La Cambra avisa el Govern que cal anar “més ràpid” en les reformes pendents
Conscient que aquest acte marca habitualment l’inici del nou curs polític, i que hi assisteix bona part de la classe política i empresarial, Pantebre va aprofitar de nou per demanar més agilitat en la implementació de les reformes necessàries per sortir de la crisi i, a la vegada, diversificar l’economia. Unes mesures que s’imposen encara més en el cas d’Andorra davant del panorama desolador que un any més descriu l’Informe econòmic, i ja en són uns quants de seguits en què tots els sectors continuen davallant. De fet, el full de ruta del Govern i de la Cambra no es diferencien gaire, però una altra cosa és el ritme amb què s’estan adoptant les mesures. Fins i tot l’entitat admet ja la necessitat que hi hagi un IRPF “perquè hi ha un cercle que s’ha de tancar”.
Això sí, el president de la Cambra de Comerç va ser també crític en alguns aspectes: opina, per exemple, que no ha circulat la transversalitat en l’obertura econòmica i demanava que es corregeixi aquesta situació. “Pensem que cal que el Govern promogui més implicació del sector privat i doni més visibilitat i transparència en la captació d’inversió estrangera”, va dir Pantebre, que apuntava també que s’hauria d’aplicar el “tipus més moderat possible” a l’IRPF. I és que si se situa en un 10% es tractaria, tal com suposava Pantebre quan els periodistes li plantejaven la qüestió, “del mínim homologable a altres països”.
El president de la Cambra va posar èmfasi un any més durant el discurs pronunciat a l’acte en les grans línies que s’haurien d’aplicar en política econòmica i que ja esmentava al 2010: canvis profunds en el sector públic; obertura a la inversió estrangera i promoció de la internacionalització de l’empresa andorrana, i millora de la competitivitat. Pel que fa al primer d’aquests tres apartats va indicar que “els comptes públics estan lluny de ser equilibrats” i va apostar per més control de les despeses corrents que permeti fer inversions públiques i ajudar a la transformació del model econòmic. De la mateixa manera, pel que fa a la CASS, Pantebre va dir que cal ser pragmàtics i “fer les reformes necessàries per passar d’un sistema clarament insostenible i costós a un sistema eficient, equitatiu i financerament sostenible”.
El president de la Cambra va reconèixer els avenços fets en el marc fiscal i la reforma amb l’obertura econòmica, però va insistir a la vegada en què queda molta feina pendent, i va posar èmfasi en la necessitat de comunicar bé totes les reformes que es fan i d’acompanyar-ho d’iniciatives per generar nova activitat. “La profunditat i complexitat dels reptes que tenim davant exigeix més complicitat, sintonia i cooperació entre tots els operadors públics i privats”, va dir. Així, Pantebre es va referir a la manca de transversalitat en el projecte d’obertura econòmica i en la tasca de Monitor Group i a la necessitat que l’ADI assumeixi “un rol més actiu, tant pel que fa a la promoció i comunicació a l’exterior, com al suport a la internacionalització de les empreses del país”.
Per afrontar el futur la Cambra és partidària d’un gran pacte polític i social per la competitivitat basant-se en l’informe Andorra té futur, elaborat amb la CEA i l’EFA. D’aquesta manera es podrien consensuar les reformes, es comptaria amb una dotació pressupostària determinada i es podria avaluar el grau d’acompliment dels objectius. Pantebre va dir també que “calen polítiques concretes de reactivació econòmica”.
L’Informe econòmic 2011 considera que “segueix la recessió i no hi ha cap símptoma clar de millora”
Un any més l’Informe econòmic de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis deixa ben patent la situació de greu crisi que travessa el país. Una situació que també afecta molts altres països, però que és especialment preocupant a Andorra, on s’imposa necessàriament un canvi de model econòmic. L’informe del 2011 posa de manifest que Andorra “segueix en recessió i que no hi ha cap símptoma clar de millora”. Així, la majoria dels indicadors presenten una evolució negativa, o sigui, que no hi ha gaires motius per a l’optimisme en el futur més immediat, ja que la previsió és que tot seguirà igual o fins i tot pitjor. El president de la Cambra, Marc Pantebre, va explicar que l’últim any l’economia andorrana ha tornat a davallar, amb una disminució del Producte Interior Brut (PIB) del 2,8% segons les dades del departament d’Estadística del Govern. Aquesta xifra és preocupant tenint en compte que la caiguda d’aquest indicador s’allarga ja durant cinc anys, cosa que “amb aquesta intensitat, no s’ha registrat a cap dels països de la UE no intervingut”.
Els diversos indicadors continguts a l’informe reflecteixen també que no hi ha cap mostra clara de millora respecte a l’any 2010, quan per exemple algunes branques del comerç i l’hoteleria mostraven una certa moderació en la davallada persistent de l’activitat. El nombre d’assalariats ha disminuït un 3,5%, les importacions han augmentat un 0,7%, però només per l’increment dels preus dels carburants. A més, si es resta el valor de les importacions de materials de la construcció, dels carburants i del tabac, les importacions baixen un 1,2%. El nombre d’empreses s’ha reduït un 1,7%, el consum d’energia elèctrica ha baixat un 3,2% i les matriculacions de vehicles han disminuït un 12,7%. A més, la demanda va evolucionar de manera desfavorable en tots els components, tant en inversió pública i privada, com en la venda de serveis turístics i el consum dels estrangers al país.
Per sectors, un cop més s’ha d’assenyalar que la construcció continua sent la principal afectada en el conjunt de l’economia. I és que són ja cinc anys d’estancament i descensos, pel que fa als salaris, el consum d’energia, l’obra executada, i sobretot al nombre de treballadors. El 2011 es va situar en una mitjana de 3.932, xifra que representa una disminució del 15,6% respecte al 2010, però una caiguda del 43,1% respecte al 2006. “En cinc anys gairebé han perdut la feina la meitat d’ocupats”. L’agricultura, amb poc pes a l’economia del país, i el sector bancari són els que han resistit millor, mentre que el sector industrial ha tornat a accentuar la seva caiguda, i el comerç s’ha vist afectat per la baixada de turistes.
Quant al sector públic, el Govern va tancar el 2011 amb un dèficit de caixa no financer de 50,9 milions d’euros, és a dir, el 3,9% menys que l’any anterior. L’endeutament es va elevar fins als 767,9 milions d’euros, que representa més del doble del que hi havia quatre anys enrere. I pel que fa als comuns, van acabar l’any amb un superàvit global, en què només Encamp i Escaldes-Engordany van mostrar dèficit. Amb aquests indicadors i els recollits en els primers mesos del 2012 les expectatives són bastant pessimistes. S’espera que les economies veïnes es continuïn ressentint, amb una baixada de l’1,5% a Espanya i un creixement del 0,3% a França, fet que no beneficia gens perquè finalment hi hagi una recuperació a Andorra.
Versió per a imprimir