El Tribunal de Comptes evidencia contractacions irregulars a l’Sdadv

El procediment de contractació de personal empleat per la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) va comportar el 2018 que una persona assolís la condició de treballador fix de l’entitat sense haver seguit procediments que respectin els principis de publicitat, lliure concurrència, capacitat i mèrit que han de regir la contractació de personal a les entitats que integren el sector públic.
Així ho posa de manifest el Tribunal de Comptes en l’informe relatiu als treballs de fiscalització corresponents al tancament d’aquell exercici de l’Sdadv, on posa en evidència el procediment de contractació de personal seguit per l’entitat, que es basa en la formalització de diferents contractes laborals de durada determinada que, per les successives pròrrogues i com preveu el Codi de relacions laborals, acaben esdevenint contractes fixos. Aquesta fórmula, però, és “contrària” als principis abans esmentats, segons insisteix l’òrgan fiscalitzador.
El Tribunal de Comptes, que lamenta que en la liquidació aportada l’Sdadv no presenti una memòria on es detallin les operacions pressupostàries a un nivell suficient per ser interpretades les xifres significatives, posa de manifest també que la societat va adjudicar de forma directa un contracte de serveis d’assessorament jurídic per un import de 2.500 euros mensuals argumentant el “caràcter sensible” del mateix quan no es donaven els requisits previstos a l’article 54.2 de la Llei de comptabilitat pública, com és que l’objecte del contracte incideixi en les directius i decisions polítiques que determinen objectius estratègics del Govern. A més, segueix l’informe, tampoc consta la impossibilitat de consultar com a mínim dues empreses o professionals abans de formalitzar la contractació.
D’altra banda, l’organisme fiscalitzador, que va detectar també que hi havia 24.000 euros que malgrat estar comptabilitzats com a ingressos del 2018 corresponien a l’exercici 2017 i una modificació pressupostària enregistrada per un import de 407 euros de la qual no constava la seva aprovació, remarca que l’Sdadv va destinar fins a un 40% dels ingressos recaptats el 2018 a despeses d’administració de l’entitat.
En aquest sentit, i de la mateixa manera que ja havia alertat en informes corresponents a anteriors exercicis, el Tribunal de Comptes assegura que aquest fet va tenir lloc sense que es tingui constància de l’existència d’estudis o altres justificacions que motivin que es fixi aquest percentatge, de manera que “no es pot garantir que es respecti un criteri no arbitrari conforme a l’exigència de l’article 23.1 dels estatuts de l’Sdadv”.
 Finalment, i també com en anteriors exercicis, el Tribunal de Comptes, que remarca també el fet que la societat no faci un seguiment pressupostari ajustat estrictament a l’LGFP i al Pla general de comptabilitat pública, ja que no enregistra les diferents fases de l’execució dels pressupostos d’ingressos i despeses, es refereix a l’aplicació “limitada” de la mateixa Llei de constitució de l’Sdadv que està portant a terme l’entitat. 
I és que la normativa, que atribueix a aquesta societat l’exclusivitat de la gestió dels drets de retransmissió per cable i els drets de gestió col·lectiva obligatòria així com els drets de remuneració equitativa o de simple remuneració, no preveu la possibilitat que la gestió d’aquests drets es faci de forma gradual, com està procedint a fer l’Sdadv, sinó que és una exigència “des del moment de la seva entrada en vigor”.
Així, l’organisme fiscalitzador constata que l’entitat gestiona royaltys procedents dels usos de creacions i  prestacions que provenen dels actes de retransmissió per cable duts a terme per Andorra Telecom i la gestió dels drets d’autor de continguts audiovisuals procedents d’usuaris del sector hoteler, restauració, oci i entitats del sector públic, principalment, un fet que “podria lesionar els interessos dels autors i altres titulars de drets i podria donar lloc a l’exigència de responsabilitats patrimonials a la societat”.

Al·legacions de l’SDADV
En les al·legacions presentades a l’informe, l’Sdadv assegura que la persona que ha assolit la condició de treballador fix va passar un procediment de selecció juntament amb d’altres candidats en el moment que se li va fer el primer contracte de durada determinada. Així mateix, l’entitat, que es mostra sorpresa per aquesta observació del Tribunal de Comptes, ja que és la primera vegada que es fa tot i que aquesta situació s’ha donat amb la resta de treballadors de l’Sdadv, argumenta que la seva llei de creació no li exigeix el respecte d’aquests principis en la contractació de treballadors i que la legislació que s’aplica a funcionaris i treballadors públics sigui d’aplicació a l’Sdadv.
D’altra banda, l’entitat assegura que la part de royalties destinada a finançar les despeses d’administració va ser del 35% i no del 40% com apunta l’informe. A més, explica que el percentatge va ser acordat, d’acord amb els estatuts de la societat, pel consell d’administració i defensa que no va ser una decisió arbitrària perquè la direcció de la societat, abans de la presentació del projecte de llei al consell d’administració, va “analitzar de manera acurada” quines eren les despeses que calia preveure per poder portar a terme la gestió prevista per a l’exercici 2018.
Quant a la implantació gradual de la llei, la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns admet que no està previst en la llei, com tampoc ho està en les legislacions d’organismes homòlegs dels països veïns, tot i que assenyala que “hi ha pràcticament sempre una implantació gradual, especialment quan es tracta de societats que, com l’Sdadv, gestionen molts tipus de drets, perquè és impossible, atès el treball previ que hi ha per a la posada en marxa de la gestió de qualsevol dret, que tot estigui a punt al mateix temps”.
Tot i les al·legacions presentades, el Tribunal de Comptes conclou que no modifiquen els plantejaments exposats en l’informe ni aporten cap informació complementària que permeti modificar les observacions efectuades. Amb tot, l’òrgan fiscalitzador sí modifica del 40% inicial al 35% el percentatge de la part dels ingressos recaptats destinada a despeses d’administració de l’entitat, tot i que manté que no hi ha constància de l’existència d’estudis o altres justificacions que motivin que es fixi aquest percentatge.