L’Acoda proposa finançar una part de l’obra pública per mantenir el sector

L’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda) proposarà al Govern el cofinançament d’una part de l’obra pública amb l’objectiu de mantenir uns nivells d’inversió suficients per mantenir el sector de la construcció.

L’entitat va constatar que des del 2009 s’han perdut 1.500 empleats a tot el sector, i va sostenir que, amb la inversió prevista per l’executiu, difícilment es podran mantenir els llocs de treball actuals. Davant d’aquesta situació, l’Acoda pensa demanar a l’executiu que es replantegi el finançament a curt termini de projectes com el vial de Sant Julià o d’altres obres públiques. 
En aquest sentit, Filloy va proposar “asseure’ns l’administració i les empreses del país i trobar un finançament conjunt”. D’aquesta manera, l’Acoda pretén “que el Govern no es carregui amb la totalitat del deute, sinó que les empreses en puguin assumir una part”. També caldria veure el posicionament de la banca, segons va explicar el secretari de l’Acoda, Josep Martisella, que va assegurar: “preferim finançar obres que acomiadaments”.
“Analitzades les dades actuals amb una caiguda del 50% en obra privada i les previsions d’obra publica prevista pel Govern per al 2012, amb una reducció de pràcticament el 75%, es podria preveure una davallada considerable dels treballadors del sector per al 2012”, va afirmar ahir el gerent de l’Acoda, Víctor Filloy. En la mateixa línia, el secretari de l’entitat, Josep Marticella, va sostenir que, tal i com està el sector, el que no es pot fer és “congelar-lo i esperar a veure què farem d’aquí a dos anys, ja que si no pugem els metres quadrats autoritzats difícilment es poden mantenir les plantilles”.
En aquest sentit, Filloy va recordar que durant el 2010 es van autoritzar 56.610 metres quadrats, la pitjor dada dels darrers 30 anys, en què la mitjana anual ha estat de 220.000 metres quadrats anuals. També va constatar que les superfícies autoritzades per a la construcció d’habitatges ha passat dels 73.639 metres quadrats l’any 2009 als 13.769 l’any 2010, fet que representa una caiguda vertical de l’activitat del 82% en habitatge. Les perspectives tampoc no són massa bones en el sector privat ja que, segons els arquitectes consultats, actualment s’estan signant un 60% d’obres menys per a l’any vinent.
L’entitat també va donar dades sobre el paper de la construcció en relació amb el PIB, després de cinc anys consecutius de descens d’activitat pel que fa al conjunt de l’economia Andorrana. Així, la construcció va aportar el 9,70% del total del PIB durant l’any 2010 a l’economia Andorrana, fet que suposa un descens de pràcticament dos punts percentuals amb relació a la mateixa dada del 2009 on es va situar en l’11,60%, mentre que a l’estat espanyol va ser del 0,8%.
Pel que fa a les previsions d’obra nova de cara al proper pressupost, Marticella va assegurar que “amb 5 milions no es manté l’estructura actual”, i va recordar que en moments tan difícils, la inversió pública és bàsica: “Passar de 70 o 80 a 5 milions no és la mesura més justa, tot i que entenem que també s’han de pagar els altres 25 milions”. Així mateix, el secretari d’Acoda va sostenir que en altres països es sol dedicar el 2% del PIB, de manera que l’equivalent aquí serien uns 50 milions d’euros.

Vial de sant julià
L’entitat es va referir específicament al vial de Sant Julià, després que el Govern anunciés recentment que no s’inclouria als comptes del 2012. Marticella va assegurar que “encara tenim confiança que aquestes obres puguin sortir”, mitjançant l’aplicació de “fórmules imaginatives” com ara el cofinançament de l’obra. A més, es va mostrar convençut que “tenim empreses suficientment capacitades per assumir l’obra”.

Altres mesures
L’Acoda va proposar també altres mesures, com ara la millora del reglament de rehabilitació, un punt en el qual ja han començat a treballar i que, segons Marticella, “es posarà en marxa de forma ràpida”. L’entitat reclama una major difusió dels ajuts, ja que considera que “els propietaris tenen unes condicions de finançament favorable”, però en general “no en tenen constància o desconeixen el procediment”. D’altra banda, Filloy va apuntar que les modificacions realitzades a la Llei del sòl són insuficients i que, si bé les millores són benvingudes, caldria tornar a revisar el text.