‘Andorra té futur’ aposta per “acabar amb els privilegis” dels funcionaris

Com no podia ser d’una altra manera, l’administració és un dels temes estrella que es tracten al document Andorra té futur, elaborat per la Cambra de Comerç, la CEA i l’EFA com a full de ruta per aconseguir el creixement i la diversificació econòmica.

 Totes tres entitats s’han referit en diferents ocasions a la necessitat de procedir a fer reformes en aquest àmbit i ara posen sobre el paper quines són les seves propostes concretes.
El diagnòstic que fan és que hi ha una administració pública “sobredimensionada i ineficient” i, en aquest sentit, es recorda que ha estat el primer proveïdor d’ocupació en els últims deu anys. “El pes d’aquesta despesa en els pressupostos esdevé una trava competitiva per als sectors econòmics del país”, diu el document, que recorda també que “la classe empresarial no pot, en cap cas, valorar positivament que dins del sector públic es gaudeixi de drets laborals i socials diferents dels de la resta de ciutadans”.
Els impulsors d’aquest pla estratègic critiquen també la “cultura de la gratuïtat i la subvenció”. Segons el seu parer, “existeix la creença generalitzada que, com que és l’administració qui paga, no cal estalviar ni valorar la qualitat del servei prestat”. A més, es recorda també la poca connexió entre el sector públic i el sector privat perquè no s’ha cregut prou en els beneficis de la cooperació.
La revisió de la Llei de la funció pública passaria, segons es pot llegir al document, per un principi: “Les persones adscrites als serveis públics no haurien de tenir més privilegis ni un estatus millor que el que preveu el marc general de les relacions laborals.” Així, s’aposta per flexibilitzar la mobilitat i “evitar l’atorgament de privilegis, que pot hipotecar o posar en dificultats la gestió pressupostària d’exercicis venidors”. O, cosa que és el mateix, es pretén “assimilar el règim laboral dels funcionaris al de la resta de treballadors assalariats”. El trasllat de funcionaris a través de convenis no seria només entre les diferents administracions, sinó també cap al sector privat i a l’inrevés, “amb l’objectiu de promoure models àgils i eficients”.
Les organitzacions empresarials opinen també que s’ha treballar per reduir la burocratització actual perquè “és un desincentiu i compromet les inversions”, i per apropar l’administració al ciutadà. D’altra banda, alerten de la duplicitat de serveis i d’infraestructures, i afirmen que cal “reformar la Llei de transferències als comuns, en concret per evitar els incentius per nombre d’habitants, que indueix a incorreccions”.

Precisar el contingut de la marca Andorra en un entorn cada vegada més competitiu

“La marca Andorra és difusa” perquè no transmet una imatge definida ni tampoc conté elements que la facin diferent de les altres. Per això són necessàries, en un entorn cada cop més competitiu, tota una sèrie d’accions per potenciar-la i diferenciar-la de la resta de destinacions turístiques. Aquest és el parer de les tres entitats que han elaborat el document Andorra té futur, que aposten per “precisar el contingut de la marca Andorra tant per promoure un sentiment d’empatia amb la ciutadania com per aconseguir la diferenciació necessària per atreure el respecte i l’atenció de la comunitat internacional”.
Es tractaria, segons els impulsors de la iniciativa, que la marca Andorra no tan sols estigués associada al turisme de neu i de muntanya, com passa actualment, sinó que denoti també les moltes singularitats que té el país. Així, es considera que “la pau mil·lenària, el model de governació i el paper d’equilibri que ha desenvolupat el coprincipat, els Pariatges i el seu rol en la independència i el sistema democràtic del país, la seguretat i l’estil de convivència ciutadana, la cultura de proximitat, són aspectes singulars que no s’han donat a conèixer ni tampoc s’han valorat en la seva justa importància”.
A més, la marca Andorra hauria de tenir present valors universals de futur, com poden ser la creativitat i la innovació, la cultura de col·laboració público-privada, l’agilitat administrativa, el respecte a l’entorn i la sostenibilitat ambiental, la transparència i la qualitat de serveis, aspectes tots ells que haurien de contribuir a prestigiar-la.
Perquè la marca Andorra tingui la màxima qualitat i solvència, Andorra futur proposa que per operar des del país siguin necessaris sistemes d’acreditació i de foment de la qualitat. “La solvència de la nova Andorra ha de consistir a atreure projectes de molt prestigi i evitar aquells susceptibles de perjudicar la marca Andorra”, es pot llegir al document. També es pretén constituir l’anomenat Consell de Gestió de la Marca, de titularitat público-privada, del qual formarien part totes les entitats, empreses i experts sobre aquesta matèria que hi hagi al país.
La cooperació público-privada, un dels elements que es defensen al llarg de tot aquest nou pla estratègic, seria també clau per confeccionar un pla de comunicació, “per assegurar que la marca arribi correctament a la comunitat nacional i internacional, així com perquè hi hagi harmonia entre les diferents accions que es puguin emprendre des d’un sector o un altre”.
Finalment, es creu també
que seria oportú elaborar un informe anualment sobre el posicionament i la percepció de la marca Andorra en funció dels camps d’interès que els experts assenyalin.

L’empresariat pretén que es creï un fons immobiliari

Una proposta per estructurar el deute de l’Estat passaria per crear un fons immobiliari, que permetria la privatització d’alguns serveis i estimularia l’aparició d’una nova economia. L’objectiu primer del fons seria millorar el finançament de les empreses. “El retorn del deute a la banca del país ha d’ajudar a facilitar el finançament a les empreses”, recorda el document. D’altra banda, el fons ajudaria a “reforçar el compromís amb el procés reformista” i a garantir la solvència de l’Estat andorrà davant el món. L’empresariat aposta per privatitzar la gestió d’alguns serveis públics, limitar les subvencions  i combatre el frau i el malbaratament.