Zorzano lamenta la manca d’interès de Cultura perquè les icones es quedin

El futur de la col·lecció d’icones russes i alguns crists catòlics espanyols del Museu Iconogràfic i del Cristianisme és incert. El propietari de les peces d’art, Antoni Zorzano, ha de tancar l’equipament cultural de manera imminent ja que per problemes econòmics ha de deixar el local.

La data de tancament del museu no és definitiva perquè és el banc —el propietari ara de l’espai, amb qui ha cancel·lat la hipoteca— que ha d’avisar quan vol disposar del local. De moment, encara es pot gaudir de la visita a la sorprenent i curiosa col·lecció d’art privada, l’única al país d’aquestes característiques.

Zorzano entén que la situació econòmica és complicada, però lamenta que ni el ministeri de Cultura ni el Comú d’Ordino –parròquia on s’ubica el museu des de 1996— s’hagin interessat per la situació del museu. “Ho dic sense ressentiment”, afirma el col·leccionista, tot i que es confessa “molest” per “la manca de sensibilitat” i “l’immobilisme”. “Crec que s’ha de remodelar i dinamitzar el departament de Cultura”, assevera.

El propietari d’art comenta que hauria estat bé trobar una “alternativa” per ubicar les icones però no n’hi ha arribat cap. Quant al destí de les icones, Zorzano admet que té alguna oferta per vendre-les però no ho té clar. Dubta si vendre-les o guardar-les fins a trobar una nova ubicació. En tot cas, no es planteja vendre-les peça per peça, sinó la col·lecció sencera que ha reunit al llarg de tres dècades.

El museu de les icones és una raresa a les valls pirinenques. Zorzano ha anat adquirint les peces durant 30 anys, des dels anys 80. Ha viscut la URSS, la perestroika i la independència de Rússia i la resta de repúbliques. Durant molts anys, aconsellat per professors de la Universitat de Kiev, ha comprat unes 300 icones a esglésies i a particulars, procedents majoritàriament de qualsevol racó de l’actual Rússia i d’Ucraïna, i datades dels segles XVII,  XVIII i XIX.

El cristianisme es va escindir a principis del segle XII en l’església catòlica i l’església ortodoxa russa, cadascuna amb el seu Papa. Els ortodoxos tenen la seva pròpia imatgeria, basada en icones, bàsicament imatges de Crist, la Mare de Déu o els sants pintats sobre fusta. Els ortodoxos no produeixen en tres dimensions, és a dir, no trobarem talles ni crists a la creu com els que proliferen entre el catolicisme.

A més, existeixen moltíssimes escoles d’art ortodox ja que “cada ciutat en té una”, explica Zorzano. Les diferències entre elles són notables. Una altra particularitat de la producció d’icones són que no tenen autor, és a dir, les produeixen les escoles però l’artista no es dóna a conèixer ja que creu que és la mà de Déu qui l’ha guiat.

El recorregut pel museu comença per la sala dedicada a la Mare de Déu, retratada en les seves diverses manifestacions: la Mare de Déu de Kazan, patrona dels exèrcits; la de les tres mans; la Mare de Déu ferida, amb una galta per on vessa sang; la de la tendresa, la de la mare i el fill...

Les icones són dels segles XVII, XVIII i XIX, i Zorzano les exposa tal com les va adquirir. El col·leccionista d’art està “en contra de la restauració ja que els treu espiritualitat i autenticitat”, assegura.

A la planta baixa també hi ha un espai dedicat a les icones de Sant Jordi, patró de Moscou, amb icones dels segles XVI a XIX i de diferents escoles. Les de l’Escola de Rostov estan pintades sobre esmalt. “A tot arreu, Sant Jordi simbolitza la lluita del bé contra el mal”, explica Zorzano.

A la segona planta del museu, fruit d’una ampliació posterior, s’hi mostra una àmplia col·lecció d’icones amb imatges de sants i escenes de la seva vida i calendaris. Molts dels sants ortodoxos també es troben al santoral catòlic però n’hi ha de només russos, com Sant Antoni el Gran o Sant Dimitri. També hi ha un espai reservat a icones modernes, ja que Zorzano afirma que Rússia viu “un renaixement de l’ortodòxia, sobretot entre el jovent”.

L’exposició es completa amb una col·lecció de 52 crists catòlics espanyols, de fusta policromada, procedents de tallers espanyols i que comprenen del segle XII al XIX.

El Museu Iconogràfic i del Cristianisme i el seu veí, el de les Miniatures, van atreure durant l’agost 2.700 persones. La mitjana anual de visites de l’espai que és a punt d’extingir-se, és d’unes 20.000.

 

ACLARIMENT A LA INFORMACIÓ PUBLICA EN L'EDICIÓ PAPER DEL BONDIA DEL 12/02/2012

El propietari del Museu Iconogràfic i del Cristianisme, Antoni Zorzano, ha aclarit que deixa el local d’Ordino on exposa la seva col·lecció d’art després d’arribar a un acord amb el banc per cancel·lar la hipoteca. “En cap cas és un embargament”, ha volgut deixar clar Zorzano.

Dificultats econòmiques han abocat Zorzano a arribar a una entesa amb el banc per abandonar l’espai que ocupa el museu de les icones. De moment, però, el banc encara no li ha comunicat quin dia ha de deixar el local.

Zorzano es planteja ara quin serà el futur de la col·lecció d’art, formada per centenars d’icones russes i diverses talles de Crist.