Diari digital d'Andorra Bondia
Xavier Espot i Miquel Armengol en la presentació de l’‘Informe econòmic 2019’ de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.
Xavier Espot i Miquel Armengol en la presentació de l’‘Informe econòmic 2019’ de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.

La Cambra va més enllà de l’H23 i demana un full de ruta fins al 2030


Escrit per: 
M. S. / Foto: Facundo Santana

La Cambra de Comerç Indústria i Serveis vol que s’estableixi un full de ruta horitzó 2020-2030 amb “una visió estratègica per impulsar la transformació del model econòmic i social” i per “garantir un futur pròsper a les noves generacions”. Així ho va manifestar el president de la CCIS, Miquel Armengol, en la presentació de l’Informe econòmic del 2019, on va posar d’exemple el cas de França i el pla de futur impulsat des del Govern amb les cambres de comerç. 

I és que per Armengol, que va recordar el “paper preponderant” de la CCIS en la reactivació econòmica i es va mostrar convençut que l’executiu “reconeixerà la Cambra com a aliat”, considera que “fer un pla per al 2023 està molt bé, però és que hem d’incidir a mitjà  i llarg termini”. 
En aquest sentit, el president de la CCIS va remarcar que “el 2023 ja esperem que tot l’efecte pandèmia segur que passarà, i si ho pot fer ràpid millor que no lent”, però va advertir que “s’ha de fixar la vista més enllà i modernitzar el país”, ja que “venim de molts anys que no s’ha modernitzat massa i s’ha anat fent per inèrcia”.

Així, per encarar aquesta modernització i aconseguir una “economia més atractiva, competitiva, sostenible i resilient”, i més davant la situació de crisi global i incertesa generada per la pandèmia de la Covid-19, des de la Cambra es plantegen cinc grans àmbits prioritaris en els quals cal adoptar mesures com són la millora del marc estructural del país, la necessitat de concretar un pla de rellançament de les inversions públiques, la reorientació del sector turístic i comercial, el manteniment de l’ocupació i la promoció del talent i el manteniment d’una fiscalitat competitiva.

Quant al primer dels reptes, Armengol va incidir en la necessitat de “crear un marc propici” per atraure inversió estrangera i va insistir en la necessitat de revisar-ne la llei amb l’objectiu de simplificar la documentació requerida i guanyar agilitat. El president de la CCIS va apuntar també que cal reactivar el projecte de la Marca Andorra, establir una estratègia publicoprivada ben definida així com reforçar el rol d’Actua a l’exterior com a agència de desenvolupament i promoció econòmica. Avançar en la definició del model de zona franca i la millora de l’Administració de Justícia s’inclourien també en aquest primer bloc.

Pel que fa a les inversions públiques, Armengol va demanar “mantenir les inversions previstes per al 2020” a la vegada que “establir un paquet d’inversions addicionals”, i va reclamar que els plans d’inversió es destinessin a la “recerca activa” d’inversió estrangera, a programes d’ajudes a la digitalització, a impulsar polítiques de sostenibilitat i economia circular, a fomentar les start-ups i potenciar el capital risc i a l’atorgament d’ajudes al comerç. 

També en l’àmbit de les inversions, el president de la CCIS va insistir en la revisió del pla d’infraestructures de comunicació i va demanar al Govern el suport i l’impuls màxim als estudis de les noves vies alternatives que treballa l’entitat, com són les possibles connexions ferroviàries amb els països veïns i la ubicació d’un aeroport dins el territori nacional. Precisament, amb relació a aquesta darrera infraestructura, Armengol va explicar que els estudis tècnics sobre la ubicació de l’aeroport elaborats i finançats per la Cambra s’han cedit recentment al Govern “per a la certificació internacional”.
En l’àmbit turístic i comercial,  Armengol va insistir en la necessitat de reposicionar l’oferta i oferir un valor afegit “més elevat per satisfer una demanda de més qualitat”. Així, el president de la CCIS va defensar l’aposta per “un turista de més despesa” i  la creació de noves atraccions singulars com podria ser el telefèric al pic de Carroi. Quant al comerç, Armengol va posar en relleu la necessitat de “reinventar-se”, i va demanar que es fomenti la digitalització i l’agilització dels tràmits duaners.

Preservar l’ocupació i el talent en el si de les empreses és també “una prioritat” per a la Cambra, que considera indispensable “invertir en capital humà, formar-lo i requalificar-lo perquè s’adapti als nous llocs de treball”, a la vegada que cal facilitar els procediments administratius de creació d’empresa i d’immigració per facilitar “l’arribada de talent internacional”.

Quant a la fiscalitat, Armengol va reiterar la demanda que la pressió fiscal “no superi el 25%”  i que es revisin les deduccions de l’impost de societats (IS) i de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per “fomentar la formació, la innovació i la transformació digital”. També va reiterar la petició d’una llei de mecenatge.

La Covid-19 posa fi a sis anys de creixement
Tot i l’alentiment generalitzat a nivell mundial, l’economia andorrana va aconseguir “desmarcar-se d’aquesta tendència” i l’any 2019 va registrar un increment del PIB de l’1,8%, dues dècimes més que l’exercici anterior, superant l’1,5% registrat pel PIB francès i molt a prop del 2% d’Espanya. D’aquesta manera, el Principat va sumar “sis anys consecutius de creixement positiu”, un cicle que es trencarà enguany degut a la pandèmia de la Covid-19, com va posar de manifest Miquel Armengol. Tot i el comportament positiu de l’economia, el president de la CCIS va alertar de la presència de “símptomes d’esgotament”, ja que alguns indicadors clau com són els assalariats, les importacions i la inversió real de l’Administració, entre d’altres, van créixer menys que l’exercici 2018.

Per sectors, com posa de manifest l’Informe econòmic de la Cambra, construcció i serveis van liderar el creixement, mentre que l’evolució de la indústria també va ser més favorable que al 2018. Per la seva part, el comerç va experimentar “lleus signes de millora”, malgrat que, com va precisar Armengol, que va destacar també “els resultats favorables del sector bancari”, els registres d’activitat “es van mantenir molt discrets”.

cambra
H23
demana
full de ruta
2030
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic