Diari digital d'Andorra Bondia
La Uifand va conèixer la nota del FinCEN el 6 de març, “mai abans”
La Uifand va conèixer la nota del FinCEN el 6 de març, “mai abans”

La Uifand va conèixer la nota del FinCEN el 6 de març, “mai abans”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

La Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) va tenir coneixement de la nota que volia emetre el FinCEN en relació a Banca Privada d’Andorra el dia 6 de març del 2015, és a dir quatre dies abans que es publiqués, i “mai abans” d’aquesta data.
Així de contundent es va mostrar ahir el cap de la Uifand, Carles Fiñana, que d’aquesta manera responia a les manifestacions d’Higini Cierco davant la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera en el sentit que hi havia estaments públics del país que coneixien la nota amb anterioritat. 
Fiñana, que va evitar valorar el que ha transcendit de la compareixença del màxim accionista de BPA, sí que va voler deixar clar que ni ell personalment ni la Uifand havien tingut coneixement de cap element que pogués fer pensar en aquesta nota del Tresor nord-americà, de la qual, va precisar, van tenir coneixement el 6 de març quan van ser convocats a una trobada, juntament amb l’INAF i la fiscalia general, on se’ls va posar al corrent de la qüestió.
El cap de la Uifand va fer aquestes manifestacions en la presentació de la Memòria de l’organisme corresponent a l’exercici 2015, un any “singular”, segons va assegurar, i marcat “no únicament per BPA, que també”, sinó també per “les novetats” en les normatives en matèria de prevenció de blanqueig de capitals que s’han hagut de seguir i implantar.
Respecte a BPA, Fiñana, que va defensar el rol de l’organisme i va recordar que molts casos posteriorment judicialitzats han sorgit arran de la tasca d’investigació portada a terme per la Uifand, va explicar que la Unitat d’Intel·ligència Financera va investigar Banca Privada d’Andorra des de mitjan 2010, inicialment pel conegut com a cas Venezuela. Es tracta d’una investigació que va durar més de dos anys, segons va precisar el cap de la Uifand, que també intervendria en dos casos més, l’Emperador, lligat al xinès Gao Ping, i el Petrov, tots dos judicialitzats el 2013.
Arran d’aquestes investigacions, la Uifand va decidir, el 14 de gener del 2013, obrir un expedient administratiu sancionador contra Banca Privada d’Andorra, una investigació que hauria acabat desembocant “en un plec de càrrecs” i la consegüent proposta de sanció per a l’entitat, segons va destacar Fiñana, però,  com que no estava conclòs al moment de la publicació de la nota del FinCEN i la posterior investigació penal dels fets, es va haver de “suspendre de forma provisional”. En aquest sentit, el cap de la Uifand va explicar que, seguint el procediment pertinent, s’hauria d’avaluar la represa o no de l’expedient administratiu un cop finalitzés el procés judicial, tot i que la des­aparició de BPA fa que la proposta de sanció en què pogués derivar ja no tingui raó de ser.

Avaluació del Moneyval
Pel que fa a les novetats en matèria de prevenció de blanqueig de capitals, el responsable de la Unitat d’Intel·ligència Financer va recordar que l’any passat es va tancar la quarta avaluació del Moneyval, un procés que es va superar “amb nota”, segons va precisar, i que des del setembre del 2015 ja està en marxa la cinquena ronda d’avaluació, que comportarà una visita de l’equip avaluador del Moneyval, que tindrà lloc entre el 6 i el 18 de març de l’any vinent. 
Un dels serrells pendents d’implantar, segons va destacar Fiñana, és l’adequació de la llei d’assegurances, que ja es troba en tràmit parlamentari. A més, també s’hauran de “tenir en compte” les noves recomanacions que es deriven del GAFI o aspectes lligats amb l’Acord Monetari, com són la transposició de la normativa referida al bloqueig, l’embargament i confiscació dels instruments procedents del crim o la coneguda com a quarta directiva i que tracta, entre altres aspectes, dels PEP nacionals, la responsabilitat penal de les persones jurídiques.
Així mateix, el cap de la Uifand va destacar la feina que s’ha fet, i que s’està a punt de concloure, respecte de l’estudi nacional de riscos, que neix d’una recomanació del GAFI i que serà un “punt de partida” important de la cinquena avaluació. Aquest estudi, que s’ha fet seguint la metodologia i amb l’assessorament del Banc Mundial, ha de servir per analitzar els riscos en els diferents sectors pel que fa al blanqueig per poder-lo mitigar o rebaixar. 
Fiñana, que va destacar que l’estudi s’ha fer des d’una perspectiva d’“honestedat, claredat i credibilitat” i va lloar la participació del sector privat i també dels estaments públics que hi han pres part, va avançar que el treball es presentarà al desembre.

La Unitat d’Intel·ligència Financera rep 60 declaracions sospitoses el 2015, un 67% més

La Unitat d’Intel·ligència Financera va rebre l’any passat fins a 60 declaracions d’operacions sospitoses, gairebé un 67% més que les que es van rebre l’any 2014 (36), segons consta en la memòria de l’exercici 2015. El cap de la Uifand, Carles Fiñana, va apuntar que aquest increment respon al fet que “cada vegada més hi ha una major conscienciació” dels subjectes obligats, tant financers com altres. En aquest sentit, Fiñana va precisar que fins a 52 de les declaracions rebudes corresponen a bancs –l’exercici 2014 van ser 32– i la resta a notaris, advocats, comptables, economistes, assegurances, immobiliàries i girs postals.
La memòria posa de manifest també el creixement de les peticions de cooperació internacional, que passen de les 33 registrades el 2014 a 48 el 2015, 41 de les quals d’altres entitats cap a la Uifand i set tramitades per l’organisme andorrà a altres unitats d’intel·ligència foranes. Fiñana va incidir també en el  creixement de la cooperació de la Uifand en l’àmbit nacional, que passa de set assumptes el 2014 a 30 el 2015, tots de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i bàsicament processos d’autoritzacions.
Pel que fa al nombre d’expedients que van arribar a la justícia, hi ha hagut una disminució. Així, l’any passat la Uifand va trametre 
21 expedients a la fiscalia, davant els 25 que hi va enviar el 2014. No obstant, el volum de diners que poden acabar a les arques públiques fruit d’embargaments i posteriors comisos, si es dóna el cas, és superior el 2015. I és que els 21 expedients portats a la justícia suposen fins a 55,2 milions d’euros, mentre que els 25 expedients de l’exercici 2014 corresponien únicament a 6,1 milions.

Uifand
Unitat d'Intel·ligència Financera
Carles Fiñana
BPA
FinCEN
Moneyval
avaluació
declaracions sospitoses

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte