El Govern ressalta que la denegació d’una inversió forana serà motivada

“Un dia important en la trajectòria del Govern.” Així va qualificar la data d’ahir el ministre portaveu de l’executiu, Jordi Cinca. I és que finalment el consell de ministres va materialitzar una des les qüestions centrals de què més s’ha parlat en aquesta legislatura: el projecte de llei d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, que avui mateix entrarà a Consell.

És un text considerat “eix fonamental de l’estratègia política del Govern” i en què es confia perquè el país es reactivi i comenci a diversificar l’economia.
La liberalització de les inversions estrangeres juntament amb la firma dels convenis de doble imposició, després de la definició del nou marc fiscal, “ha de posicionar l’economia andorrana en situació de competir en igualtat de condicions amb les economies veïnes, i alhora ha de fer que Andorra constitueixi un destí atractiu per a nous sectors i empreses”, segons es llegeix a l’exposició de motius del text.
A grans trets, el contingut del projecte de llei ja ha anat sortint a la llum en els últims mesos i, per tant, poques van ser les novetats que el ministre d’Economia, Jordi Alcobé, va poder anunciar. Tot i així, va insistir altra vegada que l’obertura és al cent per cent en tots els sectors. Això sí, hi ha unes clàusules de salvaguarda que permetran al Govern denegar les inversions estrangeres si poden perjudicar “l’exercici del poder públic, la sobirania i la seguretat nacional, l’ordre públic, el medi ambient, la salut pública o l’interès general”. Tampoc s’acceptaran les inversions que provinguin de països no cooperatius en matèria de blanqueig de diners.
Alcobé va recalcar, però, que en tot cas la denegació d’una inversió estrangera sempre serà “motivada” i podrà ser recorreguda davant dels tribunals en cas que no s’estigui d’acord amb la decisió. Els criteris perquè es denegui l’autorització, en el termini màxim d’un mes, queden fixats en el redactat del text, de manera que no hi pugui haver arbitrarietat de l’administració, segons va explicar el ministre.  Quan no hi hagi resolució en un mes, l’autorització s’entendrà per aprovada (silenci positiu).
El Govern tindrà en compte, a l’hora de valorar la conveniència o no d’una possible inversió estrangera, que serveixi per millorar la competitivitat de les empreses del país, que pugui contribuir al progrés tecnològic i que ajudi a la diversificació de l’economia. D’altra banda, es mirarà que no vagi en contra de la lliure competència, que no tingui una incidència desfavorable en el mercat de treball i que no afecti negativament l’equilibri financer dels recursos públics.
Els criteris de valoració es desenvoluparan reglamentàriament i fan referència a aspectes com la naturalesa de l’activitat, l’orientació del mercat (intern o extern), el valor de la inversió i la seva planificació, el model ocupacional i formatiu, el pla d’expansió, etcètera. “La nostra intenció és que els formularis siguin molt senzills i facilitadors de la informació i que en cap cas puguin constituir un obstacle de tramitació de les sol·licituds d’inversió estrangera.” 
El projecte fixa que l’autorització prèvia serà necessària per a les inversions superiors al 10%. S’ha optat per aquest model “perquè entenem que hi pot haver una sèrie d’inversions que no siguin convenients per aconseguir els objectius que persegueix la reforma, que és buscar un creixement  econòmic basat en el valor afegit”, segons va indicar el titular d’Economia.
El text, de vuit capítols, té una estructura similar al que es va aprovar el 2008, però s’ha volgut simplificar, per exemple, amb la desaparició dels annexos, i es pretén augmentar la seguretat jurídica. Es preveuen diversos tipus d’inversions: directes (en participacions en societats andorranes, sucursals o establiments permanents), en cartera (de subscripció de valors representatius d’emprèstits i de participacions en organismes d’inversió) i en immobles.
En l’àmbit immobiliari, el canvi significatiu és que amb la nova  llei ja no hi haurà límit pel que fa al nombre de pisos, places d’aparcament o superfície de terrenys que es podran adquirir, “amb la qual cosa el sector immobiliari es liberalitza al cent per cent a les inversions estrangeres”. Hi haurà d’haver sempre, malgrat tot, una autorització prèvia per evitar que una concentració de béns immobles en una zona pugui alterar les regles del mercat immobiliari. L’única limitació que es manté és que les societats estrangeres només podran adquirir els immobles que necessitin per realitzar la seva activitat.

Els professionals andorrans podran accedir als mercats exteriors i els de fora podran venir a treballar a Andorra
“El text marcarà un abans i un després en el marc econòmic del país”, va indicar el ministre d’Economia, Jordi Alcobé. La intenció no és que tan sols les empreses estrangeres puguin venir a invertir a Andorra, sinó també possibilitar l’accés als mercats exteriors dels professionals i de les societats andorranes. D’aquesta manera, l’obertura econòmica no afecta només les societats, sinó també les persones físiques. I és que una vegada entri en vigor la nova llei d’inversió estrangera, els professionals andorrans podran exercir fora sempre que es tingui en compte el criteri de reciprocitat. Per exemple, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers i economistes andorrans podran exercir a Espanya, França i Portugal. En el cas dels advocats, podran exercir a França però no a Espanya ni Portugal, on la legislació fixa com a requisit ser de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). De la mateixa manera, els professionals liberals d’altres països es podran establir a Andorra si hi tenen la residència legal i si es compleix el requisit de reciprocitat. Tot i així, excepcionalment el Govern podrà autoritzar professionals de fora tenint en compte factors com l’experiència i la reputació professional. Alcobé va ressaltar el gran canvi que significa que el simple fet de tenir la residència ja atorgarà els drets econòmics des del primer dia.