L’empresariat advoca per unir esforços perquè el país recuperi l’atractivitat

L’empresariat va expressar ahir la voluntat d’unir esforços per recuperar l’atractivitat del país i superar la situació econòmica actual.

Els empresaris i directius que van participar en la jornada tècnica promoguda per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) van coincidir en la necessitat de posar en marxa un treball conjunt que compti amb la complicitat de la resta d’actors polítics i socials. Com a reflexió final, el president de la CCIS, Marc Pantebre, va demanar la col·laboració de tots els empresaris per aconseguir aquesta fita i va afirmar que des de les tres institucions es donarà continuïtat a les demandes expressades.
“Si els empresaris, el Govern i la societat andorrana treballem conjuntament per recuperar l’atractivitat del país, Andorra no ha de tenir cap neguit pel seu futur”, va assegurar el director general de Pyrénées, Ramon Oliva, en la primera intervenció dels directius convidats a l’acte, després que els economistes Jordi Alcobé i Fernando Álvarez van presentar el diagnòstic de la situació econòmica actual i van insistir en la necessitat de tirar endavant reformes estructurals. Oliva es va mostrar convençut que “el model d’Andorra no està esgotat” i va concloure: “Andorra ha d’incrementar el producte interior brut i això ha de ser fruit que coordinem tots els esforços.”
La resta de convidats, sense excepció, van coincidir que cal anar de la mà per aconseguir una visibilitat a l’exterior més gran. En aquest sentit, el president de l’Associació d’Hotelers d’Andorra (AdHA), Daniel Aristot, va afirmar que “l’obertura de nous mercats requereix un volum significatiu, així que cal anar tots junts”. Així mateix, Aristot va insistir en la necessitat de tenir més seguretat jurídica: “És totalment imprescindible que quedi clar què cal fer per entrar a Andorra.”
El propietari de la Gourmeterie Marquet, Jordi Marquet, va incidir que cal que “ens ajuntem tots” i “fer un equip de treball per passar a l’acció”. En aquest sentit, Marquet va proposar un pla de rehabilitació dels edificis d’Andorra per aplicar les normatives europees en noves tecnologies. La màxima responsable de Reig Capital Group, Maria Reig, que va tancar la taula rodona, va assegurar que “cal crear una estratègia i acabar amb la improvisació” i aconseguir una col·laboració més gran entre el sector públic i el privat.
En aquest sentit, Reig va lamentar: “No estem acostumats al joc en equip i no creem visibilitat internacional.” A més, va apostar clarament per l’obertura, la captació de talents i la diversificació de l’oferta. “La por de l’obertura ens causa exclusió social i ens fa petits i fràgils”, va assegurar Reig, que advoca també perquè Andorra permeti instal·lar “empreses punteres amb condicions”. Sobre aquesta qüestió, l’economista Jordi Alcobé va constatar, amb xifres, que “Andorra és un dels països més tancats del món en inversió estrangera, malgrat l’aprovació de la llei”.

Quotes i lleis sociolaborals
Els ponents també van criticar el sistema de quotes d’immigració actual i es van referir a l’aprovació de les lleis sociolaborals. Pel que fa a aquesta normativa, Oliva va afirmar: “Tenim l’economia malalta” i “caldria anar amb compte amb els medicaments i les dosis que s’hi apliquen”. En la mateixa línia, el director general adjunt de Perfumeries Júlia, Josep Alboquers, va afegir que “cal ser pioners i estar més d’acord amb les normes del segle XXI que del XX”, amb referència a la progressiva retallada de drets socials a la Unió Europea. Quant a l’altra qüestió, Alboquers va afirmar que “les quotes d’immigració haurien de ser més obertes”. De la seva banda, Aristot va assegurar que el model actual és “una irracionalitat”, ja que “fas una formació a l’inici de temporada i al final se’n van”, de manera que “estàs matant el que et produeix servei”.

López reafirma que no hi haurà retallades a l’administració malgrat les veus d’alerta dels economistes convidats
El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va explicar, en el marc de la jornada tècnica celebrada ahir, que coincideix amb l’empresariat “en el diagnòstic” de la situació actual i en la necessitat d’impulsar reformes estructurals. No obstant això, el titular d’Economia va discrepar amb les solucions proposades per alguns dels ponents per fer front al dèficit de les arques públiques. López va reafirmar que el Govern “no retallarà la despesa pública”, sinó que treballarà perquè l’administració estigui preparada per afrontar el futur “amb el mínim increment de funcionaris i despeses de funcionament”. Així mateix, el ministre va apuntar: “No acceptarem discursos demagògics” sobre aquesta qüestió i va responsabilitzar els governs liberals de l’actual situació de dèficit, ja que “no es va saber prendre les decisions al seu moment”. 
López va garantir un cop més els llocs de treball dels empleats públics, després que els dos economistes i alguns dels empresaris i directius convidats a les jornades d’ahir van alertar de la situació de l’administració i van insistir en la necessitat de reduir les despeses. El ponent que va aprofundir més en la qüestió va ser l’economista espanyol Fernando Álvarez, que va sostenir que l’administració pública andorrana “no té més remei que retallar les despeses de funcionament”.
L’economista va constatar que “des del 2000 la situació de dèficit s’ha descontrolat i va acompanyada d’un volum d’endeutament molt important”, i va argumentar: “Hi ha hagut una davallada de la despesa d’inversió, però el volum d’endeutament ha seguit augmentant, perquè les despeses de funcionament ens mengen.” Álvarez va avisar que la solució passa per retallar les despeses de personal, donat el “sobredimensionament de l’administració”, i perquè augmentar les figures impositives suposaria el risc que “es mengés part de la competitivitat”.
Sobre aquesta qüestió, el ministre d’Economia i Finances va concloure que “l’Estat ha de recaptar més ingressos sense perjudicar els sectors clau” i va afirmar: “Ja hem treballat per elaborar un marc fiscal que no perjudica la competitivitat del comerç ni del turisme.”