L’economia nacional cau un 21,6% durant el segon trimestre de l’any

L’economia nacional va enregistrar una davallada del 21,6% en termes reals el segon trimestre de l’any respecte al mateix període de l’any anterior, segons les dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística, que va remarcar que aquesta caiguda ve marcada per l’efecte de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, que ha afectat tots els sectors de manera generalitzada en aquest segon trimestre degut al tancament, durant dos mesos, dels sectors econòmics no considerats essencials. 

Així, en el segon trimestre el sector industrial i el sector de l’agricultura van mostrar taxes de creixement negatives i la construcció i els serveis van caure fins a obtenir valors per sobre del -20%. En conseqüència, l’economia nacional va trencar la dinàmica de valors positius que havia enregistrat des del 2014 fins al 2019. En comparació amb les economies de l’entorn, va seguir la tendència dels països veïns i es va situar pràcticament al nivell de l’economia espanyola (-21,5%), per sota de l’economia francesa (-18,9%) i per sota de la variació en la Unió Europea (-13,9%). Si es considera només l’economia no financera, la caiguda se situa en un 24%.

L’evolució del producte interior brut (PIB) d’Andorra ve molt marcada per la dinàmica dels serveis, atès que aquest sector ha suposat més del 80% del PIB els darrers anys. El segon trimestre del 2020, aquest àmbit d’activitat econòmica va experimentar una caiguda del 22,4%. De fet, tots els sectors van patir una davallada entre els mesos d’abril i juny. Així, la construcció va trencar la dinàmica molt positiva que tenia l’any 2019 fins a caure el 23,5% en el segon trimestre del 2020. Pel que fa a la indústria, també va  posar fi a la dinàmica positiva dels darrers trimestres fins a arribar a una taxa de variació negativa del 8,2%.

A l’últim, la dinàmica del sector dels serveis, que es va mantenir estable durant el 2019 amb valors entorn al 2%, va experimentar una caiguda del 22,4% per aquest últim període. Cal recordar que, d’acord amb la classificació europea d’activitats econòmiques vigent, els serveis se subdivideixen en tres subsectors. En primer lloc, comerç, transport, hostaleria i informació, que suposa un 36% del valor afegit brut (VAB) andorrà de serveis, en segon lloc, les activitats financeres, immobiliàries, professionals i tècniques, amb un pes del 42% i, finalment, les administracions públiques, educació, sanitat, serveis socials i personals, les quals representen el 22% del VAB de serveis. 

Així, les activitats del primer subsector van tenir una dinàmica molt positiva, de tal manera que, a partir dels darrers trimestres de l’any 2014, el subsector va invertir la tendència i es va constituir en l’accelerador principal de l’economia andorrana. A partir del 2016 va recuperar taxes elevades de creixement i es va estabilitzar per als períodes 2018 i 2019. Per aquest segon trimestre del 2020 el subsector va experimentar una caiguda del 36,5% degut a la crisi sanitària.

La seva evolució contrasta amb els resultats del segon subsector, en el qual s’ubiquen les activitats financeres, entre d’altres. La seva capacitat d’arrossegament de l’economia, fins a finals del 2014, es va aturar a causa de la crisi financera del Principat. Conseqüentment, va experimentar una davallada en tots els trimestres durant els tres anys següents. A partir del quart trimestre del 2018, la tendència d’aquest subsector va tornar a experimentar taxes de variació positives fins al quart trimestre del 2019. Pel que fa al segon trimestre del 2020 va registrar una caiguda del 18,7%.

Finalment, l’evolució del subsector de les administracions públiques, educació, sanitat, serveis socials i personals es mostra més constant al llarg dels períodes considerats, a diferència dels altres dos subsectors. En tot cas, el subsector també va experimentar una caiguda per aquest segon trimestre del 2020 del 7,9%.

Malgrat les estimacions del PIB dels dos primers trimestres de l’any (fins al març va caure un 3,5%) des d’Estadística, sobretot tenint en compte el comportament dels mesos de juliol i agost, es manté la previsió que aquest 2020 el producte interior brut acabi davallant un 11,1%.

Gallardo assegura que era una caiguda “esperada” i admet que “hauria pogut ser pitjor”

“Lamentablement és la caiguda que tots podíem esperar davant una situació de tancament gairebé total de l’economia”. D’aquesta manera va valorar ahir el titular de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, la caiguda del producte interior brut del segon trimestre de l’any, una davallada que pel ministre “fins i tot hauria pogut ser pitjor”.

En aquest sentit, Gallardo, que va destacar que l’evolució de l’economia nacional “ha anat en la línia amb el que ha passat també a d’altres països”, va recordar que van ser uns mesos on les fronteres per als turistes “van estar tancades” i en els quals només van romandre “obertes aquelles activitats econòmiques considerades essencials”.

Precisament, i per “evitar” que una situació com la viscuda l’abril i el maig, el ministre va defensar les darreres decisions adoptades des de l’executiu, sempre “per criteris sanitaris”, amb relació a les limitacions d’aforament de bars i establiments de restauració, de la limitació del 75% de l’aforament del transport públic o del tancament dels parcs infantils, entre d’altres. “Som conscients que poden ser mesures difícils per als sectors concernits”, va admetre el ministre, que va insistir, però, que es tracta d’una inversió. “Invertir en aquestes mesures per no haver d’adoptar-ne de més greus”, va sentenciar Gallardo, que va recordar també que la caiguda del PIB “ha estat mundial” i que “Andorra no és diferent a la resta de països”.