El Moneyval encara troba llacunes en la lluita contra el blanqueig de capitals

L’informe corresponent a la quarta visita d’avaluació del comitè d’experts del Moneyval al país el març de l’any passat posa en relleu que, tot i que hi ha aspectes en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en què el país ha avançat, encara hi ha tot un seguit de llacunes sobre les quals cal actuar.

Entre altres aspectes cal destacar que el país ha de fer una anàlisi global i aprofundida dels riscos en matèria de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme.
També es posa en relleu que, malgrat l’augment del nombre de condemnes per blanqueig, hi ha problemes d’eficàcia subjacents. A més, se subratlla que no s’ha instaurat cap dispositiu jurídic complet de congelació dels béns relacionats amb el terrorisme en aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat  de les Nacions Unides.
Una altra de les constatacions que fan els experts és que la cèl·lula d’informació financera andorrana compta amb uns mitjans tècnics i humans que són del tot insuficients,  cosa que “afecta seriosament l’exercici de les seves funcions”. També es constaten llacunes pel que fa a la posada en pràctica dels aspectes vinculats al control de l’aplicació efectiva del dispositiu de lluita contra el blanqueig i del finançament del terrorisme per les institucions financeres i les empreses no financeres designades.
D’aquesta manera, l’informe analitza un seguit d’apartats, com són el sistema jurídic i les mesures institucionals, les mesures preventives: institucions financeres, les mesures preventives de les empreses no financeres i les persones morals
i d’altres estructures jurídiques i organismes amb finalitat no lucrativa, la cooperació nacional i internacional i els mitjans i les estadístiques.
Pel que fa al primer apartat es posa en relleu que, tot i que Andorra ha modificat la incriminació per blanqueig de capitals, l’article 409 del Codi Penal s’adiu només parcialment amb els criteris establerts per les convencions internacionals. També es posa de manifest que la impunitat de l’autoblanqueig és una “llacuna potencial pel que fa a l’exhaustivitat i l’eficàcia” de la repressió del finançament del terrorisme.
També s’evidencia que el Principat no ha instaurat un sistema específic i els procediments que permetin congelar els fons o altres béns dels terroristes, dels que financen el terrorisme i de les organitzacions terroristes. Així, es constata que no hi ha cap reglamentació d’immobilització immediata i automàtica dels fons sospitosos per iniciativa dels que detenen la persona ni els procediments administratius preventius apropiats.
Un altre dels aspectes destacats és que el Principat no ha posat en pràctica, tot i les recomanacions del cicle d’avaluació anterior del Moneyval, mesures destinades a detectar el transport fronterer de diners en efectiu relacionats amb el blanqueig de capitals o el finançament
del terrorisme. En aquest sentit s’assenyala que la implicació de les autoritats duaneres en matèria de lluita contra el blanqueig és limitada.
Pel que fa a les mesures preventives, es posa en relleu que els riscos de blanqueig a través de les noves tecnologies no estan prou previstos. També s’evidencia que calen mesures suplementàries per vetllar perquè totes les entitats subjectes tinguin clara, i per tant la puguin complir de manera efectiva, l’obligació de declarar operacions sospitoses.
Una altra constatació és que el Principat ha de preveure “la utilitat” d’un sistema a través del qual les entitats financeres declarin totes les transaccions en efectiu superiors a un import determinat. De fet, l’informe constata “amb gran inquietud” l’evolució dels aspectes relacionats amb la vigilància i el control de l’aplicació efectiva del dispositiu de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. També es recomana una revisió del ventall  de sancions aplicables en matèria de blanqueig.
Respecte a les mesures preventives lligades a altres empreses diferents de les financeres, cal destacar que es manifesta que no hi ha cap estudi o consideració per avaluar el risc de blanqueig lligat a les professions sensibles en aquesta lluita. A més, es constata que ni les institucions financeres ni les empreses no financeres designades han estat objecte entre el 2009 i el 2010 de cap control per assegurar la bona aplicació de les mesures de vigilància i també s’emfasitza que n’hi ha algunes que no respectaven les seves obligacions d’identificació i verificació de la identitat dels seus clients.
Una altra de les remarques és que  els mecanismes de cooperació entre els organismes del país per a la lluita contra el blanqueig no estan prou explotats i que les mesures per aplicar les resolucions del Consell de seguretat de les Nacions Unides relatives a la prevenció i la repressió del finançament del terrorisme “deixen a desitjar”.
Finalment, constata la falta de personal i de mitjans, que no permet a l’organisme responsable dur a terme la seva feina de manera òptima.

Reacció del Govern
L’executiu va posar en relleu que, malgrat les recomanacions fetes pel Moneyval, es tenen en compte els avenços fets i en fa, per tant, una lectura positiva. A més, ha expressat el seu “màxim compromís polític a continuar reforçant els mecanismes de lluita contra el blanqueig de capital i finançament del terrorisme, tant adaptant la legislació als estàndards internacionals més exigents com dotant de més mitjans les instàncies judicials i la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF)”. El nou informe s’haurà de presentar l’any que ve.