El PIB real creix un 8,9% el 2021 i se situa en 2.587,9 milions d’euros
El producte interior brut (PIB) real es va situar en 2.587,9 euros el 2021, fet que suposa un increment del 8,9% respecte dels 2.375,4 milions del 2020, segons les dades avançades del PIB fetes públiques per Estadística, que atribueix bona part de la millora a l’alleugeriment de les mesures adoptades arran de la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i destaca que la millora apropa l’economia nacional “als valors d’abans de la pandèmia”. A més, Estadística remarca que la recuperació de l’economia andorrana és superior a la de les economies de l’entorn i se situa per sobre del creixement del PIB de l’economia francesa (7%), de l’espanyola (5%) i de la zona euro (5,3%).
La recuperació l’ha liderat el sector de la construcció, que ha registrat un creixement del 23,5%, a la vegada que indústria i serveis, que l’any 2020 van davallar un 10,9% i un 8,6%, respectivament, han tornat a experimentar variacions positives, amb creixements del 6,4% i del 8,6%. Únicament ha presentat xifres negatives, una davallada del 0,6%, el sector de l’agricultura, si bé per la seva dimensió (un pes del 0,5% del valor afegit brut) els seus canvis no afecten significativament el PIB.
Pel que fa als components del sector serveis, el subsector del comerç, hostaleria, transport, informació i comunicacions creix el 9,0%, el subsector financer, immobiliari i les activitats professionals i tècniques enregistra una variació positiva del 9,1%, i el subsector de les administracions públiques, educació, sanitat, serveis socials i personals augmenta el 3,5%.
Pel que fa al PIB nominal va registrar un creixement de l’11,2% i va passar de 2.531,1 milions d’euros a l’any 2020 a 2.815,4 milions d’euros l’any passat.
D’aquesta manera, el PIB nominal per càpita va ser de 35.399 euros, un 9,1% més que l’any anterior a causa del creixement estimat de la població de l’1,9%, mentre que el PIB real per càpita va créixer fins a un 6,9% el mateix any i arribant als 32.538 euros.
El ministre de Finances, Eric Jover, ha celebrat les xifres del PIB avançat estimades per Estadística i ha assegurat que “són dades extremadament positives” tenint en compte que el 2021 no va ser un any en què “les coses anessin bé, sinó que encara va ser afectat per la Covid i a més a més el primer trimestre va ser desastrós, amb una caiguda del PIB molt marcada perquè les estacions d’esquí estaven gairebé tancades, només obertes per a residents, i això va complicar molt l’activitat econòmica”.
En aquesta línia Jover, que ha celebrat també “la capacitat de recuperar-se molt ràpidament de l’economia andorrana” comparada amb les economies veïnes, ha recordat que quan l’executiu va fer les previsions per al 2022, les dades que es van incloure dins els plans d’equilibri eren d’un creixement del 6% del PIB nominal i “ara veiem que hem passat a un tancament de l’11,2%, una sorpresa molt positiva”.
Així mateix, el ministre, que ha recordat que l’any 2020 l’economia andorrana havia davallat més que les veïnes “perquè tenim una major exposició al sector turístic”, ha remarcat que “si mirem les dades del PIB nominal del 2019 i les comparem amb les del 2021 estem a nivells gairebé idèntics, ja que hi ha una diferència de tan sols 3 milions d’euros sobre un total de gairebé 2.900”, un fet que permet concloure “que hem recuperat el nivell de riquesa del país anterior a la pandèmia”. A més, Jover, que ha insistit que “en termes nominals ja tornem a estar en situació d’abans de la pandèmia”, ha augurat que el PIB del primer trimestre del 2022 “també serà excel·lent” perquè, d’una banda, “tots tenim aquesta sensació que l’economia està tibant” i, de l’altra, “perquè ens compararem amb el primer trimestre del 2021, que va ser especialment negatiu”.
Interpel·lat sobre els efectes que pugui tenir el conflicte a Ucraïna en l’economia nacional, Jover, que ha remarcat que “impactarà segur”, ha distingit entre una afectació directa, “associada als productes energètics que consumim” i que comportarà que s’hagi de “traslladar una part d’aquesta inflació energètica a les factures dels ciutadans”, i un d’indirecte “molt associat a la inflació de tota la resta de productes que pugui venir de les importacions que fem”.