El fons de jubilació ha d’assumir risc en la inversió si vol millor rendiment

Millorar el rendiment de les inversions del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) no serà gens fàcil i, malgrat que pugui semblar una qüestió de manual, si es vol obtenir més rendiment no hi haurà més remei que assumir més risc en les inversions.
Aquesta és una de les línies que valoren els dos experts de la comissió gestora de l’FRJ que estan treballant en l’elaboració d’una proposta per modificar el mandat d’inversió que es dóna als gestors dels fons, una opció gairebé obligada davant l’alta volatilitat de la borsa, amb el risc i la poca seguretat que això implica, i la cada vegada menor rendibilitat que ofereixen els bons de deute públic o corporatiu, els productes amb més pes en la cartera d’inversions del fons.
Tot i que s’hi està treballant i per tant encara no hi ha cap proposta en ferm, una de les possibilitats d’actuació a valorar és, segons van explicar fonts properes a la comissió gestora, la modificació dels llindars màxims d’inversió en diferents actius que preveu el mandat de gestió vigent que, van recordar, és de “perfil conservador” i més “prudent” del que preveu la Llei del Fons de Reserva de Jubilació.
En aquesta línia, cal tenir present que el mandat actual estableix que s’ha d’invertir un mínim del 65% en renda fixa, mentre que la llei situa aquesta obligació únicament en el 50%. Pel que fa a la renda variable, actualment els gestors del fons tenen establert un topall màxim del 25%, percentatge que, d’acord amb la llei, es podria elevar fins al 35% si es considerés oportú. Finalment, el mandat de gestió permet que es pugui invertir fins a un 10% del patrimoni en altres actius diferents dels anteriors, sempre que la compra d’aquests tingui el vistiplau de la comissió gestora i que els productes estiguin sotmesos a una regulació reconeguda, percentatge que podria arribar al 15%, que és el límit que estableix la llei.
Davant les dificultats per obtenir rendibilitats que puguin ser interessants a través de les emissions de deute sobirà i les limitacions del mandat, que prioritza les inversions en renda fixa en productes amb ràtings A i B ja que exigeix un mínim de BBB-,  també es podria incrementar l’aposta per la compra de deute corporatiu, que de fet ja representa el 61,7% de la inversió en renda fixa, en detriment encara més del deute sobirà, que en aquests moments equival només al 32% de la inversió en renda fixa.
Una altra de les opcions que hauran d’avaluar els experts que treballen en la proposta és la possibilitat de suavitzar algunes de les restriccions que fixa el mandat de gestió. “Es tracta d’assumir una mica més de risc i anar a buscar inversió en productes que el mandat de gestió no prohibeix però per als quals sí que posa certes dificultats”, van explicar les fonts consultades, que van recordar que a vegades “hi ha coses que a primera vista poden semblar arriscades però que estudiades en detall potser no ho són tant”.
En aquesta línia, es podria avaluar la possibilitat d’invertir en matèries primeres, opció que el mandat de gestió no preveu davant la volatilitat d’aquestes.
Sigui com sigui, s’espera que els dos experts facin arribar una proposta a la comissió gestora abans de final d’any perquè aquesta pugui posteriorment, després d’avaluar-la, fer-la arribar al consell d’administració, òrgan que haurà d’aprovar o no la modificació proposada.

Escalada de deute amb tipus negatiu des del 2012

Els tipus negatius en les emissions de deute sobirà van començar a aflorar tímidament el 2012, amb emissions a curt termini d’Alemanya i França, fet que va tenir lloc paral·lelament a les grans caigudes dels títols dels països europeus anomenats perifèrics, com Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. Des d’aleshores i, en bona part, com a conseqüència dels reiterats anuncis del BCE de posar en marxa un pla per a la compra massiva de títols en el mercat secundari, la reducció del tipus d’interès es va anar reduint en tots els països de la zona euro.
Així, de mica en mica, Holanda, Finlàndia, Àustria, Bèlgica i Eslovàquia es van afegir a Alemanya i França en el club de països que guanyen diners per obtenir-los amb préstec, grup en el qual també es troben Suïssa, Suècia i Dinamarca. Espanya i Irlanda han estat els dos darrers països a cobrar pel seu deute, mentre que en el cas d’Alemanya i Suïssa els tipus negatius són també per al deute a més llarg termini.