Enllestida l’estratègia d’innovació en espera de la llei d’economia digital

Després de més d’un any de treball amb el sector privat, i en espera de la llei d’economia digital, emprenedoria i innovació que el Consell General podria aprovar en la sessió prevista per l’1 de desembre vinent, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha presentat avui l’Estratègia Nacional d’Innovació i Emprenedoria en el marc del segon Summit d’Innovació, on s'ha fet efectiva també la signatura d’adhesió a l’estratègia de les comissions que hi han treballat.

Gallardo, que ha recordat que més enllà de l’estratègia hi ha algunes accions que ja estan posades en marxa, com per exemple posicionar Andorra com a living lab, fet que ja va rebre el reconeixement internacional l’abril passat, ha explicat que es tracta d’un document que “reflexiona al voltant de les infraestructures que necessita el país, estratègies de retenció o captació de talent, i com ajudar l’ecosistema emprenedor per exemple amb quines modalitats de finançament, entre d’altres”. En definitiva, “un punt de partida” que ha d’anar evolucionant “amb la introducció de canvis i reflexions” i que ha “d’ajudar en l’objectiu que des del Govern teníem des de l’inici de la legislatura, que és intentar impulsar un canvi de model econòmic, un procés de diversificació a partir de nous sectors”.

El ministre ha explicat que la consolidació d’un ecosistema d’innovació al país passa per la connexió entre quatre pilars, com són el sector públic, el privat (empreses), la societat com a conjunt i el món acadèmic, així com pels diferents partenariats internacionals que necessitem, ja que “no tot es podrà fer al país ni tenim la capacitat per fer-ho tot des d’aquí”. 

Respecte quan es podran percebre els resultats de tota aquesta estratègia, Gallardo ha destacat que això “pot trigar sis mesos o dos anys”, ja que depèn de la “situació i de la maduresa de cada projecte i del propi ecosistema i de si som capaços de posar les peces que han d’ajudar que projectes que s’estan desenvolupant es puguin portar al mercat”. En aquest sentit, el ministre s'ha mostrat convençut que un cop s’aprovi la llei d’economia digital, emprenedoria i innovació, que “és el text que ha de donar seguretat jurídica al sistema d’innovació”, es podran “accelerar” algunes iniciatives, si bé d’altres precisaran un recorregut més llarg. “Estem parlant d’un districte d’innovació, d’un parc tecnològic que requereix un pressupost, una anàlisi de model”, ha detallat el ministre, que ha recordat que al pressupost del 2023 ja hi ha una partida en aquest sentit i que l’Associació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics també “ens està ajudant per definir el model de parc”.

Gallardo també ha presentat la posada en marxa del web Andorra Startup, una plataforma d’accés obert que genera un mapa amb els actors més rellevants de l’ecosistema andorrà en els àmbits de la innovació i l’emprenedoria. “Permetrà identificar i mapejar de forma contínua l’ecosistema emprenedor i innovador d’Andorra”, ha destacat el ministre, que ha admès que en el moment de dissenyar l’estratègia van veure que l’ecosistema d’innovació del país “és molt més gran i molt més ric del que potser a priori teníem detectat”. El problema era que hi havia “una mancança de connectivitat dins el mateix sistema”, mancança que precisament la plataforma Andorra Startup ha de venir a corregir.

Els tempos de la transformació digital i els plans estratègics

“Tothom parla de transformació digital, i amb aquesta idea crec que estem llegint malament el tempo, hem comprat el relat que tot és vertiginós, immediat, molt accelerat i a vegades quan algú diu que farà un pla estratègic 2022-2035 per exemple la primera reacció és dir no es pot, i jo reivindico que és indispensable fer-ho perquè és fals que tot vagi tan ràpid”. Així ho ha assegurat l’expert en innovació i president de la Fundació PuntCat, Genís Roca, en la ponència que ha fet en el marc del segon Summit d’Innovació, on ha destacat que la digitalització “va començar fa 40 anys amb el desenvolupament de la informàtica, que després es va portar a casa, més tard es va connectar a Internet, a partir del 2010 es va posar a la butxaca amb els mòbils i ara es posa als objectes”, i que per completar el procés, “un nou disseny de societat” i “no únicament desenvolupar tecnologia”, encara “falten com a mínim 40 anys més de desenvolupament”.