La inclusió dels psicòlegs a la CASS estalviaria el 30% en salut mental

Saben quin impacte econòmic tindria la inclusió dels psicòlegs a la cartera de serveis, o,  el que és el mateix, que els tractaments psicològics siguin subvencionats per la Seguretat Social? Comportaria un 30% d’estalvi de la despesa relacionada amb salut mental en un termini de 10 anys. Així ho ha argumentat el Col·legi de Psicòlegs en l’informe lliurat al ministeri de Salut per reclamar la inclusió a la CASS. Aquesta xifra es basa en estudis fets a la Unió Europea sobre els països que han fet aquest pas d’incloure els psicòlegs a la Seguretat Social o els que han establert amb ells convenis i acords per subvencionar-los. 

El Col·legi de Psicòlegs té una  prevista una trobada amb el ministre de Salut, Carles Alvarez, aquesta setmana. Els professionals que demanen incorporar-se a la cartera de serveis veuen amb “un realisme negatiu”, en paraules del president, Òscar Fernández, que això es pugui materialitzar en el temps que queda abans d’eleccions. Per aquest motiu,  demanaran al ministre que el Govern emeti un compromís per escrit sobre la voluntat política d’incloure’ls com a professionals de la salut a la CASS. El ministre els va manifestar en la darrera reunió que un expert forà analitzaria quin és l’impacte econòmic i la repercussió del document i estudi extens que els mateixos psicòlegs han lliurat al ministeri. Però Fernández va destacar que aquest impacte econòmic ja està calculat i és aquest estalvi del 30% en un termini mitjà d’una dècada en matèria de salut mental. La inclusió dels diferents tractaments i consultes psicològiques a la cartera de serveis “reduiria la dispensació dels psicofàrmacs, reduiria també les baixes laborals per trastorns mentals, depressions i ansietat, i també l’absentisme laboral, a més de prevenir en infants i adolescents certs trastorns”, va explicar el representant dels psicòlegs. Fernández remarca que els psicòlegs “som els únics especialistes de la salut que avui no estem a dins de la Seguretat Social”, va dir. 

Ara per ara, no saben si aquest expert forà ja té o no analitzada la proposta conjunta de tots els psicòlegs del país. Però Fernández destaca que el Col·legi de Psicòlegs ha fet un gran esforç redactant un informe molt complet que parla de tots els tractaments, i explica quin impacte tindria si entressin en la cartera de serveis, “i no volem que tot el treball que hem fet es pugui quedar en un no res”, va comentar. 

L’hospital actualitzarà l’escala salarial del personal el 2019

L’any vinent el director de recursos humans de l’hospital actualitzarà una nova escala salarial que preveu tenir en compte la regularització i possible increment de sou per als infermers tenint en compte les funcions que exerceixen. Així ho va manifestar el ministre de Salut, Carles Alvarez, a David Cusidó, president  del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra en la darrera reunió, que van tenir el 5 de desembre passat. Segons Cusidó, aquesta va ser una demostració de la bona col·laboració que demostra el ministeri, “però de fets en veiem pocs, perquè no s’està fent res”, va concretar el portaveu dels infermers. 

Segons Cusidó “ja fa més de mig any que el ministre té la llei de la professió, que regula les nostres competències i ja ens han dit que no entrarà a tràmit parlamentari aquesta legislatura”, va dir. A més, des del Col·legi estan indignats “perquè fa més de dos anys que van lliurar a l’administració els estatuts del Col·legi i encara no els han aprovat”, va comentar Cusidó. 

En la darrera reunió amb el ministre, els representants dels infermers i infermeres van fer les seves aportacions a la reglamentació de l’història clínica compartida. Segons els infermers aquesta història ha de ser compartida per tots els professionals i institucions, privades o públiques, que tracten els pacients, però amb una acreditació prèvia. A més, Cusidó va apuntar que al reglament no quedava clar qui havia d’incloure a l’historial les visites que els pacients realitzen a professionals de l’estranger. Els infermers van aportar que ha de ser el pacient el responsable de  portar tota la documentació al seu metge referent o centre de salut perquè la incloguin a la seva història clínica.  Segons el president dels infermers, totes aquestes qüestions de protocol no quedaven ben definides en la reglamentació de l’historial. 

Finalment, els infermers van demanar al ministre que la implantació del metge referent tingui una segona etapa, la de determinar el paper d’atenció primària en matèria de prevenció i quina és la comunicació que han de tenir amb la figura del metge referent. Segons va explicar Cusidó, els centres d’atenció primària “semblen oblidats i tenen una gran importància en el sistema sanitari del Principat”.