La CEA, la Cambra i l’EFA volen una via de “sortida fàcil” i “beneficis tangibles”

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) i l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) reclamen a l’executiu que l’acord d’associació amb la Unió Europea “aporti beneficis trngibles per al país” a la vegada que contingui una clàusula de salvaguarda i un “mecanisme de sortida no massa complicat” per si finalment el Principat té dificultats o no pot assumir les obligacions derivades de l’acord.
Així ho van explicar ahir els presidents de la CEA, Gerard Cadena, de la CCIS, Miquel Armengol, i de l’EFA, Francesc Mora, i així consta en el document elaborat conjuntament que els representants de les tres organitzacions empresarials van lliurar ahir al cap de Govern, Xavier Espot, i al secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Un document “de posició” però també amb les “condicions mínimes” que s’haurien de complir en la negociació d’un acord d’associació que, com va precisar Mora, “no es pot acceptar a qualsevol preu”.
I és que els representants del teixit empresarial veuen l’acord d’associació amb la UE com una “oportunitat” per al país, ja que pot ajudar a “diversificar el teixit productiu” així com aportar “millores significatives en infraestructures de comunicació” i potenciar “sectors estratègics propis”, però a la vegada també amb riscos que volen “minimitzar”, com pot ser “l’assumpció d’una gran quantitat de normativa” o que es puguin veure alterades aquelles “particularitats que estan en la base de la seva capacitat de generar riquesa i llocs de treball”, unes especificitats que és “necessari que Andorra conservi”.
Així, Cadena i Armengol van insistir en la necessitat que l’acord faciliti la inversió estrangera d’alt valor afegit i que es prioritzin aquells sectors inexistents al país a la vegada que en la lliure circulació de serveis hi hagi una gradació en aquells sectors ja existents. A més, es van reclamar també “regulacions internes”, com per exemple en l’àmbit de certificacions mediambientals o en les bones pràctiques, per tal que les empreses del país puguin competir “en igualtat de condicions” amb les noves empreses.
Els presidents de la CEA i la CCIS van incidir també en la importància d’aprofitar la negociació de l’acord d’associació per mirar de resoldre el “crònic enclavament geogràfic” i “millorar de forma substancial” les infraestructures de comunicació amb l’exterior, ja siguin viàries, ferroviàries o aeroportuàries. En aquest sentit, Cadena i Armengol van apuntar que el salt a nivell d’infraestructures ha de servir també per “dinamitzar les regions veïnes” a la vegada que facilitar que Andorra “exerceixi un paper de lideratge en aquest entorn”.
Quant a la lliure circulació de persones, l’EFA, la CEA i la CCIS van incidir en la necessitat que el país  “segueixi controlant els fluxos migratoris” i que es “mantingui la vinculació entre residència i treball”.
Per la seva part, Mora, que va destacar el fet “no habitual” que les tres entitats hagin fet un “document conjunt”, va dir que el document conté unes “condicions mínimes” sense les quals no s’hauria d’acceptar la negociació de l’acord d’associació. En aquest sentit, el president de l’EFA, per qui el fet de tractar-se d’un document treballat i avalat per les tres entitats no només fa que l’executiu “l’hagi de tenir en compte”, sinó que també “se l’ha de fer seu” i “aplicar les conclusions que se’n derivin”, va remarcar la quantitat “ingent” de normativa que el Principat haurà d’assumir, una normativa a més que s’elabora a Brussel·les i en la qual Andorra no hi té res a dir. Per això, Mora, que tot i que l’executiu ja ho preveu, va insistir en la necessitat que es faci un referèndum per ratificar l’acord, va plantejar la necessitat que s’estableixi algun tipus de mecanisme perquè Andorra “pugui participar d’alguna manera en la presa de decisions”, ja que “tota la capacitat normativa no es pot delegar d’entrada”. 
En aquesta línia, el document proposa l’establiment d’una “relació jeràrquica clara” entre el protocol de país i l’acord marc per tal de garantir que “les particularitats que Andorra inclogui en l’acord tindran sempre prevalença per sobre dels principis i normes rectores del mercat interior”.

Fiscalitat i regulació de drets socials, exclosos

Malgrat que, com s’ha reiterat en diferents ocasions des de l’executiu,  la negociació de l’acord d’associació no inclou qüestions relacionades amb la fiscalitat, el document lliurat per les organitzacions empresarials al cap de Govern i al secretari d’Estat d’Afers Europeus demana que en l’acord s’inclogui una referència explícita al fet que el país “necessita conservar la seva sobirania fiscal per mantenir una fiscalitat baixa compatible amb l’estructura social existent”. I en aquest sentit, s’adverteix que assumir obligacions que comportin un increment d’aquesta  fiscalitat seria “motiu per activar la clàusula de salvaguarda”.
Així mateix, i com va explicar el president de l’Empresa Familiar Andorrana, les organitzacions empresarials volen que en l’acord d’associació amb la Unió Europea s’expliciti també que en queda fora “la regulació dels drets socials”, ja que es considera que el Principat “necessita conservar la seva sobirania social per gestionar els drets socials de la població i mantenir i desenvolupar el seu model específic, adaptat a les seves dimensions i possibilitats”.