L’Acoda demana abaratir els costos de l’acomiadament per impulsar el sector

Flexibilitzar el Codi de relacions laborals per abaratir els processos d’acomiadament. Aquesta és una de les propostes de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda) per frenar la caiguda del sector, que ja s’allarga diversos anys i que pot suposar que, si se segueix el ritme actual, es perdin enguany 1.000 llocs de treball més.

Això sí, la mesura s’hauria d’introduir “buscant l’equilibri”, és a dir, juntament amb altres que beneficiïn els treballadors, com podria ser, per exemple, l’increment del sou base, cosa que a la vegada contribuiria a la dinamització de l’economia.
Així ho va dir ahir el gerent de l’Acoda, Víctor Filloy, durant la presentació d’un informe elaborat per l’associació que descriu la precària situació del sector i apunta tota una sèrie d’actuacions per revifar-lo. Filloy va ressaltar que els costos d’acomiadar tants treballadors en els últims anys han estat molt elevats per al sector, fins al punt que moltes empreses hi han hagut d’invertir bona part dels beneficis obtinguts en els exercicis de bonança econòmica.
En aquest sentit, si es té en compte que entre el 2006 i el 2011 es van destruir 3.145 llocs de treball, passant de 6.777 a 3.632 treballadors, els costos d’acomiadament superarien els 43 milions. Així, la patronal dels contractistes considera que cal revisar els costos dels processos d’acomiadament, “igual que s’està fent a tot arreu”, ja que en cas contrari empreses encara actives haurien de recórrer a la suspensió de pagaments o directament a la fallida. 
La intenció de l’Acoda és que des del Govern, que ja ha rebut l’informe, s’impulsi un paquet de mesures, que s’haurien de tractar de forma global i immediata per esmorteir la davallada del sector. En aquest sentit, l’associació aposta per un compromís entre l’executiu i el sector per impulsar la rehabilitació, tenint en compte que és difícil que el mercat admeti més obra nova en el moment actual, ja que encara hi ha un excés d’oferta pendent de ser absorbida.
Les diferents iniciatives legislatives necessàries per portar a terme el paquet de propostes que s’ha elaborat, que es podrien encabir en una llei òmnibus com les que s’han fet en països veïns, haurien de ser una realitat en els pròxims sis mesos i s’haurien de tramitar pel procediment d’urgència al Consell General.
En cas que no s’actuï d’aquesta manera, les previsions de l’Acoda són que se seguiran perdent entre dos i tres llocs de treball al sector al dia, tot i que les modificacions que s’introduiran a la llei del sòl poden ajudar a desbloquejar alguns projectes que estaven aturats. Entre els canvis que l’entitat demana que s’introdueixin també en aquest text hi ha l’augment de la volumetria, que seria un altre incentiu per construir, i facilitar l’aprovació dels plans especials.
Entre les propostes dinamitzadores, l’Acoda esmenta  al seu informe la rehabilitació d’immobles, per a la qual cosa s’hauria d’establir la inspecció tècnica d’edificis, que obligaria els propietaris a revisar-los quan tenen un cert nombre d’anys. L’associació advoca també per la normalització del crèdit i el manteniment d’un nivell adequat d’inversió pública, que s’hauria de situar entre el 2% i el 3% del producte interior brut (PIB) –al voltant de 70 milions d’euros–, quan la previsió per als pròxims anys és que sigui d’un 0,2%.
Pel que fa a les iniciatives legislatives que s’haurien de concretar, s’aposta per regular les concessions administratives, ja que en un moment en què no hi ha diners per invertir a les arques públiques hi pot haver empreses interessades a explotar certes infraestructures, així com per una llei de morositat i un tribunal d’arbitratge. L’Acoda es refereix també al seu estudi a un conjunt de projectes de què s’ha parlat molt i que haurien d’entrar “en l’etapa executiva en un període no superior a sis mesos”: impuls de l’energia elèctrica, iniciatives vinculades al llibre blanc de l’energia, telefèric del pic de Carroi, estació d’autobusos, heliport, casino i parc sanitari i tecnològic. 
El president de l’Acoda, Antoni Baena, va descriure la delicada situació del sector destacant que en obra privada està per sota dels nivells de l’any 1984. L’any 2010 es van autoritzar 56.610 metres quadrats i l’any 1984 van ser 83.042.  Pel que fa a obra pública, en els últimes cinc anys s’ha passat de poc més de 60 milions d’euros pressupostats a 11 milions el 2012.
Baena va manifestar que davant d’aquest panorama cal una “resposta immediata”, no tan sols per ajudar la construcció sinó també altres subsectors i evitar els costos socioeconòmics derivats dels acomiadaments, com són l’augment de les prestacions socials i la disminució de cotitzants a la CASS. Els diners que la Seguretat Social pot perdre si es fa el miler d’acomiadaments previstos per a aquest any són prop de cinc milions d’euros.