Els residents passius inverteixen quasi 500 milions d’euros des del 2012

Des que el juliol del 2012 es va aprovar la reforma de la Llei de residències passives en consonància amb l’obertura econòmica i la Llei d’inversió estrangera, s’han invertit en actius andorrans uns 445.219.657 euros. La major part d’aquesta inversió s’ha dirigit a la compra d’immobles, en forma de xalets o de pisos. En concret, la xifra total des que el juliol del 2012 es va aprovar el nou marc legal fins a maig d’aquest 2018 ha estat de 1.260 residències sense activitat lucrativa, 61 de professionals amb projecció internacional i 83 de residents per interès científic, cultural o esportiu. D’aquests, val a dir que la majoria són esportistes. 

Segons va explicar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, totes aquestes xifres superen les expectatives “sobretot d’aquells que eren crítics en la reforma legislativa i que en el seu moment van dir que faria baixar la xifra de les residències passives”, va explicar. Espot també va destacar que el retorn ha estat positiu i que no ha suposat cap descens “sinó un salt qualitatiu”, perquè les exigències en matèria d’inversions eren més altes. El ministre també va destacar que la inversió en immobles va fer que en anys de crisi el sector immobiliari registrés almenys les vendes dels residents passius. 

La reforma del nou marc de les residències passives, que ja ha complert sis anys, tenia com a objectiu fonamental introduir alguns canvis en el règim de residències passives, que ara s’anomenen residències sense activitat lucrativa, i regular noves tipologies de residències passives. Així, és van recollir dos nous supòsits destinats a afavorir l’arribada de professionals que puguin desenvolupar des d’Andorra activitats amb projecció internacional o amb una tasca catalogada d’interès científic, cultural i esportiu.

També es van revisar els criteris destinats a l’obtenció d’una residència sense activitat lucrativa o residència passiva. La nova regulació exigeix que els sol·licitants duguin a terme inversions en actius, ja siguin mobles o immobles, situats a Andorra, per un import mínim de 400.000 euros, 50.000 dels quals han de col·locar-se obligatòriament en un dipòsit no remunerat a l’Institut Andorrà de Finances (INAF). Fins al 2012, el requisit que s’exigia era únicament un dipòsit a l’INAF per un import de 30.000 euros. Pel que fa a les residències professionals amb projecció internacional, es demana que el projecte d’investigació o empresarial es desenvolupi al Principat sense necessitat de treballar aquí; només s’exigeix l’aportació de 50.000 euros.  Això sí, acreditar la viabilitat econòmica del projecte. I pel que fa a les residències per raons d’interès esportiu, científic o cultural, s’obliga a romandre-hi de manera efectiva almenys 90 dies l’any. 

Les xifres sobre el nombre de residències passives acordades presenten una evolució creixent fins al 2016, any en què hi va haver el pic més alt, i després, el 2017. El 2016 hi va haver 398 residències no lucratives, 20 de professionals i 15 d’esportistes, i el 2017 en van ser 300, 17 i 19, respectivament.  “No es pot dir que hi ha una evolució ni creixent ni decreixent, depèn molt cada any de les decisions de països tercers pel que fa a les polítiques d’atracció de residències passives”, va dir Espot.  En aquest sentit, cal remarcar que per proximitat la major part de les residències passives es fan a espanyols i francesos, però des del Govern també afirmen que hi ha diversitat de nacionalitats. 

En els primers cinc mesos d’aquest any, han estat 96 els residents sense activitat lucrativa que han estat acordats; cinc, els professionals amb projecció internacional; i 12, els residents per interès, la majoria esportistes. Durant aquests cinc mesos,  la inversió en actius financers només ha estat d’onze milions d’euros. Tot i això, des del Govern argumenten que tant l’any 2017, en què n’hi ha comptabilitzats més de 81 milions, com  aquest any encara hi ha gent pendent de fer la inversió,  ja que estan dins del termini dels sis mesos per fer-la.

Finalment, també cal destacar que cada resident passiu, de cada modalitat, pot tenir persones a càrrec, i també aporten 10.000 euros per cadascuna d’elles. Així, en aquests sis anys des de la modificació del marc legislatiu, van ser 641 les persones a càrrec de residents sense activitat lucrativa; 28, els professionals amb projecció internacional; i 42, els esportistes.