L’AAFT també vol que es provi la intencionalitat en el delicte fiscal

L’Associació d’Asessors Tributaris i Fiscals d’Andorra (AATF) s’afegeix a la demanda pronunciada pel president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, en referència a la modificació del text de la tipificació del delicte fiscal. Armengol, en la presentació de l’informe econòmic de la Cambra el passat 11 de setembre,  va  reivindicar que és necessari un procediment que garanteixi “fermament els drets del contribuent amb la presumpció d’innocència, el dret a la no autoincriminació, o dret a la prova i a conèixer en tot moment quina és la situació personal”.  Ara són els assessors tributaris els que també se sumen a aquesta demanda perquè consideren que si no es canvia el text, la interpretació pot portar a un risc, com ja està passant a Espanya, pel qual l’oficina tributària amenaci a pagar o a portar tots els impagaments a la fiscalia. 
Segons assegura el vicepresident de l’AATF, Marc Vilallonga, “és important que es provi la intencionalitat del delicte, perquè ara no hi figura en el redactat de l’article i queda a la interpretació dels tribunals”. L’element intencional o la voluntat de cometre el delicte és el que ha de ser determinant per la tipificació, asseguren des del col·lectiu d’assessors.  Consideren que no només s’ha de considerar la quota o xifra límit per tipificar-ho com a delicte fiscal bàsic o agreujant. Si el text recull la necessitat de la prova de la intencionalitat consideren que “és més garantista”.
Recordem, que segons la nova regulació, si l’import defraudat és a partir dels 75.000 euros, es considera delicte fiscal bàsic, i si supera els 150.000, és quan és delicte fiscal agreujat o quan els fets s’emmarquen en una organització criminal. D’aquesta manera, només el tipus agreujat serà subjacent al delicte de blanqueig. 
Vilallonga remarca que el text de la tipificació del delicte fiscal s’ha basat en l’ordinació espanyola, malgrat que les quotes siguin més similars a la tipificació del delicte fiscal de Luxemburg o Liechtenstein. Per això, alerta que a Espanya està passant que la hisenda pública té un excés d’imputació del delicte o d’amenaçar a la gent de portar els impagaments a la fiscalia i es veuen obligats a pagar per un acord. 
L’article 248 del Codi penal que parla del delicte fiscal el descriu així: “El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros”. Després parla de l’agreujant. El que els diferents sectors, Cambra de Comerç i AATF, reclamen és que s’afegeixi que es provi la intencionalitat o la voluntat de cometre el delicte, perquè consideren que si no hi ha aquesta intenció, no s’hauria de penar. 
L’AATF preveu celebrar, abans de finalitzar l’any, una ponència amb un expert fiscalista espanyol per explicar la tipificació del delicte fiscal i els riscos que hi ha a la pràctica.