Les primeres accions del pla de comerç es concretaran l’any 2023

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, preveu que les primeres accions derivades del Pla estratègic de comerç comencin a veure la llum durant el 2023. Així ho ha manifestat avui després de la reunió que va mantenir dilluns al vespre amb els diferents actors del sector i que va servir per “entrar en les accions executives” i deixar enrere la fase d’estratègia que ja fa temps que s’havia elaborat.

Així, una de les primeres accions que s'ha posat sobre la taula va ser la recuperació de la figura del Consell Andorrà de la Competitivitat del Comerç (CACC), que està format per representants del mateix ministeri de Presidència, Economia i Empresa, del de Territori i Habitatge, d’Andorra Turisme, d’Andorra Business, de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de la Confederació Empresarial Andorrana, dels eixos comercials d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i de The Shopping Mile. “Fins ara no tenia un rol assignat i hem volgut recuperar-lo i donar-li atribucions a partir de la creació de tres grups de treball”, ha exposat Gallardo.

Els grups, que es posaran en marxa el mes que ve, es concreten en tres àmbits: Andorra Shopping, excel·lència comercial i observatori del comerç. El primer té la voluntat de millorar i potenciar l’experiència comercial, treballant propostes que concerneixen i involucren aquest àmbit, com ara el reforç de la imatge del Principat com a destinació de compres. El segon treballarà per la dinamització i l’atracció de noves marques comercials, mentre que el tercer serà un espai d’anàlisi, coneixement i reflexió sobre el sector de la venda al detall del país. Així, els membres d’aquest grup hauran de recollir i avaluar la informació vinculada a les compres amb incidència en la gestió de les empreses d’Andorra. “Són tres accions executives que impliquen les diferents associacions i del que es tracta és que aquesta tasca comenci sota la coordinació de la consultora que ha fet el Pla i que farà la dinamització dels grups”, ha manifestat el titular de Presidència.

El ministre ha assegurat que el sector “va valorar molt positivament” aquesta línia de treball que comença i que té un horitzó marcat en el 2023. Amb tot, no ha concretat quan es podrien veure els primers resultats exactament, ni en què es concretarien les accions en què es treballarà, “això ho han de dir els propis actors que són els principals coneixedors de les mancances i oportunitats del sector”. En aquest sentit, ha indicat que hi haurà algunes accions que seran “més immediates”, mentre que altres requeriran més temps. Ha posat com a exemple una millora del microsite, és a dir, la web i la informació que hi ha al tomb de l’oferta comercial, una proposta que veu viable que es materialitzi durant els primers sis mesos del 2023. “El que vaig detectar són ganes de fer, d’implicar-se i començar de manera immediata”, ha afirmat, assegurant que el desig es podrà complir perquè la consultora els havia de començar a contactar des d’ahir mateix per posar dates de treball. A més, ha remarcat que des del Govern “hem creat les estructures i la dotació pressupostària de les accions que puguin venir”.

De moment, per aquest 2022 i el 2023 s’ha previst un pressupost d’uns 170.000 euros, però que queda circumscrit a les accions de coordinació i millora d’algunes de les accions que ja s’ha vist que s’han de fer. “Tot el que sigui producció de material o si se’n desprèn alguna campanya, no hi entraria, seria una segona línia d’actuacions que vindria a posteriori”,ha exposat el ministre.

Personal qualificat
Preguntat per les dificultats per trobar personal qualificat, una problemàtica que ja es va assenyalar a principis d’any quan es va presentar el Pla i que segueix a l’ordre del dia, Gallardo considera que la situació “no ha empitjorat”, sinó que es viu un moment en què “hi ha més demanda d’assalariats que oferta” i considera que la política de quotes d’immigració aplicada perquè els temporers poguessin encadenar temporada d’estiu i hivern haurà estat d’ajuda. Amb tot, no amaga que dins el treball i anàlisi de l’observatori o del grup d’excel·lència hi haurà “una reflexió al tomb del perfil, la formació, del nivell de servei que es vol oferir i del nivell de remuneració que es pot adjuntar”. I ha conclòs: “Si volem ser una destinació competitiva, quant a referència de destí comercial i de compres, segurament cal una reflexió sobre la política retributiva, però ha de ser de tot el sector”. Un extrem que s’hauria de poder concretar amb ajuda dels acords sectorials o convenis col·lectius.