L’àrea econòmica del Pirineu, l’eina per crear infraestructures comunes

La proposta de creació d’una àrea econòmica especial Andorra-Pirineus té en l’ambaixador espanyol al Principat, Àngel Ros, un ferm defensor. “En soc un absolut convençut i ho he intentat explicar a tot arreu on m’han deixat. A Madrid per descomptat”, assegura. I és que Ros veu en aquesta idea una via de creació d’oportunitats econòmiques, d’ocupació i fins i tot l’eina per tirar endavant infraestructures i serveis comuns. “Crear una àrea econòmica pirinenca, amb el Pirineu espanyol, el francès i l’andorrà, crec que és una oportunitat que genera sinergies, i al final generaria activitat econòmica i ocupació, que és el bàsic per evitar el despoblament i la desertització”, exposa, i remarca que la proposta té el precedent de la Comunitat de Treball dels Pirineus, però que el nou projecte “va més enllà, i jo crec que és molt important per a Andorra”.

Tant, que fins i tot defensa que es pugui incloure en l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). “No em toca dir-ho a mi, en tot cas ho han de proposar els negociadors, però seria bo que aquesta realitat econòmica transpirinenca estigués recollida, esmentada, d’alguna manera, en l’acord d’associació”, indica. Ros destaca que actualment existeix una realitat de facto d’intercanvis comercials, de treballadors espanyols i francesos que venen a Andorra a treballar, i per tant, “si aquesta realitat de facto es recollís institucionalment, donaria oportunitats de desenvolupament al Pirineu”. I és que assenyala que si Andorra és poc coneguda a l’exterior, “el Pirineu és poquíssim conegut. Per tant, crear sistemes econòmics propis ajudaria el conjunt del Pirineu, independentment d’en quin Estat està”.

L’ambaixador espanyol considera que el projecte no ha de tenir com a finalitat resoldre problemes fronterers, “que no cal”, sinó que “generaria oportunitats de creació d’infraestructures comunes o serveis comuns”, on cita com a exemple clàssic de servei comú la sanitat. En el cas de les infraestructures, “clarament estem parlant de temes aeroportuaris en els quals crec que l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, que en definitiva estaria dins de la regió, n’és un exemple”. També apunta “eventuals projectes ferroviaris”.

Aeroport
Justament sobre l’aeroport de la Seu, un cop aconseguida l’autorització per als vols instrumentals, l’ambaixador deixa clar que el que toca és “acció comercial”, una tasca de la qual l’ambaixada n’està totalment desvinculada. “No ens toca a nosaltres treballar comercialment per buscar acords amb companyies aèries. Això toca al propietari de l’aeroport, que és la Generalitat de Catalunya, i a qui li dona nom i li donarà els usuaris, que és Andorra”. Ros assegura que aquesta infraestructura “té sentit perquè existeix Andorra, si no, estrictament l’Alt Urgell, difícilment justifica un aeroport”, per tant, “cal fer acció comercial pura i dura, les aprovacions legals ja hi són totes”. De la mateixa manera recorda que cal buscar la rendibilitat “econòmica i social”. Ros, però, no es va voler manifestar sobre la possibilitat que finalment acabés tirant endavant el projecte d’aeroport dins de territori andorrà. “No em toca entrar en un tema estrictament intern andorrà”, va apuntar.

Tren
Sobre les connexions ferroviàries, en plantejar-li si Espanya estaria disposada a invertir-hi, exposa que “no s’ha plantejat cap projecte. Si un dia hi ha un projecte s’haurà d’estudiar”. En tot cas puntualitza que “Espanya pot invertir dins d’Espanya, no en un altre lloc, per això deia que aquí podria ajudar una comunitat econòmica del Pirineu”. Segons detalla, “un dels elements positius és el desenvolupament d’infraestructures comunes en els tres països, i el cas del ferrocarril podria ser-ne una”. L’ambaixador admet que ara mateix entre les prioritats d’Espanya a nivell ferroviari hi ha el corredor del mediterrani. “És bàsic i prioritari”, assegura, i va insistir que la possible connexió amb Andorra “no té projecte ni avantprojecte, només alguns estudis”.
Ros, que també es va reunir fa uns dies amb el president de Ferrmed, Joan Amorós, explica que “va plantejar que es pogués fer un estudi per veure la viabilitat de fer un projecte”. Per tant, conclou que és un debat que tot i que està “als mitjans” de comunicació, “està molt poc treballat encara”. 
De la mateixa manera, també veu amb bons ulls que siguin temes que es plantegin dins la negociació de l’acord d’associació. Concretament, aclarir “quin possible accés hi pot haver a instruments de finançament d’infraestructures de la UE”.

El conveni perquè l’hospital sigui de referència a l’Alt Urgell, en espera de la fi de la pandèmia

Mesos abans que esclatés la pandèmia de coronavirus, Andorra i Espanya havien engegat les negociacions per tal que l’hospital Nostra Senyora de Meritxell també es pogués convertir en centre de referència per als pacients de l’Alt Urgell. Una proposta que es veia amb bons ulls tant des d’una banda com l’altra de la frontera, però que la Covid va deixar aturada. “Estic segur que això acabarà bé”, confessa Ros, que recorda que a finals de febrer hi va haver una reunió a Madrid entre el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, el seu homòleg andorrà, Joan Martínez Benazet, i en la qual va prendre part, també i entre altres persones, l’ambaixador espanyol. Una trobada que va servir per confirmar la bona voluntat de tothom. “Es va plantejar, però es va decidir, com no podia ser d’una altra manera, fer front a la pandèmia com a primera prioritat abans que parlar de nous convenis en l’àmbit de la sanitat que tothom veia bé”. Ros remarca que és una qüestió que “s’ha de fer bé, amb relació entre estats, i això ho hem de fer una vegada superat el tema de la pandèmia”. Tot i així recorda que actualment ja hi ha col·laboració entre els dos territoris.