La inversió sobrepassa els nivells prepandèmia i s’eleva a 82,7 milions

El ministre de Finances, Eric Jover, ha presentat aquest migdia les principals xifres del projecte de pressupost per a l’exercici 2023, uns comptes fets a partir de “previsions conservadores” i que “retornen a la normalitat” després de dos exercicis marcats per la Covid i “reforcen els pilars de l’Estat del benestar”.

En aquesta línia, Jover, que ha assegurat que amb aquest darrer pressupost de la legislatura s’intenta “aportar solucions a les necessitats de la ciutadania i al mateix temps s’intenta deixar la casa tan endreçada com sigui possible”, ha destacat l’esforç que es fa en el capítol d’inversions, que no només recupera, sinó que supera ja els nivells prepandèmia.

“Durant la pandèmia era necessari retallar la inversió; això es pot fer de manera puntual, però no a llarg termini, perquè es pot hipotecar el creixement econòmic, i ara hem volgut recuperar-la en la mesura de les nostres possibilitats”, ha manifestat el titular de Finances, que ha concretat que el capítol d’inversions creix un 13%, gairebé en deu milions d’euros, i s’eleva fins als 82.698.257 milions, 44.413.797 milions corresponents a la partida d’inversions reals, que augmenta un 19% i supera en 1,5 milions la dotació prevista el 2019, i 38.284.460 que es preveuen com a transferències de capital, que s’incrementen un 7% respecte al pressupostat per a aquest exercici.

Quant a projectes concrets, Jover, que ha remarcat que “les inversions, a part de ser quantioses evidencien els eixos prioritaris de la política del Govern”, ha destacat els 6,6 milions d’euros que es destinaran al projecte d’habitatges de preu assequible de la Borda Nova, la dotació de 5 milions per a la compra d’habitatges i el milió d’euros que es destinarà per al projecte d’habitatges tutelats per aprofitar les dues plantes en desús del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI). Així mateix, el ministre ha incidit també en el milió previst per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra, els 3 milions per a l’heliport nacional i la partida de 2,7 milions per a la desviació de la Massana. A la vegada, i malgrat que no tots corresponen al capítol d’inversions, Jover ha volgut destacar els 13 milions que es destinaran a la digitalització, una xifra que gairebé dobla la dotació que es va preveure el 2019, que va ser de 7 milions. 

Els comptes inclouen també una partida de 460.000 euros, als quals cal afegir 33 milions en plurianuals, per al projecte del multifuncional.

Tal com ja va avançar el titular de Finances el dia que el consell de ministres va donar el vistiplau al projecte de llei del pressupost, els comptes preveuen un dèficit de 31,4 milions d’euros, resultant d’una previsió total d’ingressos de 522.306.991 euros i d’unes despeses globals de fins a 553.756.991 euros.

Així, els ingressos corrents, 522.302.807, s’incrementen un 12% respecte als 465 milions que es van preveure per al present exercici degut a l’augment del 20% de la recaptació prevista per impostos directes, que passa de 95,2 milions d’aquest any a 114,5, i del també increment, en aquest cas del 10%, provinent de la imposició indirecta, que passa dels 305,8 milions pressupostats el 2022 a 336.356.189 euros per a l’any vinent.

Tot i aquests increments previstos, 19,3 milions en el cas dels impostos directes i de 30,5 en els indirectes, Jover ha volgut remarcar que es tracta d’una previsió “conservadora” si es tenen en compte les dades reals de què ja es disposa. Així, el ministre, que ha recordat que l’estimació d’ingressos es fa en base a la previsió de liquidació de l’exercici anterior, ha avançat que tot i que per aquest any s’havien calculat uns ingressos de 95,2 per imposició directa es tancarà amb 114 milions. En el cas de la imposició indirecta, bona part de l’increment s’explica per l’únic “aspecte positiu” que té la situació d’elevada inflació, ja que l’increment de preus comporta també una major recaptació per a les arques públiques a través de l’impost general indirecte (IGI).

