La taxa d’ocupació puja un 1,6% i posa fi a 7 anys seguits de caiguda

La població ocupada, persones d’entre 15 i 64 anys que exerceixen una activitat remunerada, es va situar l’any passat en 44.375 persones, una xifra que supera el màxim del període 2010-2017, segons els resultats de l’Enquesta de Forces del Treball corresponent a l’exercici 2018 fet públic ahir pel departament d’Estadística.

I és que com es posa de manifest en l’informe la tendència a créixer de la població del país iniciada el 2013, també en els trams de població a partir de 15 anys, s’ha acabat reproduint en la població activa i ocupada a causa de l’increment de població en edat de treballar i també dels permisos de residència i treball. Així, la taxa d’activitat (81,9%) –la ràtio entre el nombre de persones en activitat i la població en edat de treballar– i la taxa d’ocupació (80,3%) –la proporció de persones ocupades i la població en edat de treballar– van incrementar-se l’any passat en 1,3 punts i en 1,6 punts, respectivament, amb relació al 2017 i van trencar d’aquesta manera set anys consecutius de davallada.
Pel que fa a la taxa d’atur, l’any passat es va situar en el 2%, la més baixa des del 2010, any en què es va iniciar aquesta enquesta, mentre la taxa d’inactivitat –ràtio entre el nombre de persones inactives i la població total d’entre 15 i 64 anys– es va situar en el 18,1%, més d’un punt inferior al 19,4% registrat l’any 2017.
Si es comparen les dades amb les dels països veïns i amb la mitjana de la Unió Europea, la taxa d’atur d’Andorra és la més baixa, no només del 2018, sinó de tot el període. Així, a la UE l’any passat la taxa d’atur va ser del 6,8%, percentatge que s’eleva fins al 9,1% en el cas de França i fins al 15,3% en el cas d’Espanya. Pel que fa a les taxes d’activitat i d’ocupació, també les registrades a Andorra són superiors a les de l’entorn europeu i dels països veïns, a la vegada que la taxa d’inactivitat del Principat és la més baixa.
Les dades posen de manifest que el 18,3% dels aturats tenen estudis primaris, el 68,2% estudis secundaris i el 13,5% restant tenen estudis terciaris, mentre que, per nacionalitats, el 43,4% dels aturats són andorrans, seguits dels espanyols (29,2%) i els portuguesos (17,9%).
El 54,3% són dones i tenen majoritàriament entre 25 i 54 anys (60,3%) mentre que els homes suposen el 45,7%. El 17% dels aturats són de llarga durada, és a dir, fa més d’un any que busquen feina i es concentren majoritàriament en el tram d’entre 55 i 64 anys, multiplicant per quatre la seva proporció respecte a la resta de trams d’edat. El 83% són de curta durada i el 45,1% dels aturats fa menys de tres mesos que busquen feina.
El 91,2% dels aturats han treballat anteriorment i en el 40,6% dels casos es troben en aquesta situació perquè ha finalitzat el seu contracte determinat, un 20,3% perquè ha perdut la feina de forma involuntària mentre que un 18,6% han deixat la feina voluntàriament. 
Quant a les ocupacions, les més buscades són empleats administratius i treballadors de serveis (50,9%), i treballadors no qualificats (16,8%). La majoria de les persones aturades que han treballat anteriorment ho han fet en el sector del comerç, hostaleria, transport i informació i comunicacions (43,1%), sectors en què habitualment hi ha molta rotació de personal per l’estacionalitat que caracteritza el mercat laboral del país.
En el cas de la població inactiva, majoritàriament està conformada per dones (56,5%), i la majoria amb més de 65 anys (46,9%) o entre els 15 i els 24 (29,5%). Així, el 46,8% d’aquest grup poblacional no busca feina perquè està jubilat, el 30,7% perquè cursen estudis o reben formació, el 9,0% per malaltia o incapacitat pròpia, el 4,6% per responsabilitats familiars o personals, l’1% per cuidar infants o adults discapacitats, el 6,7% perquè no necessita treballar, el 0,5% forma part dels actius potencials (inclouen persones desanimades en relació amb l’expectativa d’incorporar-se al mercat laboral) i el 0,7% té altres motius. Fins a un 75% dels inactius han treballat anteriorment i, entre els darrers llocs de treball ocupats, destaquen els treballadors de serveis de restauració i comerç (27,6%), els treballadors no qualificats (15,3%) i el personal directiu (12,0%).
Finalment, pel que fa a la població ocupada, el 54,2% són homes, fins a un 82,4% tenen almenys estudis secundaris. A més, la població ocupada està integrada per un 86,7% d’assalariats –69% al sector privat i un 17,7% al sector públic– i per un 13,3% de treballadors per compte propi. Els treballadors de serveis de restauració i comerç suposen el grup més gran (23,8%), seguit de tècnics i professionals científics (14,5%) i de tècnics i professionals de suport (12,7%). 

1.781 euros nets al mes per un treball de 39,7 hores setmanals

Estadística estima la remuneració mitjana mensual del 2018 en 1.781,42 euros nets per a un treball de 39,7 hores setmanals de mitjana, un augment del 3,2% respecte a les dades del 2017. Així, fins a un 40% dels ocupats va guanyar entre 1.240 i 2.000 euros mensuals l’any passat, el 30% 2.000 euros o més, mentre que el 30% restant en va guanyar menys de 1.240 euros. La diferència per sexes és també evident. Així, les dones guanyen de mitjana 1.538,21 euros nets al mes, mentre que la mitjana dels homes s’eleva fins als 1.987,03 euros, fet que representa una bretxa aproximada de 450 euros. Així mateix, els homes tenen una concentració relativa més elevada en remuneracions altes que les dones. D’aquesta manera, el 56,3% dels homes ingressen més de 2.000 euros nets al mes, enfront del 36,1% en el cas de les dones. En les remuneracions més baixes passa el contrari, el 25,8% de les dones obtenen una remuneració inferior a 1.240 euros nets al mes, respecte al 10,6% dels homes. Des del departament d’Estadística s’atribueix aquesta desigualtat en la mitjana i la distribució de les remuneracions al fet que les dones “treballen més sovint a temps parcial i en sectors d’activitat menys remunerats que els homes”. L’enquesta posa de manifest també que com més alt és el nivell d’estudis dels ocupats, més alta és també la remuneració. Així, el 30,8% de les persones amb un nivell d’estudis primaris tenen una remuneració inferior als 1.240 euros nets al mes, mentre que per a les persones amb un nivell d’estudis secundaris el percentatge disminueix al 19,9% i en el nivell d’estudis superiors és només del 5,3%.