un cosí molt, molt pròxim. Només ens vam separar fa deu milions d’anys. Som cosins germans!

Els hem de reconèixer drets?
Tot el que sigui protegir els animals em sembla bé. Però fer-los subjectes de drets em sembla excessiu.

Ha tastat la paleodieta?
Sabem perfectament com s’alimentaven els homes de les cavernes, i sabem també que la seva esperança de vida no passava dels 50 anys. Alimentant-me com un humà del segle XXI, ja he viscut quasi 40 anys més que ells. Com comprendrà, estic satisfet de la nostra dieta, i dels progressos que hem fet en matèria de règim alimentari.

Això que ‘Lucy’ deu el seu nom als Beatles, llegenda arqueològica o estricta veritat?
Al principi la vam catalogar amb el número AL 288-1. No era un nom gaire sexi, la veritat, i una col·lega de l’equip,  era una noia, va proposar: “Per què no Lucy, com la cançó dels Beatles?” Així va sortir el nom. I el cert és que la nostra Lucy es va fer tan cèlebre que m’han arribat a demanar si van ser els Beatles els que s’hi van inspirar. Però no: la cançó és del 1967, i Lucy la vam trobar el 1974.

Andorra
Encamp
complex
Coppens
Lucy
Les singes aussi s'ennuient le dimanche
teatre
australopitec
Beatles
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic