El sector de la moda pren força a Meritxell i perd pes a les altres zones

Si una cosa queda clara de la darrera anàlisi efectuada sobre l’evolució del comerç al detall els darrers sis anys és que el sector de la moda es consolida a l’avinguda Meritxell, amb un 27% de les botigues, mentre que perd pistonada a la resta de zones comercials de les parròquies centrals. Així, a l’avinguda Carlemany s’ha passat d’un 39 a un 33%;  al Centre Històric, d’un 24 a un 16%; i a Riberaygua i Travesseres, d’un 31 a un 25%. Aquestes són les dades que es desprenen de la diagnosi de l’oferta comercial al detall recollida al Pla estratègic de comerç. A més, cal tenir en compte que Meritxell manté l’atractiu d’aquest eix comercial, que presenta canvis en els operadors, noves incorporacions, reformes i millores en els seus establiments, de manera que el 33% de la proposta dels negocis ha canviat totalment des del 2015. Quant a altres tipus de negocis, el que més ha crescut és el de les perfumeries, passant del 12 al 16%. També destaca l’augment de la restauració. De fet, sembla que aquest tram de l’eix central és la que a hores d’ara es troba més ben dotada pel que fa a l’oferta comercial.  Per contra, l’avinguda Carlemany és ja des de fa un temps un espai en transició respecte a la seva configuració comercial, segurament a conseqüència de les noves edificacions que s’estan construint. En aquesta zona destaca el creixement de locals buits, de manera que si el 2015 n’eren un 6%, fins a l’any passat havien augmentat gairebé el triple, amb un 16% del total. També aquí hi ha hagut un augment de les botigues de perfumeria (del 7 al 10%), dels negocis dedicats al lleure i cultura (de l’11 al 14%) i dels d’equipament de la llar (del 4 al 7%). 

Als barris, proximitat
Per la seva banda, el Centre Històric es consolida com un entorn comercial amb negocis autòctons i microempreses que representen fins al 71% del teixit empresarial. Es tracta d’una zona en la qual les activitats comercials s’han anat adaptant a un client de proximitat. També s’han produït noves obertures i s’han consolidat sobretot els locals destinats a la  restauració. També el barri de Riberaygua i Travesseres s’ha configurat com un barri de comerç focalitzat a client de proximitat i de serveis. Cal tenir en compte també que la proximitat a l’eix central i les millores urbanes i d’accessibilitat han generat oportunitats més assequibles per a espais comercials.

Al Fener, transició
La zona del Fener és un espai també en transformació. De fet, l’any passat van tancar la meitat dels establiments comercials, un 44% que ara per ara són locals buits. En l’anàlisi de l’evolució es fa notar que es tracta d’una oferta comercial que s’ha desplaçat. En canvi, resisteix l’oferta hotelera i de restauració, que es manté i constitueix un 6% del total. Hi té a veure la desaparició de l’aparcament i sobretot la previsió a tres anys vista de l’increment de la superfície i oferta comercial, amb la construcció d’una nova gran superfície.

Si tenim en compte el territori, com a punts febles al Pla estratègic de comerç es destaquen precisament la incertesa davant els nous projectes i creixements de superfície comercial amb la construcció de nous centres al Fener i a Sant Julià de Lòria. També es considera negatiu la manca de coordinació en l’oferta comercial entre parròquies. Per contrapartida, es valora com a positiu la transformació i millora de l’entorn urbà com ara la peatonalització de l’eix central, la millora del model comercial i la reactivació i dinamització engegada en algunes parròquies. En un cantó i altre de la balança es troba la connexió d’accés al país. D’una banda, la posada en marxa dels vols a Madrid es considera una millora de la connectivitat destacable però s’insisteix en la necessitat de posar els mitjans necessaris per a facilitar-la.