Joel Boix: “Pel preu d’una rentadora a les vuit del vespre, en posaràs quatre en festiu”

A partir de l’1 de juny qui més qui menys haurà d’estar molt pendent del moment que posa la rentadora o encén el forn. L’anunciat canvi de tarifes elèctriques neguiteja el consumidor: s’haurà de ‘rascar’  encara més la butxaca?  De moment, els clients de Peusa rebran un informe personalitzat per adaptar-se de la millor manera. Sort a tothom. I d’aquí a un any en podrem fer balanç.

Estem espantats.
Expectants, millor? No s’ha d’espantar ningú. És en realitat una oportunitat per ser més autònoms.

Qui imposa aquest canvi?
És un canvi normatiu determinat pel govern espanyol que es produeix després de molts anys, potser no es canviava l’estructura de tarifes des del 2007. No és senzill, no és un canvi qualsevol, és cert. Ens obliga a traslladar als clients la necessitat de fomentar l’ús d’energies renovables i optimitzar el sistema d’oferta i demanda, traslladant el consum a les hores de menor demanda. Qui ho faci se’n veurà beneficiat.

Aquesta és la teoria. Anem a la pràctica.  S’apuja la factura?
A primera vista es pot tenir aquesta sensació, però la gran majoria dels nostres clients, i crec que és extrapolable, no notarà canvis significatius. Per què? Perquè cert que s’estructura la tarifa en tres períodes d’energia i dos de potència, a diferència d’ara, que només es podia tenir una potència contractada.

No sé si el segueixo.
Hi haurà unes hores més cares pel que fa al kilowatt/ hora i d’altres de més econòmiques, però podrem jugar amb dues potències. És un ventall que, aprofitat, farà que als clients no els afecti al preu. Fins ara hi havia la popular tarifa nocturna, quan la llum valia aproximadament la meitat, i la diürna, però una sola potència tot el temps.

I?
Tindrem tres períodes, com hem reflectit en fulls adjunts a cada factura els últims mesos: a l’hora punta serà més cara; al període pla costarà una mica menys i a la zona vall (nits de 12 a 8 i caps de setmana i festius nacionals) serà el preu més barat, i és aquí que volem incentivar el consum.

Com?
Si no ets molt de mirar el rellotge i poses una rentadora un dia feiner a les vuit del vespre, gastaràs el mateix que un cap de setmana per posar quatre rentadores.

La vida no la fem de nit, i retallen les hores barates.
Entrem en els acumuladors. Es queda en menys hores, però en canvi pots fer un increment de potència per aquest període. Fins ara no podies. És un estalvi  significatiu, molt significatiu.

Posi’ns un exemple.
Serà l’instal·lador qui acabarà recomanant la  potència òptima a cada cas. Però si s’incrementa la nocturna, com que el preu del kilowatt ha baixat moltíssim, només tindrà el cost d’ampliar la petició de potència a la xarxa, un cost que es paga a la distribuïdora, de 20 a 40 euros per cada kilowatt que incrementa, que es paga un sol cop.  La resta del temps tot és estalviar.

Entenc.
D’altra banda, en les hores del dia pot reduir la potència: només que baixi un o dos kilowatts, l’estalvi pot ser del deu per cent. A nivell de magnituds, per cada euro que val el kilowatt durant el període nocturn, són 40 en l’hora punta. És a dir, has de fer un balanç entre què necessites realment al període 2 (nits i festius) i reduir-lo al període 1 (quan és més car).

En resum...
Tenir una potència molt elevada a la nit és molt econòmic i la repercussió de baixar la potència diürna és important. La paraula és optimitzar.

La senyora que passa pel carrer, jo mateixa, no sabem què és un kilowatt, què faig amb un kilowatt.
Per veure la potència que tens a casa has de mirar si estan tots els aparells engegats a la vegada que necessites. De 3 a 5 és l’estàndard a les llars. Si tens acumuladors, piscines... en necessites més, és clar.

Tot està molt bé. Però les hores en què la llum estarà caríssima són les que fem vida a casa. I més ara, que teletreballem.
Una alternativa, i una motivació del canvi tarifari, és potenciar l’autoconsum. Les hores de major radiació solar, al migdia, coincideixen amb les hores on l’energia és més cara. Un dels objectius és potenciar les energies renovables, i atès que al territori tenim moltes hores de radiació solar, que puguis produir-te la teva pròpia energia en aquell període que la de xarxa és més cara.

Més costos per a nosaltres.
Una instal·lació d’autoconsum pot compensar la inversió inicial amb l’estalvi en cada factura: el retorn de la inversió ja s’aconsegueix en potser sis anys, mentres que fins ara trigava nou.

Aleshores prescindeixo de Peusa.
Una opció si econòmicament et surt a compte. Ara, per generar-te tota l’energia no sols necessites les plaques fotovoltaiques, que aprofitaràs mentre hi hagi sol, sinó que t’has de dotar de bateries. Tenen un preu molt elevat. De moment. Més endavant et donaré la raó.

M’havia passat de llesta.
El dia que el cotxe elèctric estigui totalment implantat, en parlarem, perquè aleshores arribaràs a casa de nit i l’energia sobrant la podràs reutilitzar a casa.

En un any li direm si hem pagat més o no.
Espanya era un dels països on la part fixa de la factura era més alta (el terme de potència,  càrrecs i impostos) i per tant per molt esforç que fessis per  estalviar, no es traslladava a la factura; doncs aquesta part fixa es redueix del 40% al 25% i això et dona més autonomia.

O et fa estar-ne sempre pendent.
Mirem-ho en positiu: en l’impacte que tindrà en la factura qualsevol gest per estalviar.