L’Acoda tem que no tots els projectes d’obra s’acabin executant fins al final

L’Associació de Contractistes d’Obra admet que hi ha un pic en la construcció que es podria traduir en una “bombolla” de pisos de luxe, tal com va advertir el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, i també estan d’acord a reclamar un creixement sostenible, racional i a llarg termini, com deia l’informe de la CCIS. El neguit del col·lectiu, però, és que hi ha molts projectes d’obra privada “molt importants però hem de veure si tota aquesta obra que comença també s’acaba o es deixa per acabar”, va dir la gerent de l’associació, Mònica Dalmau. 
Per aquest motiu, tal com ja van fer el mes d’agost passat arran de l’esllavissada a la carretera General 1, quan van reclamar, a través d’una nota, una llei d’edificació per determinar responsabilitats, ara demanen una normativa que garanteixi “que tota aquella obra que es comenci també s’acabi”, va informar Dalmau. 
La gerent de l’Acoda va remarcar que el constructor, en el moment que assumeix un projecte avança la contractació de personal i compra tot el material necessari, i que quan l’obra es paralitza i no s’acaba en surt perjudicat. “Algunes empreses constructores han hagut de tancar les portes per deutes que han generat d’obres que no s’han acabat”, va lamentar Dalmau.
La gran majoria de projectes de construcció, molts dels quals de pisos de luxe, corresponen a les torres planificades al Clot d’Emprivat, sobre les quals Dalmau va advertir que “s’ha generat una possible bombolla immobiliària perquè hi ha un desequilibri, ja que no veiem un creixement racional de pisos”. 
Dalmau va apuntar que durant el 2018 es van aprovar un total de 280.000 metres quadrats visats, i el primer semestre d’enguany han estat 160.000 els metres quadrats visats. 

Visió de futur
El sector porta gairebé quatre anys de creixement, però no es conforma a tenir una major activitat, “perquè això no vol dir que hagi de ser un creixement estable”, va aclarir Dalmau. En aquest sentit, exigeixen que ja que el sector privat no es pot regular ni limitar, sigui el públic qui “planifiqui i organitzi les inversions i les obres públiques, tant des del Govern com des dels comuns”, va comentar la portaveu dels constructors. 
D’altra banda, l’Acoda també s’afegeix a la demanda de la CCIS que sigui el Govern i els comuns els que impulsin projectes d’habitatges més assequibles o de protecció oficial.
Per altra banda, l’Acoda ja té un esborrany de llei sobre l’edificació i agraeix poder formar part de la taula de treball que elaborarà aquest text. Dalmau va destacar la importància d’aquesta ordenació de l’edificació “perquè d’ella en sortirà tot un desplegament de reglaments d’inspecció tècnica i de manteniment d’edificis, per exemple”.

El sector té dificultats de contractar treballadors pels problemes que tenen per trobar habitatge

Abans de la crisi, entre els anys 2007-2008, el sector de la construcció tenia un volum d’uns 6.000 assalariats. Després de més de vuit anys de recessió, el sector ha canviat la tendència i ha aconseguit incrementar l’activitat, tot i això s’ha situat en una xifra que és la meitat de la inicial, és a dir, 3.000 treballadors.
Des de l’Acoda manifesten que ara, amb l’increment d’obra projectada, les empreses del sector de la construcció requereixen més plantilla, però es troben amb l’hàndicap de no poder contractar més treballadors que venen de fora perquè no hi ha pisos de lloguer a preus assequibles i molts d’ells rebutgen les ofertes acceptades inicialment.
Sobre aquesta situació, la gerent de l’Acoda va manifestar que el sector ha hagut d’incrementar els sous oferts als treballadors per fer un esforç en aquesta recerca, però que tot i això encara es troben que molts dels treballadors els manifesten que no han trobat un pis amb un preu del lloguer prou acceptable per poder desplaçar-se a treballar i viure al país.
Per tot, reivindiquen que el problema social de l’habitatge sigui una prioritat per tractar des de l’Administració, perquè repercuteix en l’economia del país quan dificulta que la mà d’obra pugui venir a treballar, i alerta que si el pic d’obra sol·licitada continua, el problema s’accentuarà encara més si no es poden executar les obres per manca de personal.