La Cambra proposa la creació d’una plataforma per centralitzar inversors

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) ha posat damunt la taula la necessitat de crear una plataforma que sigui capaç de centralitzar i fomentar l’“atracció d’inversors, andorrans i estrangers, que estiguin interessats a invertir en empreses andorranes o que, sent estrangeres, vulguin vincular-se a Andorra”.
Aquesta és una de les tretze propostes incloses al document Construint un ecosistema emprenedor a Andorra, que recull les conclusions del treball fet per la comissió impulsada per la Cambra per identificar els problemes, reptes i solucions de l’atracció d’empreses a Andorra, que el president de la CCIS, Marc Pantebre, acompanyat del coordinador de l’estudi Oriol Giró, de l’empresa Emidset Law, i el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, va presentar ahir.
Precisament, Saboya, que va agrair la tasca feta per la comissió, va assenyalar també aquesta proposta per vehicular inversors (business angels o family office) i emprenedors que cerquen finançament com una de les que es podrien tirar endavant amb més facilitat abans de la fi de la legislatura, sense que això vulgui dir descartar la resta, que també “tocarà assumir” i fer que “formin part de l’agenda del Govern”.
I és que l’accés al finançament és un dels aspectes clau per a la creació d’un ecosistema emprenedor al país que assenyala l’estudi, que incideix també en l’àmbit de la formació, la simplificació i agilització de tràmits, la promoció del país i la seguretat jurídica.
Així, i al marge d’aquest major contacte entre emprenedors i possibles inversors, en les conclusions de l’estudi, que va detallar Giró, s’incideix també en la necessitat de donar un major paper a les entitats bancàries a l’hora de poder centralitzar els inversors i la presentació d’oportunitats d’inversió d’empreses, i s’apunta també la necessitat de desenvolupar iniciatives que “permetin crear un clima de diàleg” entre emprenedors, inversors i els agents del sector públic i privat.
Encara en l’àmbit del finançament, l’informe proposa que es fomentin fórmules de finançament lligades a l’evolució de l’empresa com podria ser, per exemple, la figura del préstec participatiu.
Pel que fa al vessant de la formació, Giró, que va incidir en la importància d’incorporar ja en l’etapa escolar coneixements i habilitats en la gestió i creació d’empreses, va explicar que es proposa la creació d’unes jornades sobre emprenedoria per a estudiants nacionals i estrangers, impulsades per la CCIS en col·laboració amb l’UdA i el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior. També es vol que hi hagi un reconeixement a la gestió de personal i es planteja crear un rànquing que aplegui aquelles empreses del país que estiguin implementant mesures de millora de la gestió de personal. Finalment, es planteja impulsar l’activitat formativa a la Universitat d’Andorra.
Quant a la simplificació i agilització dels tràmits, l’informe insisteix en la necessitat que l’executiu implementi els mecanismes que faci falta per poder fer en línia la totalitat dels tràmits de creació de societats i posteriors obertures de comerç, així com que s’implementi la signatura digital.
Sobre aquesta qüestió dels tràmits, Saboya va destacar al final de la presentació que el futur punt d’atenció empresarial al Prat del Rull ja “ajudarà a facilitar i agilitzar” els diferents tràmits, a la vegada que permetrà a l’empresari tenir un únic interlocutor per a les gestions amb l’Administració.
Pel que fa a l’àmbit de la promoció del país, es considera “fonamental” la creació de materials de difusió dels factors clau a l’hora d’invertir al Principat, amb la finalitat que l’inversor pugui “conèixer amb profunditat els factors econòmics, polítics, legals i socials d’Andorra”. També es planteja la necessitat que tots els prescriptors d’inversió estrangera difonguin un “missatge uniforme” sobre la realitat del país.
Finalment, i en l’àmbit de la seguretat jurídica, es proposa que es reconeguin les professions de gestor administratiu, d’assessor fiscal i d’auditor, a la vegada que s’elabori un manual de bones pràctiques que reculli les directrius bàsiques que hauran de complir els prescriptors d’inversió estrangera  a l’hora d’assessorar els seus clients. També es proposa que l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) i la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) elaborin un “recull de bones pràctiques” del país i una “nota interpretativa única” per als professionals vinculats amb inversió estrangera.

La importància de tenir un ecosistema emprenedor

El coordinador del treball fet per la comissió encarregada d’identificar els problemes, reptes i solucions de l’atracció d’empreses al país, Oriol Giró, va defensar la importància de crear un ecosistema emprenedor al Principat per tot el que implicaria més enllà de la creació de noves empreses i nous models de negoci.
En aquest sentit, Giró va destacar la creació d’ocupació que, a més a més, seria de “qualitat”, així com l’atracció de talent, ja que els emprenedors el busquen per incorporar-lo en les seves empreses. Naturalment també hi hauria una generació de riquesa i una diversificació i ampliació dels sectors econòmics, a la vegada que un ecosistema emprenedor seria una font contínua d’innovació.
Més enllà del vessant econòmic hi hauria també un impacte social. I és que, com va precisar Giró, al marge d’un benefici econòmic els emprenedors busquen un impacte social i a través de l’empresa podrien aportar beneficis directes a la societat i, fins i tot, en alguns casos, aportar solucions a problemes de tipus mediambientals, de salut i mobilitat, entre d’altres.
Finalment, Giró va remarcar que un ecosistema emprenedor ajudaria també a potenciar la marca del país.