Els Cierco demanen l’informe que va provocar la nota del FinCEN

Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) han posat en marxa els protocols que la legislació americana permet per poder tenir accés a la informació generada pels organismes públics dels Estats Units i aconseguir d’aquesta manera l’expedient administratiu que suposadament hauria elaborat el FinCEN en el marc de la proposta de sanció que va emetre el 10 de març de l’any passat.
La decisió s’ha adoptat després que el jutge federal de Columbia que analitzava la demanda plantejada pels germans Higini i Ramon Cierco hagi arribat a la conclusió que la retirada del Notice per part de l’agència dependent del departament del Tresor nord-americà és ajustada a les pretensions dels legítims propietaris del banc. I que “han obtingut precisament l’alleujament que buscaven” amb la retroacció de la nota. 
La resolució adoptada pel jutge James E. Boasberg les darreres hores considera que la decisió del FinCEN de deixar sense efecte el Notice pel qual s’aplicava la secció 311 de la Patriot Act a BPA suposa l’assoliment del principal objectiu que plantejava el plet instat pels accionistes majoritaris del banc intervingut al Principat. Boasberg, però, no va més enllà d’això i no entra a valorar l’actuació ni del FinCEN ni del departament del Tresor, amb la qual cosa no es pronuncia sobre si la imposició inicial del 311 es va fer vulnerant el que estableix la legislació americana, com mantenen els germans Cierco. La decisió del jutge de Columbia és recurrible ‒hi ha seixanta dies per fer-ho i els assessors legals dels propietaris de BPA no prendran la decisió final fins que no hagin pogut analitzar el text íntegre de la resolució de Boasberg‒ i no tanca la porta a acudir a altres vies. Per aquest motiu, un dels canals que s’han activat és el que als Estats Units es coneix com el FOIA, per les sigles en anglès de Freedom of Information Act. És un procediment que sota l’aixopluc del departament de Justícia americà inicialment gestiona cadascun dels organismes governamentals per ell mateix. Es regeix, justament, per la Llei de la llibertat d’informació, que ha rebut un impuls molt significatiu durant el mandat del president Barack Obama. Aquesta normativa ofereix als ciutadans americans però també als que no ho són la possibilitat d’accedir a la informació del Govern federal.