El Col·legi d’Arquitectes denuncia intrusisme de professionals forans

La construcció és un dels sectors que de moment sembla no notar la crisi. Malgrat tot, hi ha un problema que preocupa els professionals de l’arquitectura: l’intrusisme. Un intrusisme que troba la via d’entrada a través de col·laboracions amb despatxos andorrans. La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Zaira Nadal, exposa que no hi ha res de dolent a treballar conjuntament amb altres experts en cas de necessitar especialització. Però una cosa és un ajut o assessorament i l’altra és que gran part d’un projecte se’n vagi a fora. I això és el que precisament denuncia el col·lectiu. La qüestió és que hi ha treballs que “ho fan tot a fora i el professional d’aquí assumeix tota la responsabilitat i poc més”, deplora Nadal.

Des de l’entitat es té constància de diferents despatxos que treballen habitualment amb professionals estrangers i remarquen que és una pràctica que afecta negativament el col·lectiu de professionals. La degana del COAA argumenta que “si no pots fer una obra no vagis a fora, perquè tu no et quedes els diners i afavoreixes que la inversió se’n vagi a fora”, al mateix temps que observa que “si la col·laboració amb despatxos estrangers és tan constant, és feina que deixem perdre”.

El col·legi professional està atent per controlar que aquest problema no s’agreugi cada cop més. De fet, els darrers temps s’ha constatat que aquestes pràctiques es porten a terme més freqüentment, o almenys se’n té més constància. Per això Nadal remarca que és una qüestió que ara està a sobre de la taula de l’entitat en espera de ser atacada. 

L’intrusisme en el sector de l’arquitectura no és nou. La seva evolució està íntimament relacionada amb el context econòmic. Així, quan l’activitat creix, va a l’alça. I ara estem en un d’aquests moments. La construcció s’està trobant amb un gran nombre d’inversors estrangers que aposten per Andorra per la seguretat que dona el país. Això fa que un nombre important d’aquests vingui amb els seus tècnics i es limiti a buscar algú del Principat perquè signi el projecte. La pràctica, però, no és exclusiva de les societats estrangeres, ja que també hi ha empreses andorranes que cerquen els professionals a fora, i fins i tot s’ha donat en obres d’iniciativa pública. 

Descobrir que darrere d’un projecte d’arquitectura hi ha un despatx estranger no és tasca àrdua ni requereix grans coneixements o hores d’investigació. Els mateixos despatxos publiquen a les seves pàgines web els projectes que fan –o han fet– a Andorra. En d’altres casos, es pot llegir en la informació que ofereix el promotor. Alguns exemples són l’edifici del Consell General (en el qual va participar Artigues & Sanabria Arquitectes), The Cloud (amb l’arquitecte català Josep Miàs), i la nova Seu de la Justícia. Entre els d’iniciativa privada hi ha Illa Carlemany, entre d’altres.

Una de les possibilitats que obre el fet de treballar amb despatxos estrangers és tenir l’opció a presentar-se a més concursos públics i guanyar-los. Segons expliquen fonts properes al sector, els despatxos andorrans solen ser de dimensions reduïdes i quan les administracions públiques llancen diferents concursos molt propers en el temps no disposen de capital humà per elaborar una bona proposta. A això s’hi afegeix el fet que els grans despatxos de Barcelona, per exemple, disposen d’equips en els quals hi ha estudiants que treballen sense cobrar o joves professionals que perceben uns sous molt baixos, cosa que permet reduir costos. Tot plegat suposa una competència deslleial, ja que aquests despatxos més potents es mengen el mercat andorrà amb aquestes pràctiques.

Els problemes d’intrusisme ja van ser posats de manifest anys enrere pels professionals del sector. Hi ha tècnics que consideren que aquestes situacions són difícils de parar tenint en compte que el mateix Govern n’és coneixedor i no fa res per aturar-ho.