La Cambra evidencia els dubtes sobre l’acord amb la UE i Espot vol serenor

“Al sector empresarial li resulta difícil projectar les oportunitats que pot oferir la integració al mercat interior i l’impacte positiu en l’economia.” Així ho ha assegurat el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Josep Maria Mas, durant la presentació de l’Informe econòmic 2020, on ha repassat els principals indicadors econòmics de l’any passat i ha incidit en la necessitat que s’estableixi un pla econòmic que pugui donar resposta als cinc reptes “prioritaris” per al progrés del país. 

I l’encaix amb Europa és precisament un d’aquests reptes que la Cambra no només veu prioritari, sinó també amb preocupació per totes les obligacions que se’n poden derivar. En aquest sentit, Mas ha defensat que la UE no pot tractar de la mateixa manera Andorra que altres grans estats, i ha reiterat la predisposició de la CCIS a seguir treballant conjuntament amb el Govern “per incorporar en les negociacions els neguits de l’empresariat i la defensa dels seus interessos” amb l’objectiu que des de la Unió “s’accepti la nostra idiosincràsia i es flexibilitzi l’assumpció de les noves regulacions, tenint en compte que som un microestat amb una estructura i dimensió limitades”.

Davant el neguit mostrat pel president de la Cambra, i després també de les crítiques del Consell de Col·legis Professionals d’Andorra, el cap de Govern, Xavier Espot, ha aprofitat la seva intervenció al final de la presentació de Mas per fer una crida a la calma i demanar “serenor”. Espot, que ha recordat que es tracta d’un tema “transcendental”, ja que l’encaix amb Europa marcarà el “futur econòmic i social del país com a mínim a 20 o 30 anys vista”, ha defensat que “no hi ha cap alternativa que garanteixi els pròxims decennis el creixement sostingut de la nostra economia que no sigui aquest accés al mercat interior europeu” i que la fórmula de l’associació “és l’acord òptim” per accedir-hi, una entrada que ha considerat “inevitable” però “no una fatalitat”.

En aquest sentit, el cap de Govern ha admès que “potser no som capaços de fer pedagogia sobre les oportunitats” i que massa sovint es parla únicament “de línies vermelles i especificitats i no dels avantatges” de formar part d’aquest mercat de 470 milions que “serà l’espai dels nostres joves i també l’espai econòmic de les nostres empreses”.

Quant a les crítiques, Espot ha apel·lat a la calma i ha recordat que la negociació sobre la lliure prestació de serveis i la llibertat d’establiment “no ha començat encara”. En aquesta línia, el líder de l’executiu ha assegurat que “sabem quines són les línies vermelles” i “sabem quines són les especificitats que hem de defensar”, si bé ha advertit que “defensarem les especificitats que puguem defensar, no aquelles que estiguin restringint encara més l’exercici de la professió del que tenim actualment”. I ha revelat que “per part d’alguns col·legis s’estan demanant determinades especificitats que no existien ni en l’època preconstitucional”.

Fiscalitat competitiva
D’altra banda, i com a un altre dels cinc reptes, Mas ha insistit en la necessitat de mantenir una fiscalitat competitiva, és a dir, baixa en relació amb els països de l’entorn, i ha reiterat la petició que la pressió fiscal no superi el 25% del PIB “malgrat la pressió sobre les finances públiques a causa de l’impacte de la pandèmia i dels recursos públics destinats a pal·liar-ne les conseqüències econòmiques i socials”.

Així, i davant els canvis en la imposició directa anunciats  pel Govern, el president de la Cambra ha destacat que la reforma requereix “una anàlisi profunda de les diverses figures impositives, de l’univers de les bonificacions i de les millors pràctiques internacionals per impulsar un creixement sostingut i resilient del teixit empresarial”, i ha apuntat que qualsevol reforma hauria de ser harmonitzada amb els comuns, no perjudicar cap sector i a la vegada servir per impulsar la digitalització, la innovació, el desenvolupament sostenible i “altres pràctiques que aportin competitivitat a l’empresa i a l’economia andorrana en general”.

També Espot ha volgut llançar un missatge de “tranquil·litat” en aquest aspecte. Així, tal com ja va assegurar durant el debat d’orientació política, el cap de Govern ha recordat que l’objectiu de la reforma anunciada, que afectarà bàsicament l’impost de societat i les plusvàlues immobiliàries, “no és recaptar més”, sinó “corregir algunes disfuncions”. Així, quant a les deduccions de l’IS, ha reiterat que es busca que puguin ser una “palanca de canvi” i afavorir per exemple els col·lectius més vulnerables o les accions de mecenatge esportiu i cultural, a la vegada que es vol que no puguin “buidar de contingut l’impost” i millorar també la claredat i fer-les “més entenedores”.

Altres reptes
Els altres tres reptes que Mas ha considerat prioritaris són propiciar un suport real als sectors tradicionals per adaptar-se als reptes de la globalització i promoure la diversificació econòmica, apostar fermament per l’acceleració de la transformació digital tant de les empreses com dels serveis públics i impulsar la transició ecològica i reconduir les actuacions en matèria d’energia i clima.

I en aquestes qüestions, el president de la Cambra ha incidit en la necessitat de redifinir el model turístic, en desenvolupar una política d’inversió estrangera “sòlida” a la vegada que ha celebrat la futura creació d’una zona franca.