La Cambra apunta “una contracció més intensa i generalitzada” de l’economia

“Entorn de negativitat”, “caigudes”, “alentiment”, “decreixement”. Aquests són alguns dels adjectius més comuns que es poden continuar aplicant a l’economia andorrana. Així es desprèn de l’enquesta de conjuntura juliol-desembre 2011 elaborada per la Cambra de Comerç, que constata un pessimisme generalitzat dels empresaris.

I cosa que és pitjor: les expectatives per a l’any en curs no són gens bones perquè apunten que l’“etapa clarament recessiva” continuarà.
La reducció d’activitat és una característica que ha afectat tots els sectors, així com la caiguda generalitzada del nombre de personal assalariat, si bé el ritme de disminució s’ha moderat perquè ha passat del -4% el 2010 al -3,5% el 2011. També tots els sectors apunten a la debilitat de la demanda com el principal obstacle per millorar a curt termini. La indústria continua afectada per senyals creixents de feblesa, amb una disminució general de l’ús de la capacitat productiva, que de mitjana s’ha situat per sota del 56% del total instal·lat, “el nivell més baix de la sèrie històrica, disponible des de fa quinze anys”. Les perspectives per a la primera meitat del 2012 indiquen, però, que no s’ha tocat fons.
La construcció, un dels sectors més maltractats per la crisi els cinc últims anys, constata que els seus problemes poden ser encara més greus. Amb una caiguda constant de la demanda i un clar excés d’oferta, ha vist com la xifra de negocis experimentava una disminució interanual del 19,5%. Així, el 71% de les empreses es mostren pessimistes a l’hora de valorar la marxa dels negocis. L’ajust és especialment sever en les contractacions d’obra residencial. El pronòstic per als pròxims mesos és que hi haurà un sensible empitjorament de la situació empresarial.
El balanç del comerç és també “força decebedor”, amb una demanda domèstica molt deprimida i un entorn econòmic europeu debilitat i incert, que fan que el consum sigui cada vegada més baix. El deteriorament dels negocis s’ha notat sobretot al subsector de vehicles i accessoris, i en particular al ram de la roba i el calçat. Així, la xifra de vendes ha disminuït de manera notable, un 12%, i les perspectives a curt termini és que aquest escenari no millori.
Finalment, pel que fa a l’hoteleria, s’ha vist afectada intensament en la segona meitat del 2011 pels nous canvis en el patró de comportament de la demanda turística, com són la disminució del temps d’estada, la recerca d’una millor qualitat-preu o la retallada del consum per turista. Els mals resultats afecten tant les parròquies altes com les àrees més comercials, i en conjunt el grau mitjà d’ocupació s’ha situat en nivells inferiors als de fa un any. I tot plegat fa preveure noves reduccions de personal i el manteniment d’una dinàmica de preus a la baixa. En el conjunt de l’any passat, l’activitat en aquest sector va disminuir un 13,4% de mitjana.
Entre els indicadors que han posat de manifest la marxa negativa de l’economia en l’últim exercici hi ha el consum d’electricitat, que va baixar un 3,5% el 2011, quan només ho havia fet un 1,2% el 2010, i les matriculacions de turismes, que ha registrat una davallada de l’11,2%. Com a aspecte positiu cal dir que el descens de visitants (-2,2%) es va moderar, gràcies al bon comportament del nombre de turistes, que va augmentar un 7,7%, per primer cop en els últims deu anys. Tot i així, les estades dels turistes han tendit a reduir-se.

Pantebre alerta que la manca de moltes lleis “ens obliga a defugir inversions que distorsionin el mercat”
El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, considera que el procés d’obertura econòmica per atreure inversió estrangera  pot contribuir a augmentar la competitivitat de les empreses i a diversificar l’economia. Tot i així, la falta de determinades regulacions, com la llei del comerç o la llei de defensa de la competència, “ens obliga a ser molt curosos i a defugir inversions que distorsionin el mercat o que provoquin un efecte desfavorable en la lliure competència en el mercat andorrà”, va indicar Pantebre.
El màxim responsable de la Cambra va insistir que cal impulsar, de manera gairebé paral·lela a l’obertura, la llei del comerç, que en tot cas hauria d’entrar a tràmit aquest any. La nova normativa servirà, segons Pantebre, per donar més transparència i seguretat al sector, en vista de la maduresa a què ha arribat l’activitat, la davallada de visitants i la disminució del consum. “Si es fixa un període de rebaixes, es podrà aprofitar per fer campanyes específiques i  per intentar atreure turisme”, va recalcar Pantebre, que va apuntar que “si hi ha una llei del comerç l’obertura estrangera estarà molt més ordenada i com més temps perdem a fer-la més nous agents suposadament entraran al país sense que hi hagi una regulació”.  Pantebre va valorar positivament que hi hagi empreses com Indra o Medichem que vulguin venir a invertir, perquè pertanyen a sectors inexistents fins ara al país. En aquest sentit, va dir que seria bo també que vinguessin marques comercials especialitzades en luxe, mentre que la Cambra troba que s’han de tenir “reticències” a deixar venir empreses “en sectors madurs”.
La Cambra demana, davant de la situació de recessió, l’aplicació urgent de mesures de reactivació “que estimulin a mitjà i a curt termini i ajudin a fer front a la situació de debilitat econòmica actual”. Des de l’entitat es reclama també la creació d’un fitxer d’impagats o de morosos, per a la qual cosa s’hauria de modificar la Llei qualificada de protecció de dades personals. A més les empreses continuen patint un “greu problema” de finançament. D’altra banda, la Cambra aposta també per la reducció dels tràmits judicials a un termini raonable de temps (tres mesos, com a màxim) i perquè hi hagi més celeritat en les execucions judicials, amb un executor judicial extern o donant aquesta atribució a un batlle. Així mateix, ja es treballa conjuntament amb el col·legi d’advocats en una llei d’arbitratge per dirimir problemes que hi pugui haver entre empreses i per constituir un tribunal arbitral que ajudi a descongestionar la justícia.