Quant al capítol de taxes i altres ingressos, on s’inclouen la taxa verda i la taxa turística, es preveu un increment de 10,4 milions d’euros (28%), passant dels 37,1 milions del 2022 a 47,5 milions, degut també que s’espera que els canvis en les lleis judicials comportin un increment de la recaptació de les sancions.

En canvi es preveu un descens de l’11% dels ingressos patrimonials, que passen de 26,7 a 23,7 milions, ja que només es té la intenció d’agafar el 100% de dividends d’Andorra Telecom tenint en compte que es dona per fet que Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) tancarà l’exercici amb pèrdues. En aquesta partida s’inclou també el superàvit que obtindrà el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) després de l’acord assolit amb la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (Selae) espanyola.

Pel que fa al capítol de despeses, les corrents, 471.058.734 euros, pugen un 13% respecte als 418,4 milions pressupostats per aquest any, amb un increment de totes les partides. Així, les despeses de personal pugen un 8%, 9,5 milions, i passen de 121,8 a 131,4 milions d’euros, un augment que Jover ha atribuit a les 25 noves places que inclou el pla de xoc per a la Justícia, a la previsió de l’IPC, a l’entrada en vigor de la llei que preveia un increment de la base salarials dels funcionaris així com a l’aplicació dels triennis, que suposaran 700.000 euros més, i a les provisions de jubilació, 1,1 milions més.

D’altra banda, la dotació de la partida de consum de béns corrents i serveis, on “hi ha poc marge de maniobra”, s’incrementa un 10% i passa de 57,4 a 63,2 milions, mentre que les despeses financeres  creixen un 8% i ascendeixen a 17,5 milions.

La partida de transferències corrents augmenta en 36 milions (16%) i passa dels 222,7 pressupostats per aquest exercici a 258,7 per al vinent. En aquest sentit, el ministre de Finances, que ha avançat que es demanarà un crèdit extraordinari per regularitzar les transferències als comuns d’aquest any, ha justificat l’increment per l’aplicació de l’IPC i ha destacat els augments previstos per a l’hospital, perquè “se segueix apostant per la salut”, i per a la Universitat d’Andorra, que un any més “tindrà el pressupost més elevat de la seva història”.

Analitzant les despeses per ministeris, Jover ha remarcat l’augment del 40% de la dotació del ministeri de Presidència, Economia i Empresa, que passa de 19,1 a 26,7 milions, i on s’inclouen per exemple 4,7 milions més a la partida destinada al transport públic, que tal com ja s’havia avançat, continuarà sent gratuït el 2023, la dotació per a l’heliport i 300.000 euros per a l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell, ja sigui per destinar-los a l’ampliació de la línia actual fins a Madrid o a l’estudi i posada en marxa de noves línies regulars, entre d’altres.

Jover ha apuntat també l’increment del 27% de la dotació del ministeri de Territori i Habitatge, que passa de 45,3 a 57,3 milions, i l’augment del 20% del ministeri de Turisme i Telecomunicacions, que passa de 16,4 a 19,6 milions, un augment “associat a la taxa turística i al compromís del Govern perquè reverteixi en el sector”.

La resta de departaments, tot i que amb variacions proporcionals més petites, també veuen incrementades les seves dotacions. Així, el departament del cap de Govern comptarà amb una dotació de 18,3 milions, un 10% més i Finances i Afers Exteriors augmenten un 11% i disposaran de 93,6 i 8,3 milions respectivament. El pressupost per a Justícia i Interior ascendeix a 48,5 milions, un 10% més, el d’Afers Socials, Joventut i Igualtat a 39 milions (16%) i el de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat a 22,7 milions (10%). Salut comptarà amb 98,3 milions (9%), Educació i Ensenyament Superior amb 75 (5%) i el ministeri de Cultura i Esports amb 18,2 milions (16%).