La compravenda d’immobles creix un 15% en els darrers dos anys

La compravenda d’immobles ha anat creixent en els darrers temps. Aquest augment ha estat d’entre el 10% i el 15% en els últims dos anys, segons va informar el president de la Cambra de Notaris del Principat d’Andorra, Joan Carles Rodríguez Miñana. El que crida més l’atenció, però, és l’evolució del finançament bancari, que ha reaparegut després d’un període en què els bancs van mantenir l’aixeta del crèdit ben tancada. Així, si temps enrere “la gent feia un xec i pagava”, ara les entitats financeres hi són “molt sovint, tot i que no sempre”. Tal com va explicar el president de la Cambra de Notaris, avui  entre un 40% i un 50% de les compravendes immobiliàries ja tenen préstec bancari. “Això durant un temps no passava”, va dir Rodríguez Miñana, encara que va recordar que abans de la crisi representava 100%.
Segons han constatat els notaris, aquestes operacions no només donen sortida als pisos que pertanyen als bancs. En primer lloc, remarquen que l’adquisició d’immobles lligada al finançament bancari no és la majoritària. I, quant a les compravendes en què es recorre al crèdit, sí que hi ha una part important d’habitatges que formen part de les bosses que tenen aquestes entitats. Rodríguez Miñana va destacar que “els pisos dels bancs són una part del que es compra i ven”,  que se situaria en un 25% o 30%. “La resta són gent a qui li interessa vendre i comprar”, va dir.
El que també s’ha registrat és un increment important dels preus de venda d’aquests immobles. El president de la Cambra de Notaris va recordar que hi va haver una època en què es van vendre pisos a uns preus molt baixos, especialment els destinats a segona residència. Explica que els propietaris no veien quina era la sortida d’Andorra, “la gent tenia una mica de recança i va anar a buscar una mica la seguretat”, ja que potser en alguns casos no es volien declarar els diners, o altres situacions. Els propietaris “gairebé es volien treure aquests pisos de sobre”. La situació ha canviat radicalment i avui “s’estan venent pisos a preus que ja comencen a fer patxoca”. En aquest sentit, Rodríguez Miñana va matisar que el que s’està pagant “no són els preus exorbitants que havíem patit, però un pis ben situat es fa pagar”. És a dir, a hores d’ara ja no es poden trobar oportunitats.  
Així, pisos situats a pistes,  que es podien haver venut per 80.000 o 100.000 euros anys enrere, ara tenen un preu de 110.000 o 120.000 euros. Si mirem a les parròquies centrals, els preus són molt més elevats, ja que han sofert increments d’uns 100.000 euros. D’aquesta manera, fa un temps els habitatges de tres habitacions a 200.000 euros i escaig costaven de vendre, mentre que ara ja s’estan pagant a més de 300.000 euros. Amb relació als pisos a la resta de parròquies, amb unes característiques “normals” i amb pàrquing, l’any 2006 i 2007 per 150.000 euros eren una bona compra, va dir Rodríguez Miñana, però “després de l’any 2010 eren un negoci ruïnós i ara ja torna a ser una compra normal”. El president de la Cambra de Notaris va concloure que “no estem a nivells d’abans de la crisi, perquè tothom ha posat una mica de seny, però les coses comencen a rutllar”.

Ubach demana limitar l’augment dels lloguers més enllà de l’IPC

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, es va mostrar ahir partidari que es limitin els increments dels preus dels lloguers un cop s’acaba el contracte, i va considerar “vergonyós” que des de l’executiu es permeti que hi hagi augments d’entre 200 i 600 euros, tal com va avançar dilluns aquest rotatiu. Ubach, que va aprofitar la reunió de dilluns amb el Govern per parlar dels serveis mínims de la vaga del funcionariat per exposar aquesta preocupació, va avançar que farà arribar una carta al cap de Govern en què l’instarà a “reaccionar” i a “prendre alguna mesura” davant d’aquesta situació. El secretari general de l’USdA, que va assegurar que aquestes actuacions suposen “un atracament a mà armada tolerat per l’executiu”,  va insistir que “cal una llei que protegeixi el llogater”, i es va mostrar partidari que qualsevol increment més enllà de l’IPC “no pogués ser superior al 10%”, i sempre en “casos molt ben argumentats”, com, per exemple, que el propietari hagués hagut de fer una despesa important en un canvi d’ascensor.