Economistes i arquitectes reclamen uns “requisits mínims” d’establiment

El Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA) i el Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) han aprofitat les trobades sectorials amb els professionals liberals que està portant a terme el Govern per analitzar la normativa europea en matèria de llibertat d’establiment, lliure prestació de serveis i reconeixement de les qualificacions d’aquests professionals de cara al futur acord d’associació per reclamar que es garanteixi l’establiment d’uns “requisits tècnics i d’experiència mínims” per als forans que vulguin exercir al país.

De fet, com va apuntar la degana del COEA, Neus Cornella, “no només uns requisits per als qui s’estableixin, sinó que s’exigeixi els mateixos als professionals forans que no s’estableixen al país però que hi venen puntualment a fer un servei”. I és que entre els professionals liberals del país hi ha cert neguit davant el que pugui comportar l’adopció del cabal comunitari per a les respectives activitats.

En aquest sentit, Cornella va explicar que des del COEA es vol estudiar una comparativa amb Liechtenstein per veure com han resolt ells aquest aspecte i quins requisits s’han establert, per seguir aquest exemple i “com a mínim el que ha obtingut Liechtenstein tenir-ho també nosaltres”.

Al marge de l’acreditació d’uns requisits tècnics i d’experiència mínims, la degana del COEA, que va admetre que seran necessaris canvis legislatius, va plantejar també que per exemple s’exigís el coneixement de l’idioma del país a la vegada que va defensar la necessitat que es fixés alguna mena de quota d’activitat.

En aquesta línia, Cornella, que va recordar que a França, en l’àmbit de la medicina, es fa un concurs i qui no el passa no pot exercir, va plantejar l’opció de fer una formació que calgui superar per poder treballar al país i que es convoquin les proves pensant sempre en el volum de professionals que “el mercat pot assumir”.

Així mateix, la degana del COEA, que també va posar en relleu que a Espanya és necessari passar unes proves per poder inscriure’s al Registre Oficial d’Auditors de Comptes (ROAC) i poder exercici, una prova a la qual ara per ara “els andorrans no es poden inscriure”, va incidir en la necessitat de, igual com es vol impulsar amb la llei de professions sanitàries, desenvolupar i agrupar definint bé totes les professions lligades a aquest àmbit (fiscalistes, experts comptables, auditors...) per tal de fixar els requisits necessaris per a l’exercici de cada una d’elles.

De la seva banda, la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, Zaira Nadal, va explicar que el col·lectiu va aprofitar la reunió recentment mantinguda amb el Govern per traslladar-li certes “inquietuds”. Aquestes passen principalment per la necessitat d’aprovar un marc legislatiu avui inexistent al Principat. La primera llei que els arquitectes demanen que s’impulsi, i que l’executiu ja ha expressat el compromís de fer-ho, és la relativa a l’ordenament de l’edificació. A banda d’aquesta, el COAA remarca que cal aprovar una llei de societats professionals. Aquest text hauria de regular els negocis dels professionals que volen donar un servei, com ara els arquitectes o els advocats. Nadal adverteix que una obertura sense aquesta llei pot suposar que qualsevol societat estrangera pugui operar a Andorra posant un titulat com a titular. El text hauria de “posar ordre”. 

Així mateix, els arquitectes es pregunten quin serà el paper dels col·legis professionals amb l’acord d’associació i com funcionarà el tema dels visats. A Europa hi ha diferents models i el col·lectiu vol tenir informació sobre aquesta qüestió per evitar que “sigui un camp de batalla” en aspectes com ara assegurances i responsabilitat, per exemple. A l’últim, el COAA també vol garantir el manteniment de l’assegurança col·lectiva pels sinistres que tenen actualment tots els arquitectes. El fet de contractar-la conjuntament suposa un estalvi per als despatxos i temen perdre-la. 

La degana del COAA remarca que Andorra té a tan sols dues hores Barcelona, un nucli molt potent en aquesta professió i amb grans despatxos d’arquitectura que tenen estudiants treballant a preus ridículs o, fins i tot per fer currículum, sense cobrar. Nadal explica que “si només cal tenir 20 metres quadrats” per obrir un negoci això “pot fer molt mal”, ja que el Principat corre el “risc d’omplir-se de franquícies de grans despatxos”.