El programa d’ajudes per rehabilitar edificis comptabilitza 39 sol·licituds

El programa per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges es va posar en marxa fa ara aproximadament un any. L’objectiu era, per una banda, incentivar la modernització del parc immobiliari pel que fa a habitabilitat, seguretat industrial, accessibilitat, eficiència o estalvi energètics i millora de façanes, i per una altra generar feina en el malmès sector de la construcció i annexos.

La quantitat destinada per a la concessió de préstecs preferents és de 24 milions d’euros, a distribuir en el període de tres anys, i al mateix temps s’han aprovat també partides de 240.000 euros i 300.000 per atorgar subvencions a fons perdut durant els exercicis 2011 i 2012.
El préstec (que pot cobrir fins al cent per cent de l’actuació de rehabilitació que es vulgui portar a terme) i la subvenció (que és d’un màxim del 10% del cost de les obres) són compatibles, o sigui que es poden sol·licitar a la vegada, tot i que si es concedeixen tots dos la segona anirà destinada a amortitzar el préstec necessàriament.
Tot i que la previsió era que hi podia haver molts interessats, els resultats d’aquesta iniciativa han estat més aviat escassos fins ara si es té en compte que només s’han recollit una quarantena de sol·licituds: 34 corresponen a l’any passat i 5 a aquest any. Del total de les demandes, el departament només n’ha aprovat per ara cinc, mentre que n’ha rebutjat una. Així, fins ara s’han demanat préstecs per poc més d’un milió d’euros i subvencions per uns 170.000 euros.
“Ens ha costat una mica engegar el funcionament del programa i no hem estat prou ràpids a donar-hi resposta, cosa que fa que no es generi confiança perquè hi pugui haver més sol·licituds”, reconeix la directora d’Habitatge, Sònia Llorens. Per això la voluntat del departament és ser molt més àgil a partir d’ara en la tramitació dels expedients rebuts, així com facilitar i simplificar més els tràmits de documentació que s’han de seguir en aquests casos. A més, també es vol engegar una campanya per comunicar als propietaris d’edificis i a la població en general l’interès que suposa la rehabilitació “perquè la propietat es revaloritza i hi ha millores de confort i de seguretat”.
Tota la informació relativa a aquest àmbit es pot trobar de moment a la pàgina Habitatge.govern.ad, però la intenció és posar en marxa una pàgina nova, en què també s’inclourà el programa de les ajudes per a la implantació d’energies renovables, en el qual també prendrà part el departament d’Energia. Aquest últim s’encarregarà de les subvencions per a qualsevol tipus d’edifici construït o que estigui en projecte, el termini per a la sol·licitud de les quals acabarà el pròxim juny.
“Responent a la demanda que ens va fer el gremi de la construcció, volem posar en marxa una campanya perquè es conegui molt més la rehabilitació”, va explicar Llorens. “Entenem que és una via perquè hi hagi més feina a la construcció, i per això considerem que hi ha d’haver a partir d’ara un nombre més alt de sol·licituds d’ajudes a la rehabilitació”, afegeix la directora d’Habitatge.
Les millores que es vulguin portar a terme han d’estar relacionades amb l’accessibilitat dels edificis i la supressió de barreres arquitectòniques, la sostenibilitat i l’eficiència energètica i la seguretat industrial. Així mateix, els ajuts poden servir per a l’embelliment de les façanes o per a altres obres que no estiguin estrictament en aquesta llista.

Condicions
El tipus d’interès que es fixa per als préstecs és el de l’euríbor a un any +0,50%, i es poden retornar en un màxim de set anys, i hi ha la possibilitat d’establir un període de carència. En el cas de les subvencions, només podran ser del 5% quan es tracti de l’embelliment d’una façana, mentre que si es millora la façana també en aïllament poden arribar al 10%.
Els demandants poden ser no només propietaris d’edificis, sinó propietaris individuals d’un pis que vulguin, per exemple, fer millores de comportament tèrmic i acústic (canvi de finestres, etcètera) i dels paràmetres d’habitabilitat.
En tot cas, no es tenen en compte requisits econòmics a l’hora de concedir o no les ajudes, perquè s’entén que, en els casos més habituals, quan es tracta del propietari d’un edifici, els beneficiaris en última instància són els llogaters. Sí que els edificis han de tenir una antiguitat mínima de quinze anys, excepte per a la millora de l’eficiència energètica, en què no hi ha aquest requisit.
D’altra banda, el 60% de la superfície dels edificis per als quals es demanin les ajudes ha d’estar destinada a habitatge. La Comissió Tècnica de Rehabilitació, de què formen part els diferents departaments implicats del Govern i membres dels col·legis professionals implicats, és l’encarregada de valorar els projectes des del punt de vista tècnic i econòmic i pot demanar que es presentin dos pressupostos alternatius.
Una demanda dels contractistes d’obres, en un moment de davallada continuada de l’activitat del sector, és que s’estableixi una inspecció tècnica d’edificis de manera obligatòria, una eina que permetria als propietaris, juntament amb una auditoria energètica, tenir una radiografia de l’estat de salut dels immobles.
“Nosaltres no estem en desacord amb aquesta idea, perquè seria interessant disposar d’una eina d’aquestes característiques perquè es fessin les rehabilitacions que fossin necessàries. El problema és el cost que pot representar l’obligació de fer les obres que calgui en un moment econòmic com l’actual”, va explicar la directora d’Habitatge. De moment, així doncs, no hi ha gaires dades sobre l’estat del parc immobiliari.