La Llei d’inversió estrangera entra en vigor i obre al 100% tots els sectors

Un dels textos que haurien de ser dels més importants de la present legislatura, la Llei d’inversió estrangera, aprovada el passat 21 de juny en el Consell General, entrarà avui en vigor, després que ahir va sortir publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

La llei va ser aprovada amb els vots favorables dels consellers demòcrates i l’abstenció dels socialdemòcrates, i enmig de durs retrets entre el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, i el grup de l’oposició. El Govern considera que aquesta regulació ha de servir per al creixement i  la diversificació de l’economia.
La nova llei permet l’obertura al capital estranger de tots els sectors, fixa l’autorització prèvia per a inversions superiors al 10% en funció d’uns criteris de salvaguarda i instaura el silenci administratiu positiu d’un mes. Tal com va explicar el ministre Alcobé en el moment de presentar el projecte de llei, es va optar per un model sense restriccions sectorials amb autorització prèvia, perquè consideren que hi pot haver inversions estrangeres que no siguin convenients tenint en compte que l’objectiu és el creixement econòmic basat en un valor afegit d’aquestes inversions.
El ministre va puntualitzar que s’analitzarà cas per cas, valorant cada vegada si una inversió és positiva o no per al país en funció de les salvaguardes que s’han definit: l’exercici del poder públic, la sobirania, la seguretat nacional, l’ordre públic, el medi ambient, la salut pública, les activitats relacionades amb mercaderies sensibles i l’interès general. En aquest sentit, va assegurar que són criteris objectius i molt delimitats, i que el fet d’establir elements de valoració de cada projecte aconsegueix eliminar “els components arbitraris que pugui tenir una administració”.
Precisament l’arbitrarietat és un dels motius de discussió entre els socialdemòcrates i el Govern, que van portar el grup de l’oposició a abstenir-se en la votació del projecte de llei.
En aquests moments, segons el Govern, ja hi ha nou empreses que han firmat un compromís per estudiar Andorra com a destinació per ubicar-hi la seva activitat. En aquest sentit, el ministre Alcobé va revelar fa uns dies el nom de la Clínica Teknon i Indra com dues de les companyies que han mostrat interès pel Principat. 
D’altra banda, un cop entri en vigor la nova llei, tenint en compte que la legislació dels països veïns en matèria de professions liberals també inclou el principi de reciprocitat, els metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers i economistes andorrans podran exercir a Espanya, França i Portugal.
Juntament amb la Llei d’inversió estrangera, el BOPA també ha publicat la Llei de l’impost general indirecte (IGI), que entrarà en vigor l’1 de gener del 2013, un text fonamental en la definició del nou marc fiscal.

El Govern aprova una quota de 500 autoritzacions de residència sense treball

El consell de ministres va aprovar en la reunió d’ahir la quota de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball. El Govern va indicar  que l’establiment d’un nou contingent és imprescindible després de la modificació de la Llei qualificada d’immigració, segons la qual el nombre d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès científic, cultural i esportiu s’ha de fixar periòdicament d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials.
El reglament de quota preveu un total de 500 autoritzacions de residència sense treball, que s’han de concedir donant prioritat als nacionals espanyols, francesos i portuguesos, així com els altres membres de la Unió Europea (UE) i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). D’aquestes 500 autoritzacions, 300 corresponen a residències sense activitat lucrativa; 100, a residències per a professionals amb projecció internacional; i 100 més, a residències per raons d’interès científic, cultural i esportiu.
D’altra banda, el consell de ministres també ha aprovat el reglament de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball. El text desenvolupa diversos punts referits a la concessió, a la renovació i a l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball. Concretament, regula els requisits necessaris per a l’acreditació de la inversió en actius andorrans per a l’atorgament de les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa; per a l’acreditació dels recursos econòmics suficients i per a la qualificació i experiència per als professionals amb projecció internacional i per justificar l’activitat del sol·licitant d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu.
Amb la reforma del règim dels residents passius, el Govern vol reforçar la plaça andorrana com un lloc atractiu perquè s’hi instal·lin persones que aportin capital, talent i una bona projecció professional, segons va manifestar el cap de Govern, Antoni Martí, al discurs d’orientació política que va pronunciar el 7 de juny al Consell General. Aquesta llei és un dels principals projectes en què ha treballat el fins ara titular de Justícia i Interior, Marc Vila, durant el seu mandat. Fins aquest moment només estava regulada la residència sense una activitat lucrativa –coneguda fins ara com a residència passiva–, però s’hi han volgut afegir unes noves categories per fer un país atractiu per a les persones de reconegut prestigi que es vulguin instal·lar a Andorra.
A més, es persegueix també que hi hagi una nova font de riquesa, ja que els residents que s’acullin a una d’aquestes categories hauran de dipositar 400.000 euros a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), en comptes dels 30.000 que es demanaven fins ara. Es pretén, així, que el resident sense treball tingui una vinculació permanent amb el país.