El sistema de compensacions usat per BPA “estava institucionalitzat”

Malgrat que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) prohibeix explícitament a les entitats bancàries en una de les seves comunicacions “organitzar, realitzar o prestar assistència activa, ni directament ni indirectament mitjançant tercers, en el transport de fons de clients de l’estranger cap a Andorra”, el que  es coneix com a operació de compensació o intercanvi, el “sistema estava tan institucionalitzat a Banca Privada d’Andorra que fins i tot existien uns formularis d’intercanvi”, que omplien i signaven els dos gestors lligant l’operativa d’ingrés i reintegrament, i que lliuraven al departament de compliment normatiu per un control intern”.
Així de contundent es mostra la batlle instructora del cas BPA, el relatiu al blanqueig de diners lligat al ‘cas Emperador’, Canòlic Mingorance, en l’aute on acorda el processament de fins a 24 gestors i directius de l’entitat, on precisa que a més a més s’anotava el moviment a nivell intern o explicaven l’operativa “perquè Compliment normatiu pogués tenir ple coneixement de les compensacions que efectuava cada client”.
Tot i aquest “aparent control”, la batlle, que en l’aute detalla tot el procediment per a la realització d’aquestes operacions i constata que fins i tot en alguns casos eren els propis gestors els que es desplaçaven a Espanya a recollir l’efectiu per traslladar-lo a altres clients, deixa clar que hi havia una “manca de mecanismes de control reals i efectius”.
En aquest sentit, l’aute posa de manifest que malgrat el risc d’aquest tipus d’operacions i que l’oficial de compliment normatiu assegura que no li agrada, aquest no només no l’atura sinó que “la valida i la institucionalitza, i crea fins i tot formularis a omplir pels gestors per tal de poder controlar-la”.
Quant al Comitè de Prevenció del Blanqueig, en l’aute s’assegura que els seus membres es limitaven a rebre les explicacions verbals sobre l’operativa a tractar d’una de les gestores i del responsable de l’Àrea de control però que “no supervisen ni els documents bancaris ni se’ls aporta la documentació de suport de què disposa l’entitat”. Així, continua l’aute, no hi ha “cap tipus d’anàlisi” de la tasca que porten a terme els gestors i Compliment normatiu, “ni es coneix el dossier del client de primera mà”.
Finalment, pel que fa al Comitè d’Auditoria i Control, que es reunia de manera mensual, “no consta ni en la documentació preparatòria ni en les actes” que es tractés l’operativa que se seguia amb l’empresari Rafael Pallardó “ni cap altra qüestió relativa al sistema de compensacions".

Protecció dels gestors
D’altra banda, l’aute de Mingorance posa de manifest la política de protecció dels gestors implicats en afers de blanqueig que hauria portat a terme la direcció i altres organismes de gestió de l’entitat. Així cita l’exemple d’un gestor que va ser “detingut en el marc de l’afer Puerta l’any 2010” i a qui “un any després se li concedeix una excedència per anar a Banco Madrid amb millors condicions”. El mateix gestor, l’any 2013, s’hauria encarregat de cercar advocats per a diversos dels seus clients a qui s’havia bloquejat per ordre judicial. En el mateix cas del 2010 va declarar com a inculpada una altra gestora que tres anys després ascendiria a tasques directives.
La batlle incideix també en el cas d’un altre gestor de qui l’Audiència Nacional espanyola, en el marc del ‘cas Emperador’, formula una demanda d’extradició el 2013 per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, associació il·lícita i falsedat documental i que en va condicionar la llibertat a la prohibició de sortir del territori espanyol. La resposta de BPA, segons consta en l’aute, va ser, al marge de fer-se càrrec de les despeses de la defensa, la de “crear un lloc de treball en l’equip de gestors internacionals a Barcelona per a ell i la seva esposa, i sobre un salari de 5.000 euros aplicar-hi un complement salarial de 2.500 euros mensuals”.

ERC reclama “celeritat” i que “s’arribi fins al final” mentre PDC lamenta la “guerra bruta”

La denúncia d’Higini Cierco de coaccions i amenaces per part de comandaments policials espanyols en el marc del ‘cas Pujol’ no ha deixat indiferents els partits catalans. En aquest sentit, des de la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el seu president, Oriol Junqueras, hauria exigit també informació, es demanava ahir que “la justícia arribi fins al final en aquest tema”, a la vegada que ho fes “amb la màxima celeritat possible”. Així mateix, fonts de la formació republicana, que van insistir en la necessitat d’“eradicar tant la corrupció com les males praxis” com les denunciades per Cierco, van destacar que “està bé que la justícia andorrana investigui aquest tema tot i que qui també ho hauria de fer i amb celeritat és la justícia espanyola”.
La coordinadora general del Partit Demòcrata Català (PDC), Marta Pascal, va assegurar ahir, des de Prada, que és “evident” que l’Estat espanyol ha fet “guerra bruta” per intentar afeblir l’independentisme. Pascal va dir que “no és de rebut” que les institucions espanyoles hagin pogut pressionar BPA perquè filtrés informació contra dirigents sobiranistes. En aquest sentit, va denunciar aquelles actituds orientades a qüestionar intencionadament el procés. Pascal va circumscriure  el ‘cas Pujol’ a un episodi “de corrupció en termes familiars o personals” i va constatar la utilització de les “clavegueres de l’Estat” per publicar informacions falses contra Artur Mas.
D’altra banda, des de l’executiu català, el secretari d’Economia, Pere Aragonès, va carregar durament per l’ús partidista de les institucions espanyoles que fa el Govern de l’Estat veí i va destacar que aquest cas deixa clar que “l’Estat utilitza les relacions internacionals per fer política interna”. Així mateix, en una entrevista al programa Migdia al dia de Televisió de Catalunya, el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, va demanar que es comprovi si realment van existir aquestes suposades pressions de la policia espanyola, i va comparar aquest fet amb les converses del ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i l’excap de l’oficina antifrau, Daniel de Alfonso
En canvi, des del Partit Popular, el seu secretari general a Catalunya, Xavier García Albiol, va assegurar que “el millor que pot fer l’executiu català és estar calladet perquè no són cap exemple”. “El més prudent que podrien fer a CDC és estar calladets amb la família Pujol”, va insistir Albiol, que irònicament va acompanyar l’afirmació posant-se el dit índex als llavis.
Per la seva part, l’advocat de la família Pujol a Andorra, Joan Miquel Rascagneres, va confirmar que posaran una querella contra els dos comandaments que van “amenaçar i coaccionar” els germans Cierco, i que en el marc de la causa ja oberta per revelació de secret bancari demanaran la declaració dels dos comandaments espanyols, l’excomissari, Marcelino Martin Blas, i l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso.