La Cambra alerta d’una bombolla immobiliària d’habitatges de luxe

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, va demanar ahir a l’executiu que “impulsi mesures públiques concretes encaminades a posar fre al que seria una possible bombolla immobiliària d’habitatges bàsicament destinats al segment de luxe”. I, concretament, que, conjuntament amb les administracions comunals, impulsi “la construcció d’un parc d’habitatges de compra i de lloguer assequible” que vagi acompanyat “d’un programa real de construcció i explotació d’habitatges de caràcter social o de protecció oficial”.
Armengol va deixar clar que no es tracta “de parar” tots aquests projectes d’habitatges de luxe, que podrien posar al mercat més d’un miler de pisos,  però sí que “és un toc d’atenció” a partir del que manifesta el mateix sector. “Potser està creixent perquè hi ha inversors, però el problema serà després veure si es vendran o no o si els lloguers que es pretenen seran factibles tenint en compte que no tenim un volum de turisme de luxe important”, va destacar el dirigent de la Cambra, que va incidir que cal ser prudent.
Aquesta petició, emmarcada en l’objectiu de garantir un creixement sostenible a llarg termini del sector immobiliari i de la construcció, forma part de les deu recomanacions estratègiques per fer front als reptes de futur de l’economia que Armengol va posar damunt la taula durant la presentació de l’Informe econòmic 2018 de la CCIS, on, aprofitant la presència del cap de Govern i de quatre ministres de l’executiu, va plantejar també la creació d’una taula público-privada per tal de treballar un pla estratègic de país a 25 anys vista que faciliti un model de creixement sostenible i competitiu de l’economia. I és que per Armengol és imprescindible que es doni resposta a l’esgotament del model econòmic que, combinat amb “una agenda del curt termini i la improvisació”, posa el país “en situació de risc”.
Per això, i al marge del tema de l’habitatge i les demandes d’una llei de concessions públiques, la d’edificabilitat i d’una major planificació de la contrac-tació pública que s’inclouen al mateix punt, la Cambra reclama també accions per tal d’ajudar en la transformació digital de les empreses després de constatar que un 88% de les empreses del país “no compta amb cap pla de transformació digital”.
El decàleg inclou també la necessitat de promoure una activitat turística basada en la qualitat i “passar d’un model massificat a un de més sostenible” i la necessitat de treballar per reforçar la competitivitat del comerç, “un dels pilars tradicionals de l’economia” i també “el sector al qual està costant més de recuperar-se”, amb tot un seguit de mesures com l’agilització de tràmits duaners.
També la simplificació i agilització administrativa, que Armengol va qualificar de “la gran assignatura suspesa”, forma part del decàleg de recomanacions, igual com la necessitat de disposar d’un sistema fiscal competitiu, amb un canvi en les deduccions de l’IS o l’IRPF per fomentar la competitivitat, i que la pressió fiscal no superi el 25%.
Des de la Cambra es continua apostant pel desenvolupament de noves infraestructures de transport i es vol avançar en els estudis sobre les connexions per via fèrria i per disposar d’un aeroport en territori nacional, a la vegada que es demana una inversió estrangera més selectiva per tal de promoure aquelles iniciatives que aporten valor afegit. Tenir més presència i informació respecte a la negociació amb la UE, i la incorporació dels principis de sostenibilitat de les Nacions Unides en les diferents àrees de negoci, completen el decàleg.

Espot admet que es tendeix a la solució immediata i es perd de vista el mitjà termini

“No ho definiria com a improvisació però és veritat que quan tenim un problema a vegades tenim massa tendència tots plegats, no només les administracions públiques, a demanar solucions immediates i puntuals i això ens fa perdre de vista la visió a mitjà o llarg termini”. D’aquesta manera va respondre el cap de Govern, Xavier Espot, a les manifestacions del president de la CCIS, Miquel Armengol, durant la presentació de l’Informe econòmic 2018. Espot, que va assegurar que la visió a mitjà o llarg termini “és bona si realment es vol donar una resposta efectiva” a les diferents problemàtiques, va advertir, però, que els reptes de present i futur del país “són reptes compartits” i que no es pot “fer recaure la responsabilitat en un sol actor o interlocutor”. 
En aquest sentit, el cap de Govern va remarcar que si es vol afrontar i trobar solució als reptes es necessita “el compromís ineludible de les administracions públiques, que va més enllà del mateix Govern en molts casos”, però també “la implicació del teixit empresarial i les organitzacions empresarials i professionals”.
Espot, que va agrair a Armengol que hagués “repartit a parts iguals deures i obligacions per als responsables polítics i també per a les empreses”, va assegurar que “tenim molt detectats i analitzats quins són els principals problemes i les principals febleses” del país, i que el que cal és elaborar “un full de ruta a mitjà i llarg termini de com les anem superant”. En aquesta línia, el cap de Govern va insistir que això va molt lligat al model de desenvolupament i creixement econòmic que es vol per al país i també a la negociació amb la Unió Europea per a l’acord associació. Així, el líder de l’executiu va insistir en la importància de no percebre l’acord amb Europa només des de la perspectiva de les especificitats que s’han de mantenir o de les línies vermelles que s’han de defensar, sinó també de les oportunitats que es poden obrir amb aquest acord.
Amb relació a la qüestió de les comunicacions, Espot va recordar que hi ha diversos fronts oberts, i que si s’acaben de concretar les millores a la carretera anunciades pel copríncep francès i les proves de vol a l’aeroport Andorra-la Seu són positives, s’haurà fet “un pas endavant significatiu”.