Armengol diu que “si no és a Grau Roig cal un nou lloc per a l’aeroport”

“Andorra necessita ser un país més sobirà perquè estem enclavats entre dos països que per diferents circumstàncies ens bloquegen. És estratègic un aeroport dins d’Andorra que el manem nosaltres i estigui sota la nostra legislació.” Així de contundent es va mostrar ahir el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Miquel Armengol, que va defensar la necessitat que el país pugui comptar amb un aeroport dins el seu territori, i va remarcar que “si no és a Grau Roig cal un nou lloc per a l’aeroport”.

I és que interpel·lat sobre l’informe de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana (AAA), avançat ahir per aquest rotatiu, que veu inviable l’aeroport projectat al bosc del Moretó, Armengol, que va celebrar que “hem estat capaços d’obrir un debat necessari sobre el desenclavament”, va defensar els estudis encarregats per la CCIS, que avalen la viabilitat aeronàutica de la infraestructura, ja que han estat realitzats “per empreses punteres”. En aquest sentit, i en relació amb el cost dels estudis, que va xifrar en 120.000 euros per part de la Cambra, Armengol va recordar que “quan prens decisions o vols fer estudis importants s’han de fer ben fets”.

Així mateix, i sobre l’AAA, el president de la Cambra va assegurar que des de la CCIS s’ha tingut coneixement de l’existència d’aquest organisme “els darrers mesos, per no dir les darreres setmanes”, i va lamentar que, “malgrat haver-lo demanat”, el Govern no els hagi fet arribar l’avaluació de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana.

Armengol va fer aquestes manifestacions en la compareixença per fer balanç dels seus tres anys al capdavant de la Cambra i on va aprofitar per anunciar que no es presentarà a la reelecció, ja que considera que “els càrrecs de responsabilitat han de ser rotatius” per tal que hi hagi gent que pugui “aportar noves idees”.

L’encara president de la CCIS, que va voler “agrair” la “feina i ajuda” de tot el personal i tots els membres de la Cambra, a la vegada que va assegurar sentir-se “molt satisfet i honorat d’haver pogut liderar i representar aquesta institució al llarg d’aquest període”, va recordar els quatre reptes que s’havia marcat a l’inici del mandat, que finalment “han estat cinc degut a la pandèmia de la Covid-19”. Així, va destacar la feina feta a l’hora de reforçar el paper de l’entitat com a òrgan consultiu, de fer-la “més participativa del que ja era”, de buscar solucions concretes a partir de “l’escolta activa” de les empreses així com també a l’hora de ser-hi al costat per millorar-ne la competitivitat i garantir-ne la viabilitat i el futur tot i l’impacte de la Covid. A la vegada, Armengol va defensar la tasca de la Cambra en favor de la diversificació econòmica, una de les grans “preocupacions i ocupacions” de l’entitat, i a l’hora de mirar d’aportar solucions en aquesta línia.

Quant als objectius per a aquest any i a la tasca que li espera al futur comitè executiu, Armengol es va mostrar convençut que la principal preocupació continuarà sent la recuperació econòmica i els projectes estratègics, i en aquest sentit va recordar que ja abans de la pandèmia a la CCIS li preocupava “el decreixement del PIB respecte als països veïns” i també “el canvi de model comercial i de consum dels turistes”. Per això, el president de la Cambra va insistir en la importància que els actuals dirigents tinguin “una visió de futur” per afrontar els temps vinents “amb valentia”, ja que “si no reconvertim el país, no ens en sortirem”.

Armengol, que va avançar que el ple constituent de la Cambra tindrà lloc el 18 de maig vinent i que les candidatures per al comitè executiu es podran presentar fins al dia 16, va repassar alguns dels projectes que s’han tirat endavant durant el seu mandat, com per exemple la creació del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra (TAPA), si ve ja venia de l’anterior mandat, l’estudi i proposta sobre l’agilització dels tràmits duaners, la creació del segell de qualitat de Certificat Comerç Excel·lent, que ja tenen 29 empreses o el llançament del programa de competitivitat Fem Empresa, entre d’altres.