La CEA proposa fer 1.325 pisos a preu assequible els pròxims 4 anys

Fins a 1.325 habitatges de lloguer a preu assequible, el que equivaldria al 5% del parc del parc immobiliari de lloguer, a construir els pròxims quatre anys. Aquesta és la proposta de la Confederació Empresarial Andorrana per mirar d’“apaivagar una mica” la problemàtica de l’accés a l’habitatge i, de retruc, la preocupació creixent “de totes les associacions que tenim sota el paraigua de la CEA”, ja que el problema amb l’habitatge “és un llast per a les empreses a l’hora de contractar personal”.

Així ho va explicar ahir el president de la CEA, Gerard Cadena, que va recordar que la tardor passada l’entitat va crear un grup de treball on hi havia totes les associacions empresarials vinculades amb el sector immobiliari així com les associacions representatives dels sectors que necessiten més treballadors, per tal d’abordar la situació i mirar de “trobar una solució a mitjà i llarg termini”.

Cadena, que va remarcar que després de la pandèmia el país ha anat creixent i que això ha fet incrementar la demanda d’habitatge mentre l’oferta “no només no ha crescut al mateix ritme, sinó que ha disminuït” per diferents factors com podrien ser “la intervenció del mercat, l’increment de costos i el pas d’habitatges residencials a habitatges d’ús turístic”, va precisar que aquesta iniciativa aniria adreçada a facilitar l’accés a l’habitatge a un preu assequible a aquelles persones que percebessin entre el salari mínim i el salari mitjà i que aquests 1.325 habitatges, entre els quals es podrien incloure els projectes ja impulsats pel Govern i els comuns, amb una mitjana aproximada de tres persones per cada un d’ells podrien donar resposta a les necessitats de fins a 4.000 persones, que és més o menys el nombre d’habitants que ha guanyat el país entre el 2019 i aquest 2023.

Concretament, la proposta passa per la col·laboració publicoprivada a través d’una concessió administrativa, mitjançant la qual des del Govern o els comuns es facilités de forma gratuïta els terrenys edificables i el privat, a qui se li garantiria una rendibilitat moderada, tirés endavant la promoció. “I és que incloure el terreny dispara molt els costos i no sortirien els números”, va indicar Cadena, que va detallar que sense aquest, i tot i que els costos de construcció poden variar per múltiples factors, es podria estimar un cost de 1.850 euros el metre quadrat construït. En aquesta línia, i partint de la base que la tipologia d’habitatge estaria entre els 65 i els 70 metres quadrats, es necessitarien 90.000 metres quadrats construïts per fer els 1.325 pisos, als quals s’haurien de sumar uns 13.500 metres més corresponents als espais comuns. Tot plegat al voltant de 103.500 metres quadrats amb un cost de 191,5 milions d’euros, que ascendirien a més de 220 si s’afegeix el cost de les places d’aparcament. “Una inversió de més de 200 milions d’euros que ni Govern ni comuns poden assumir i que necessita del privat per poder materialitzar-se al més aviat possible”, va remarcar el president de la CEA.

Amb tot, Cadena, que va explicar que s’ha fixat aquest percentatge del 5% per “intentar trobar un punt d’equilibri” i perquè tot i el creixement actual d’aquí a uns anys hi pot haver “un estancament”, va advertir que serà necessària una “homogeneïtzació” per tal de garantir la seguretat jurídica. I en aquesta línia, i després d’insistir que caldrà “analitzar-ho tot des d’un punt de vista global”, va remarcar que caldrà determinar clarament com es fa la cessió, com es fa la concessió i la construcció i com es fa la gestió final.

Per tot plegat, i com s’ha constatat a les trobades amb el Govern i els comuns que ja s’han portat a terme, serà necessari alguna modificació legislativa. D’una banda, de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme per tal de facilitar que els projectes d’interès nacional es puguin destinar  a habitatges de protecció pública i per afegir les promocions d’aquests entre les iniciatives per a les quals l’informe preceptiu no és vinculant, una qüestió que comportaria també haver de fer algun canvi a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

Així mateix, Cadena, que va assegurar que si no s’havia fet pública abans aquesta iniciativa era per la “voluntat de no interferir en el procés electoral”, va incidir en la importància de distribuir bé aquests habitatges per tot el país i mirar d’evitar que es concentrin en zones concretes. En aquest sentit, i en una primera estimació, hi hauria fins a 393 pisos a Andorra la Vella, 259 a Escaldes-Engordany, 183 a Encamp, 179 a Sant Julià de Lòria, 148 a la Massana, 83 a Ordino i 80 a Canillo.

Iniciativa ben acollida, amb més o menys matisos

Tot i que la iniciativa “necessita encara una sèrie d’estudis i reflexions”, tots els comuns han rebut la proposta amb bons ulls, si bé amb més o menys matisos en funció del terreny disponible, les limitacions dels plans d’urbanisme i el fet d’haver desenvolupat o no determinats plans parcials. També els primers contactes amb Govern han estat positius i des de la CEA, que està “expectant” i “esperant el plec” del projecte d’habitatges a preu assequible que vol impulsar el Comú d’Andorra la Vella, s’està en espera de poder abordar la qüestió amb més profunditat amb el nou o nova ministra competent en matèria d’habitatge.