L’economia creix el 2018 però ho fa de nou per sota de la dels veïns

L’economia andorrana va créixer l’any passat per sisè exercici consecutiu, però novament ho va fer per sota del creixement de les economies dels països veïns i del conjunt de la Unió Europea. Així ho va posar de manifest ahir el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Miquel Armengol, en la presentació de l’Informe econòmic 2018, un document “rigorós i apolític” que arriba enguany a la 24a edició i que pretén ser “un instrument útil al servei de les administracions i els empresaris”.
Armengol, que va fer un breu repàs del context mundial en què l’economia va créixer un 3,6% impulsada bàsicament pels Estats Units davant la debilitació “més enllà del previst de la zona euro” i d’algunes economies emergents, va recordar que el creixement del producte interior brut real (PIB) al país va ser de l’1,6%, una dècima inferior al PIB del 2017 i també al registrat a França (1,7%) i a Espanya (2,6%), on després de cinc exercicis d’expansió tot apunta que el creixement comença també a moderar-se.
Segons recull l’informe, l’evolució positiva de l’economia, malgrat la desacceleració en el creixement, queda reflectida en l’evolució a l’alça de la gran majoria d’indicadors d’activitat i demanda. Així, Armengol va destacar els increments registrats l’any passat pel que fa a ocupació, el nombre de visitants, les despeses de funcionament de les administracions i la inversió pública, que van assolir millors xifres que en l’exercici 2017, així com també els increments més discrets pel que fa al total d’importacions o a les matriculacions de vehicles. I va incidir, en sentit contrari, en les xifres negatives quant al consum d’energia i al crèdit.
Precisament, Armengol va destacar que l’informe posa de manifest que l’activitat econòmica “es va veure frenada per les dificultats del sector financer”, marcat encara per les conseqüències de l’afer de Banca Privada d’Andorra (BPA) i per la crisi financera, així com per la creixent regulació i supervisió del sector.
Del treball de la CCIS es constata també que el creixement de l’economia durant 2018 va ser liderada pels serveis i la construcció davant l’estancament dels sectors industrial i primari. De fet, va puntualitzar Armengol, la construcció va registrar “la taxa de creixement més elevada”, confirmant així la tendència a l’alça del sector, que acumula ja quatre anys en positiu després de gairebé una dècada de “crisi profunda”. Corroboren aquestes dades el fet que l’ocupació del sector es va incrementar en un 6,5%, el percentatge més alt des del 2005, i els salaris mitjans en un 5,6%, així com també el creixement del 71% de les importacions de materials de construcció.
El motor de l’economia va continuar sent, però, el sector serveis, especialment per la millora de les activitats lligades al turisme, com és el cas d’hostaleria i restauració. Amb tot, Armengol va alertar que alguns indicadors apunten a una pèrdua de dinamisme del sector turístic, i va posar d’exemple la moderació en el creixement del nombre de turistes i de pernoctacions amb relació al 2017, així com la disminució dels dies d’esquí venuts.
El president de la CCIS va voler incidir també en l’any “intens” per al sector financer, especialment per l’esforç fet d’adaptació a les normatives europees i a la transposició d’aquestes a la legislació nacional. Així, i perjudicat també per un entorn de tipus d’interès baixos, Armengol va destacar que malgrat la millora respecte al 2017, l’any passat tampoc “no va ser positiu” per al sector, que va registrar una nova reducció de la inversió creditícia bruta a clients (-1,2%) i dels dipòsits (-6,2%).
Quant al sector públic, Armengol va incidir principalment en l’increment de les despeses de funcionament i va alertar que la pressió fiscal es va situar en el 25%, a dues dècimes únicament del màxim històric del 25,2% de l’exercici 2016.
Pel que fa a les perspectives per aquest 2019, la Cambra considera que l’economia estarà encara molt marcada per les economies veïnes i per la desacceleració de l’economia europea,  i malgrat que creixerà ho farà a un ritme menor que el del 2018.

Formació, només en el 53% de les empreses

Únicament el 53% de les empreses del país van destinar recursos a la formació l’any passat, un percentatge que queda molt lluny dels índexs que presenten països com Suècia, el 93%, o fins i tot els països veïns, que van ser del 86% a Espanya i del 79% a França.
Així ho va posar de manifest el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, que va lamentar que “la formació a aquí Andorra és mínima”, i va apuntar, a més, que “si hi ha cert percentatge és derivat de les lleis que han sortit, com la de seguretat en el treball”. En aquest sentit, Armengol, que va incidir en la necessitat de conscienciar les empreses de la importància d’invertir en aquest camp, va assegurar que “de formació clàssica estem gairebé sota zero”.
Per tot plegat, el dirigent de la CCIS, que va explicar que un miler de persones a l’any es formen gràcies a la setantena de cursos que organitza la Cambra, va destacar que, igual com ja hi ha a d’altres països, al país cal “un sistema en què les empreses puguin desgravar o tenir compensacions per formar”.